CURS 2012-2013

Curs 2011-2012: enguany continuem amb el bloc. Ara els alumnes, també de la matèria comuna de Llengua catalana i literatura, són del grup 1r BAT A.
Durant el curs 2012-2013 els encarregats d'aquest bloc seran els alumnes de 1r Batxillerat C.


domingo, 31 de octubre de 2010

Voldria tenir el meu cavaller...

Comtessa de Dia

Voldria tenir el meu cavaller
una nit, nu en els meus braços
i que ell es tingués per feliç
només que jo li fes de coixí.
Li dono el meu cor, el meu amor,
el meu judici, els meus ulls
i la meva vida.
Bell amic, amable i bo.
quan us tindré en el meu poder?
I que jagués amb vos un vespre
i que us donés un bes amorós.
Sapigueu que tindria gran desig
que us tingués en lloc del marit,
només que m'haguéssiu concedit
de fer tot això que jo voldria.

Comentari: En aquest poema de trobairitiz, la dona confessa el seu amor,el desig que té per un  home, està molt enamorada, per tant li dona fins la seva vida per què aquest l'estimi y sigui el seu marit.

MARIA SISCANU

TINC UN DESFICI, AI, INCLEMENT

Tinc un desfici, ai, inclement,
pel cavaller que m'ha servit.
Massa l'he amat, m'ha malferit,
vull que tothom en tingui esment.
Ara veig que sóc traïda
car no li he dat el meu amor.
Per ell jo visc en plany i enyor
en llit o quan vaig vestida.

Voldria haver-lo avarament
entre mos braços nu una nit.
Feliç seria en el meu llit
si jo li fos coixí plaent.
Més que Blancaflor, ferida
per Floris, cerco el seu favor,
car jo li ofreno cor i amor,
el seny, els ulls i la vida.

Oh bell amic ple de dolçors!
Quan us trindré vora el meu cor?
Si amb vós jagués, quin bell deport!
Quin bes, el meu, més amorós!
Sapigueu que goig hauria
si us tingués en lloc del marit
sols que em juréssiu, penedit,
de fer ço que jo voldria. 
- Beatriu de Dia 
 
Comentari: En aquest poema, la trobaritz ens vol transmetre la seva tristesa per culpa de la traïció del seu amat. Diu que el voldria tornar a tenir entre els seus braços i desitja estar un altre cop amb ell. I  li perdonaria si ell jurés no tornar a fer-ho mai més.
 
                                                                                                                 Laura Campos

Ausias March : Veles e vents

Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i Ponent contra d’ells veig armar;
Xaloc, Llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo Grec e lo Migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn;
grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets;
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.

Amor, de vós io en sent més que no en sé,
de què la part pijor me’n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està. 

A joc de daus vos acompararé. 






-Aquest fragment del poema "Veles e vents" d'Ausias March, representa el viatge que esta passant cap a la seva amada encara que no sap si ella el voldrà correspondre per això dubta tant.


Ruben Gil 1º BAT C

sábado, 30 de octubre de 2010

Vós que em sembleu un sincer amador


Vós que em sembleu un sincer amador,
ai, com em dol que sigueu vacil·lant!
Si doncs per mi sofriu turment d’amor,
prou m’és plaent, car jo el sento altre tant.
I si us marfon el vostre descoratge,
de no gosar enardir-vos a pregar,
ens feu, a vós i a mi, molt trist damnatge,
que una dama no gosa revelar
ço que vol d’ell, per por de rossolar.

Garsenda



En aquesta estrofa, la trobairit ens diu que està molt enamorada d’un home i que està patin molt per ell. Creu que ell també està molt enamorat d’ella, i espera que ell faci el primer pas, ja que ella no el farà per por d'equivocar-se i perdre’l. 


Montsant Palomar

La comtessa de Dia (s. XII-XIII)

TINC UN DESFICI, AI, INCLEMENT
Tinc un desfici, ai, inclement,
pel cavaller que m'ha servit.
Aquesta imatge l'he trobat en un blog de trobadors;
Massa l'he amat, m'ha malferit,
vull que tothom en tingui esment. Ara veig que sóc traïda
car no li he dat el meu amor.
Per ell jo visc en plany i enyor en llit o quan vaig vestida.

Voldria haver-lo avarament entre mos braços nu una nit.
Feliç seria en el meu llit
si jo li fos coixí plaent. Més que Blancaflor, ferida per Floris, cerco el seu favor,
car jo li ofreno cor i amor, el seny, els ulls i la vida.

Oh bell amic ple de dolçors!
Quan us trindré vora el meu cor?
Si amb vós jagués, quin bell deport!
Quin bes, el meu, més amorós!
Sapigueu que goig hauria si us tingués en lloc del marit
sols que em juréssiu, penedit, de fer ço que jo voldria.






Comentari
Aquest és un poema escrit per una trobairit, en qual ella explica que el seu cavaller que tan amava la traït i ho vol transmetre a tothom. Ho fa d’una manera peculiar, explica els seus sentiments sense pèls a la llengua, ja que ella no només parla d’un amor sentimental sinó que també parla d’un amor carnal.


Mireia Casado 1BatC

jueves, 14 de octubre de 2010

La gelosia

Gelós estava el crepuscle de veure'm amb l'amat meu.
La pluja envià per desunir-nos i el vent féu vindre d'espia.
     
Al Russafí a València (segle XII)                                                    
 
 
 
 
                                                                                          Foto feta per Patricia G-R M
 
                                                                            

miércoles, 13 de octubre de 2010

LES PIGUES.

 
Aixecà l'esguard vers les estrelles,
i elles, encisades de tanta boniquesa,
van trontollar, i caure, una a una,
sobre la galta,on, amb enveja,
les he vistes ennegrir, una a una.
 
Ibn AL-LABBANA de Dénia (segle XI)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Maria Roig, Laura López Sánchez, Pol Pérez.

Les Pigues

Aixecà l'esguard vers les estrelles,
i elles, encisades de tanta boniquesa,
sobre la galta, on, amb enveja,
les he vistes ennegrir, una a una.

                       Ibn Al-Labbana de Dénia (segle XI)

Lisbeth Rosario
  Autor: Anònim.

martes, 12 de octubre de 2010

El Borrissol

"Si el seu rostre estimaves com un jardí
on creix flairós el narcís i rogenca la rosa,
amb més i millor passió l'estimaràs, ara
que amb el borrissol li han vingut violetes".


Ibn AIXA de València (segle XII)


- Carla Romero i Laura Campos.

Les pigues

Aixecà l'esguard vers les estrelles,
i elles, encisades de tanta boniquesa,
van trontollar, i caure, una a una,
sobre la galta, on, amb enveja,
les he vistes ennegrir, una a una.

                 Ibn Al-Labbana de Dénia (segle XI)


Mireia Sáez

Gelosia

(Autor: Al-Russafí de València s. XII)
Gelós estava el crepuscle
de veure'm amb l' amat meu.
La pluja envià per destruir-nos
i el vent féu vindre d' espia.

                               ( Johnny G. Chavez Guzman)(Autor : Anònim)

GELOSIA

Gelós estava el crepuscle
de veure'm amb l'amat meu.

La pluja envià per desunir-nos
i el vent féu vindre d'espia.


Al-Russafí de València (segle XII)


                                    
 Ariadna Farriol

Les pigues

Aixecà l'esguard vers les estrelles,
i elles, encisades de tanta boniquesa,
van trontollar, i caure, una a una,
sobre la galta, on, amb enveja,
les he vistes ennergir, una a una.
 
 
 
Ibn al-Labbana de Dèia (segle XI)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Grup: Aitor Arias, Eduard Martorell i Sergi Salagaray
 

Gelosia

Gelós estava el crepuscle
de veure'm amb l'amat meu.
La pluja envià per desunir-nos
i el vent féu vindre d'espia.

Al-Russafí de València (segle XII)

Sergio García i Mireia Casado

Les pigues

Aixecà l'esguard vers les estrelles,
i elles, encisades de tanta boniquesa,
van trontollar, i caure, una a una,
sobre la galta, on, amb enveja,
les he vistes ennergir, una a una.

Ibn AL- LABBANA de Dénia (segle IX)

(Eva Diaz)

Gelosia

Gelós estava el crepuscle
de veure'm amb l'amat meu.
La pluja envià per desunir-nos
i el vent féu vindre d'espia.

AL-RUSSAFÍ de València (segle XII)



(Adrià Català, Josep Mª Closa i Anton Pardo)

Les Pigues

Aixecà l'esguard vers les estrelles,
i elles, encisades de tanta boniquesa,
van trontollar, i caure, una a una,
sobre la glata, on, amb enveja,
les he vistes ennegrir, una a una.


Ibn AL-LABBANA de Dénia (segle XI)
 
 
 
 
 
 
 
 
(Mireia Massana)

Gelosia

Gelós estava el crepuscle
de veure'm amb l'amat meu.
La pluja envià per desunir-nos
i el vent féu vindre d'espia.

AL-RUSSAFÍ de València (segle XII)



(Judith Cabrera i Joana Correa)

Les Pigues

Aixecà l'esguard vers les estrelles,
i elles, encisades de tanta boniquesa,
van trontollar, i caure, una a una,
sobre la glata, on, amb enveja,
les he vistes ennegrir, una a una.

Ibn AL-LABBANA de Dénia (segle XI)


(Joana Ruiz)

Llibre d'Amic e Amat de Ramon Llull (fragment 100)

Lo llum de la cambra de l'amat vingué il·luminar la cambra de l'amic, per ço que en gitàs tenebres e que la omplís de plaers, e de llangors e de pensaments. E l'amic gità de sa cambra totes coses, per ço que hi cabés son amat.

Montserrat Pellicer

lunes, 11 de octubre de 2010

Gelosia



Gelós estava el crepuscle 
de veure'm amb l'amat meu.
La pluja envià per desunir-nos
i el vent féu vindre d'espia.


AL-RUSSAFÍ de València (segle XII)



(Carla Antolín i Júlia bergadà)

Les Pigues

Aixecà l'esguard vers les estrelles,
i elles, encisades de tanta boniquesa,
van trontollar, i caure, una a una,
sobre la galta, on, amb enveja,
les he vistes ennegrir, una a una.

Ibn AL-LABBANA de Dénia (segle XI)

domingo, 10 de octubre de 2010

Gelosia



Gelós estava el crepuscle 
de veure'm amb l'amat meu.
La pluja envià per desunir-nos
i el vent féu vindre d'espia.


AL-RUSSAFÍ de València (segle XII)


                                                                                                                                                                                                                                    
  
                                                                                                                            
Hajare Babakhouya


                                                         

El borrissol


Si el seu rostre estimaves com un jardí
on creix flairós el narcís i rogenca la rosa,
amb més i millor passió l'estimaràs, ara
que amb el borrissol li han vingut violetes.




                                 Ibn Aixa de València (segle XII)

                              


                                                   John Lennon




(Farah Ararou i Júlia Llauradó)




Gelosia Al - Russafí a València (segle XII)

Gelós estava el crepuscle de
veure'm amb l'amat meu.
La pluja envià per desunir-nos i el vent féu vindre d'espia.


                   





 (Patricia g-r m 1r batC)

sábado, 9 de octubre de 2010

Aixecà l'esguard vers les estrelles,
i elles, encisades de tanta boniquesa,
van trontollar, i caure, una a una,
sobre la galta, on, amb enveja,
les he vistes ennegrir, una a una.

Ibn AL-LABBANA de Dénia (segle XI)
 
 
Ruben Gil 1 BAT C

viernes, 8 de octubre de 2010

Les pigues

Aixecà l'esguard vers les estrelles,
i elles, encisades de tanta boniquesa,
van trontollar, i caure, una a una,
sobre la galta, on, amb enveja,
les he vistes ennegrir, una a una.

Ibn AL-LABBANA de Dénia (segle XI)








Montsant Palomar Fonts

Llibre d'Amic e Amat, de Ramon Llull (fragment)

Dos són los focs qui escalfen l'amor de l'amic: lo primer és bastit de desigs, plaers, pensaments; l'altre és compost de temor, llanguiment, e de llàgremes e de plors.

Maria Siscanu
1r BAT"C"