A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil

Ab una pinta de marfil polia
Sos cabells de finíssima atzabeja
A qui los de or més fi tenen enveja,
En un terrat, la bella Flora un dia;

Entre ells la pura neu se descobria
Del coll que, ab són contrari, més compeja
I, com la mà de una peça pareixia.

Jo, de lluny, tan atònit contemplava
Lo dolç combat, que ab estremada gràcia
Aquestos dos contraris mantenien,

Que el cor, enamorat, se m’alterava
I, temerós de alguna gran desgràcia,
De prendre’ls tregües ganes me venien.

Francesc Vicenç Garcia 

Comentari

Aquest poema és un dels sonets de, Francesc Vicenç Garcia, on descriu una dama de cabells negres que es pentina en un terrat, i així mateix com l'autor no pot parar de mirar-la i cada vegada es va enamorant més d’ ella per la bellesa que desprèn.