CURS 2012-2013

Curs 2011-2012: enguany continuem amb el bloc. Ara els alumnes, també de la matèria comuna de Llengua catalana i literatura, són del grup 1r BAT A.
Durant el curs 2012-2013 els encarregats d'aquest bloc seran els alumnes de 1r Batxillerat C.


jueves, 25 de abril de 2013

PARAULES D'AMOR


Ella em va estimar tant...
Jo me l'estimo encara.
Plegats vam travessar
una porta tancada.

Ella, com us ho podré dir,
era tot el meu món llavors
quan en la llar cremàvem
només paraules d'amor...

Paraules d'amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprendre'n,
tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d'antics comediants.
D'històries d'amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys...

Ella qui sap on és,
ella qui sap on para.
La vaig perdre i mai més
he tornat a trobar-la.

Però sovint en fer-se fosc,
de lluny m'arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d'amor…

Joan Manuel Serrat


Hem escollit aquesta cançó de Joan Manuel Serrat perquè és molt romàntica, sentimental i bonica. Ens parla sobre un amor durant la juventut d'un noi que estava molt enamorat d'una noia, i la noia d'ell. Però malauradament un dia la noia va marxar per sempre. 
Hem trobat molt adequada aquesta cançó per un dia   com el de St. Jordi, ja que és el dia dels enamorats a Catalunya.



Guillem Guasch
Albert Barraso

miércoles, 24 de abril de 2013

En cada cor, una rosa.

La matinada començà a donar color al cel, un color que passava del gris més trist a les tonalitats taronja apagats que donen la benvinguda al Sol. La llum que intentava escapar entre els núvols de la nit passada colpejava la meva cara i els meus ulls queien del esgotament. Llavors, mentre creuava pel camí que puja a la ermita del poble, vaig veure lluny a l'horitzó una estranya ombra, que semblava ser una persona. 

Vaig decidir seguir un altre camí, cap a aquella estranya ombra que a mesura que m'acostava, s'anava definint. En efecte era persona, de sexe  femení. Els seus cabells eren llargs i foscos com una nit que sembla eterna, no portava sabates, anava descalça. Seguia acostant-me, intrigat. Cada pasa que jo donava la noia semblava morir-se com una flor quan li caduca la vida, es podria. 

De cop i volta, quan ja quasi la tenia davant, la noia es desplomà a terra com si la seva ànima hagués pres el vol cap al cel infinit. 

Ja la tenia als meus braços, la noia era molt lleugera, com si fos de paper. Li vaig apartar els cabells de la cara i vaig poder fixar-me que la seva pell era blanca i freda com la neu, amb unes galtes vermelles i uns trets suaus, semblava una nina, i això m'esgarrifava. 

De cop, la noia va obrir els ulls, d'un verd que semblava que m'absorbís l'ànima, d'una tonalitat densament intensa, m'atrapava. La noia em mirava fixament, i posà la seva mà sobre el meu cor.

Després d'això, em vaig despertar, al meu llit, a casa. "Va ser un somni" vaig pensar.
Llavors el cor em començà a bategar fortíssim, com si volgués escapar. Vaig baixar la vista enfocant al meu tors i fou llavors quan crec que em tornà boig. Del meu cor en sortia una rosa, vermella, preciosa. Tant vermella que semblava la meva pròpia sang. 

http://fc00.deviantart.net/fs45/f/2009/110/4/3/Blood_Rose_by_Amy_Heartbreak.jpg




Neus Duran C.

martes, 23 de abril de 2013

Collige virgo rosas


Una rosa, sang, espines. Una a una les gotes de sang del drac queien com llàgrimes escarlates sobre l’espasa de Sant Jordi. Tragué l’espassa, el drac ja és mort, ja no podrà matar més, l’alè de vida gota a gota com l’intocable rellotge d’arena es trenca, en un lleu sospir  que entre cendra i guspires apaga tota vida.


La sang com si no tingués més camins s’estenia poc a poc al seu voltant, creant en un segon un paisatge , tacat del color dels llavis de la seva amada princesa, que entre la mort i l’amor sempre hi haurà el mateix color , el vermell. Poc a poc, la terra ja tacada per aquella essència escarlata, comença de la mort ha crear vida. 

Una a una tiges creixeren alvoltant del monstre, rodejant aquella tràgica imatge de mort en un llit de roses, tant vermelles com la sang del drac.
Es va acostar a aquella freda flor, mentre que encuriosit per la seva bellesa va perdre per un segons la  consciència de ser, acostar la ma decidit a agafar una d’aquelles fascinants flors, abans que la seva existència igual que havia aparegut desaparegués.

En un segon, una petita punxada, una gota de sang, que caigué reflectida en aquell mar de rojos, i es posà sobre el ja tenyit pètal de una rosa, la gota regalima fins l’interior i aquella rosa guanyar un color especial, era plena de vida, però alhora de dolor.
Sant Jordi no podia observar cap altre rosa d’aquell jardí doncs aquella, de la mateixa manera que li havia robat la sang, havia encisat la seva anima.
Ràpid amb l’espasa ell talla la tija de la rosa, i l’alça aquella bella flor enfrontant la seva bellesa amb la del propi món.

Però com tot en la vida, tot sentiment, tota bellesa, la seva durada com més efímera més bella, i aquella rosa era a mes bella de totes.



                                                                                                                        Sardà Sánchez, Eduvigis.


EL LLIBRE

Cada llibre té un secret
disfressat de blanc i negre;
tot allò que et diu a tu
un altre no ho pot entendre;
sent el tacte dels teus dits 
i creu que l'acaricies
i que el batec del teu pols
vol dir que, llegint, l'estimes.

Tot allò que te donarà,
que no ocupa lloc, ni pesa,
t'abrigarà contra el fred 
d'ignorància i de tristesa.

Amb els llibres per amics
no et faltarà companyia.
Cada pàgina pot ser 
un estel que et fa de guia.

Joana Raspall



COMENTARI:

Aquest poema explica que cada llibre amaga alguna cosa especial i que a cada persona  ens transmet sensacions diferents. També diu que conforme vas avançant la lectura li vas agafant més apreci i que tot el que t’ aporta un llibre són coses bones. Seguidament diu que tenint-lo a prop ja estas ben acompanyat. Finalment, explica que tot el que llegeixis et pot ajudar al llarg de la teva vida.

Ariadna Durante
                            Un dia una mica diferent

Avui m'he despertat com  un dia qualsevol amb preocupacions,ni tan sols recordo quin dia és, últimament  les coses no hem surten del tot bé.
Si  no m' afanyo arribaré tard, avui a l' institut tothom parla de roses i de llibres, semblava que tothom s'ha tornat boig, o jo estic tan immersa en el meu món que no entenc res, de totes formes no ho comprenia.
Per acabar-ho d' adobar he hagut de sortir tard perquè la professora volia parlar amb mi sore les meves notes i això ha fet que m'acabes d'ensorrar, no hi havia ningú pel passadís, això creia fins el moment que he pogut distingir la figura d'un company, s'ha acostat; sembla que porta algun objecte a la mà, mig amagat a l'esquena, tímidament m’ ho mostra i hem diu: feliç dia de sant Jordi, m’he quedat de pedra i sense paraules i  li he contestat: gràcies m' has alegrat el dia.
Ariadna Peris
 


El cavaller


Lo cavaller
Jordi guerrer
cuida avançar
per defensar
del rei la filla
on era el drac
tal premi n'hac:
molt poc après
ell ne fou pres
e fort batut;
dins en Barut
fou escorxat
per mig serrat.


Jaume Roig

Hem escollit aquest breu poema perquè ens ha cridat l'atenció la seva antiguitat, es tracta d'una composició del segle XV, que demostra que la llegenda de Sant Jordi ha perdurat durant centenars d'anys i continua tant viva com aleshores. I esperem que continuï així durant molts anys més.

Andreu Garcia i Marc Fernández

Abril


Per l'abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.

Amb pluja, roses i llibres
celebrem la festa gran,
que ningú en quedi fora,
ni els d'ara ni els qui vindran...

Miquel Martí i Pol


COMENTARI :

Hem escollit aquest poema per que ens han sobtat els quatre primers versos ja que fa una comparació en grau superlatiu del que valen els objectes més típics d'aquesta Diada, on dóna més importància als llibres durant aquest mes. També podem entendre que el poeta vol que es fomenti més la lectura i per tant li dóna més èmfasi.
En els últims versos entenem que aquesta festa amb les tres coses (pluja, roses i llibres) fem de la Diada una festa gran i tot i que és pròpia de Catalunya vol que tothom que vulgui la pugui celebrar.

La Diada de Sant Jordi és un dia en el que els carrers s'omplen de roses i alegria, amor i enamorats.

Ester Poveda Martínez
Sara Santangelo Escarrà

lunes, 22 de abril de 2013

Seixanta-dos anys



Seixanta-dos anys

Seixanta-dos anys. Es diu aviat. 
Seixanta-dos anys aixecant-nos
i anant-nos-en a dormir junts. 
Dia rere dia. Setmana rere setmana.
Mes rere mes. Any rere any.
Seixanta-dos anys d’afecte, de 
tendresa, de treball. Tu a casa. 
Jo a la mina. Tots dos al camp. 
I una guerra. I una postguerra.
I fam. I fred i misèria. I sis fill 
(un ja enterrat).
Seixanta-dos anys d’alegries i
penes, de somnis compartits, 
de recórrer junts el mateix camí,
pas a pas, mà a mà,pell a pell.
Seixanta-dos anys, i ara te 
n’has anat. 
I jo... ja no sé qui sóc.

                  Aquilino Oveja Álvarez Cuevas Del Sil  
                  (traducció Laia Vallvé i Cèlia Gutiérrez)


COMENTARI

Hem escollit aquest poema perquè no és el típic poema que un home o una dona declaren mútuament el seu amor, sinó d'un home gran que reflexiona sobre la seva vida ara que ha perdut la seva dona i sense ella no es ningú.






Amor, em plau la teva veu tan fina...


Amor, em plau la teva veu tan fina
i el teu mirar sorprès, interrogant,
quan la tendra duresa de la sina
m’endolceix la duresa de les mans.


Em plau saber-te vora meu, quieta,
i llegir-te en els llavis el desig,
i veure’t tremolosa, insatisfeta,
si malmet el silenci algun trepig.


Perquè un gust nou, que encisa i que perdura,
s’ha arrecerat al teu posat incert
i ets picant com la fruita poc madura
quan jugues amb els ulls a no ser pura
amb els ulls tan intensament oberts.



Miquel Martí i Pol 









El dia de Sant Jordi, també es fan poemes d'amor dedicats a les mares, dones, filles, amics encara que aquest dia es caracteritzi per la famosa rosa regalada a l'enamorada i el llibre a l'enamorat.

Miquel Martí i Pol, és l'autor d'un dels llibres poètics més venuts de la literatura catalana, Estimada Marta (1978), en el que està inclòs aquest poema.

Aquest text està dedicat a la seva dóna Dolors Feixas, en el que manifesta el seu amor per ella tot al llarg del poema.


                                                                                                             Mario Mateo
                                                                                                             Àlex Ubach




UNA ROSA 

Sant Jordi, santa diada
del passat i l'avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreixir.
Oh la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!

Maria Antònia Salvà


Comentari:

El poema ens narra que la diada de Sant Jordi
és una tradició catalana de sempre i per sempre,
ja que ens fa créixer el nostre sentiment català.
Finalment transmet que la rosa és el símbol de la festa
i és un motiu d'alegria per qui la rep.



                                                                                                      Laia Esteban Miralles
                                                                                                      Quim Via Baraldés

SANT JORDI GLORIÓS


Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.


La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.

Josep Maria de Segarra (1894-1961)



Hem escollit aquest poema perquè explica l'estima que té Sant Jordi a la seva pàtria, Catalunya, fent una metàfora de la típica rosa del dia de Sant Jordi amb el cor del cavaller. A més, diu que aquesta "rosa" li dóna forces al cavaller per lluitar contra els dracs. S'estima tant la seva terra perquè diu que allà hi ha viscut penes i alegries, però ho diu amb una metàfora, també (primer i segon vers del segon paràgraf).

Dayana Velásquez i Isabel Ródenas

Maria Antònia Salvà





UNA ROSA Sant Jordi, santa diada
del passat i l'avenir,Fe i Pàtria nostradadel meu cor fas sobreeixir.Oh la bella matinada!Quina joia de colliruna rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!






Comentari:






He escollit aquest poema per que ens parla sobre Sant Jordi, que es una diada que es feia ja en el passat, es fa en el present, i es farà en el futur. Que és una tradició que s'ha fet sempre aquí.


Albert Ortega Cabistany

1r BAT C


LES ROSES RECORDADES

Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d’abril ? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,

amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suament els nostres
petits noms, i ens somreia.
 
                                           Salvador Espriu



Hem agafat aquest poema, perquè  ens ha agradat, ja que representa d'una bona manera el dia que és avui, parlant de les roses que són símbol del dia dels enamorats. El poema relata un dia de St. Jordi que va viure l'autor, i ho ha volgut plasmar en un bonic poema, per compartir el dia que encara recorda especialment al costat de la seva enamorada.

Carla Roselló
Meritxell Estivill

La rosa vermella


Avui és Sant Jordi,
busco espigues d’ordi;
el cavaller mor el drac
i el fica dins d’un sac.

Entre l’ordi una rosa
de tija verdosa,
punxes com anells
i pètals vermells.

El cavaller a la princesa
li vol regalar
la rosa vermella
tan sols per a ella. 

Barriel, Isabel

Comentari:
Aquest poema de Isabel Barriel parla sobre la rosa de Sant Jordi. No és un poema gaire complex d'entendre, és per a tots els públics. El poema ens dóna a entendre que el cavaller Jordi li vol regalar una rosa vermella a la princesa, després de matar al drac. També ens descriu la bellesa de la rosa amb els seus colors vermellosos i ens mostra una escena romàntica.

Adjuntem un link d'una petita autobiografia de l'autora:
http://www.poesia.cat/tus_poemas/biografias.php?IDregistre=Barriel,%20Isabel


Kevin Martínez Guerrero
Guillem Rodríguez Trilla