EL DISTRETSegur que avui hi havia núvols,
i no he mirat enlaire. Tot el dia
que veig cares i pedres i les soques dels arbres,
i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.
Mirava de prop, no m'aixecava de terra.
Ara se m'ha fet fosc, i no he vist els núvols.
Que demà me'n recordi. L'altre dia
vaig mirar enlaire, i enllà de la barana
d'un terrat, una noia que s'havia
rentat el cap, amb una tovallola
damunt les espatlles, s'anava passant,
una vegada i deu i vint, la pinta pels cabells.
Els braços em van semblar branques d'un arbre molt alt.
Eren les quatre de la tarda, i feia vent.
En aquest poema es veu com el protagonista no aprofita els dies, es passa les hores mirant què fan els altres i no fa el que realment ell vol fer. Quan ja és massa tard, s'adona que no ha fet el que volia fer i es proposa de fer-ho l'endemà, tot i que jo crec que tampoc ho farà. Que es miri la noia i la compari amb un arbre molt alt, penso que és perquè tot i que ell vol trobar una noia, ho veu com una cosa molt llunyana. Però si enlloc de fer coses que no li agraden, anés a buscar la noia que estima i fes el que realment vol fer, segur que durant el dia miraria els núvols i disfrutaria de la vida.
Montsant Palomar Fonts, 1r BAT C
No hay comentarios:
Publicar un comentario