CURS 2012-2013

Curs 2011-2012: enguany continuem amb el bloc. Ara els alumnes, també de la matèria comuna de Llengua catalana i literatura, són del grup 1r BAT A.
Durant el curs 2012-2013 els encarregats d'aquest bloc seran els alumnes de 1r Batxillerat C.


martes, 29 de noviembre de 2011

El bes, el vent, la tarda

El bes, el vent, la tarda.
L'amor se l'enduu el vent.
No atiïs la basarda
que amaga el pensament.
El vent s'enduu la tarda.
      El bes, el vent, la lluna.
Tot just comença el cant
la flauta inoportuna
el bes i el vent se'n van.
    Només queda la lluna.


-Són vessos heptasíl·labs (6) amb rima consonant i amb estructra derima encadenada,  té un to més haviat trist perquè devia tenir algun problema en le vida amorosa. Hem triat aquest poema perquè la manrena en què descriu el seu sentiment i les paraules que fa servir són les adecuades, l’últim vers creiem que significa què sempre queda alguna cosa.

Adrià Modrego
Arnau Macaya
Omar El mahjoubi
Omar El Ouahabi

Estimada


Has fet brotar de nou, plenes de vida,
les roses ideals de la il·lusió,

i amb l'encant lluminós de la florida
s'ha tornat primavera la tardor. 
    Tu tens la gràcia de les margarides

que sols han conegut els cels més blaus

i el teu perfum sublim de flors humides
és el perfum dels pensaments suaus. 
     Amb el somriure has fet la meravella

de satisfer-me els somnis i els anhels

i les nits de neguit en la parpella
s'han convertit en nits plenes d'estels. 
     I quan estic amb tu, ben a la vora,

sento allunyar-se els pensaments mesquins

perquè aquesta dolçor que et surt a fora
et ve de la puresa que duus dins.


-Comentari:  Són versos decasíl·labs amb rima consonant i amb estructura de rima encadenada, té un to animat ja que es troba amb la persona que ha canviat la seva vida i li ha fet ovlidar el mals moments  de la seva vida. Hem triat aquest poema perquè ens ha semblat que això l’hi passa a moltes persones, que quan estan desanimades i tristres troben algú que els ajuda a seguir endavant en la seva  vida.


Adrià Modrego
Arnau Macaya
Omar el Mahjoubi
Omar el Ouahabi

Ara sóc a la falda de casa

   Ara sóc a la falda de casa.

 Una sentor de pa mòbre la gana 
    i els crits dels fills

   m'estiren les mànigues.
   Trobo un bes oblidat
   que em puja als llavis.
 Somric, i s'obren les finestres.

Xavier Amorós Solà





- Es tracta d'un poema de versos lliures, té un to feliç perquè s'havia casat i estava en el seu hambit familiar (la seva dona i els seus fills). He triat aquest poema, perquè ens va cridar l'atenció el seu títol i quan hem entès el contingut, hem vist que era el que passava en totes les cases, es a dir es una coa cotidiana en totes les famílies. I en els ultims versos dona a entendre que això és el que volia

Adria Modrego
Arnau Macaya
Omar El Ouahabi
Omar El Mahjoubi

lunes, 28 de noviembre de 2011

Oh, que avingut estic amb la meva
petita, esclava, poc sortosa terra,
i com em recaria d’allunyar-me’n,
sud avall,
on sembla que la gent és bruta
i pobra, accidiosa, inculta,
resignada, insolvent!
Aleshores, a la taverna nova, els companys dirien
fotent-se’n: “Com qui s’agrada de la lletja,
així el lluç que pica un ham sense esquer”,
mentre jo, encara prop, pensaria
en les velles fretures i confiances
d’aquest meu tossut poble.
I, ja tot sospesat, recularia
per restar aquí fins a la mort.
Car, fet i fet, tampoc no sóc tan ase
i estimo a més amb un
irrevocable amor
aquesta meva i -nostra-
bastant neta, envejada, bonica pàtria.




He triat aquest poema, perque tot i les dificultats del moment Pere Quart expressa el seu amor etern cap a Catalunya, i vol buscar la part positiva del problema que havia en aquell moment, el franquisme. Diu que podria ser pitjor, i posa com a exemple els països africans, on califica la seva gent de pobra, bruta, inculta, insolvent,...   Es tot un exemple d'amor etern cap a la seva terra.



He triat aquesta imatge perque és la silueta de la Catalunya que tant parla Joan Olivé.

Àlex Llurba Toldrà



jueves, 24 de noviembre de 2011

Poema Maria Mercè Marçal

Divisa

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida. 
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Hem triat aquest poema ja que no te figures retòriques i és un poema molt breu i senzill en el que l'autora ens descriu la seva manera de ser (feminista, nacionalista, comunista) i que aquestes 3 coses , són les que l'impulsen i li donen força per seguir escribint . 

Adrià Cort Pedrola
Pau Moncusí Pino
Alex Llurba Toldrà 

martes, 22 de noviembre de 2011

POEMA (Joan Brossa)









Hem triat aquest poema, perquè ens a sobtat el sentit que tenen els poemes segons l′autor. Creiem que el significat és: els poemes ens tindrien que ferir i fer-nos pensar sobre nosaltres mateixos, no només veure’ls sempre com a bonics i perfectes.




Igor Gómez Romeu

Joan Colina Teixidó

Iker Mongelos Amill

Quim Vilafranca Molero 

Cançó de bressol (Joan Margarit)


Cançó de bressol

Dorm, Joana. Que el Loverman fosc, tràgic, 
d’aquell saxo soprano 
del teu germà al consol de Montjuïc 
t’acompanyi durant l’eternitat
pels camins que tan bé coneix la música. 
Dorm, Joana.
I si pot ser no oblidis els teus anys
en el niu que has deixat dins de nosaltres.
Envellirem guardant tots els colors
que van lluir als teus ulls.
Dorm, Joana. Aquesta és casa nostra,
tot està il·luminat pel teu somriure.
És un tranquil silenci on esperem
arrodonir les pedres del dolor
perquè tot el que fores sigui música,
la música que empleni el nostre hivern.

 Joan Margarit






Hem triat aquest poema perquè Joan Margarit demostra un gran esforç de superació amb la mort de la seva filla Joana, que era molt jove, ja que aixó ha de ser molt dur per una persona .
Joan Margarit intenta recordar els bons moments pasats amb ella i dir-li al món que mai s´oblidara d´ella , que sempre estara amb ells a casa seva i la il·luminara amb el seu somriure.

 Anna Cajaraville  , Daniel De La Peña , Marian Melo , Joan Francesc Peralta

Versalles

Epigrames i cançons


Jo porto dintre meu
per fer-me companyia
la solitud només.
La solitud immensa
de l'estimar infinit
que voldria ésser terra,
aire i sol, mar i estrella,
perquè fossis més meu,
perquè jo fos més teva.

Aquest  poema és una breu descripció del que és un gran amor. L'autora ens diu que sent una gran solitud però que tot i així, ella té esperança. Diu que la seva solitud és immensa, però que l'estimar és infinit. Ella seria qualsevol cosa perquè ell fós més seva, i ella fós més seu.

Rosa Leveroni
Ana Espinosa, Laia García, Anaïs Martínez i Marc Oliva

TEMPS (Joan Vinyoli)

Parc de Sant Salvador
Torna’m, ah, torna’m als anys

de la noiesa,
amb els amics 
a la riera, amb els passeigs
i les pistes de tenis
i el ping-pong.



            Comentari:
     
     En aquest poema, el poeta recorda el seu temps de juventut.
     Concretament, el lloc que descriu es un parc de Santa Coloma, on     estiujeva amb la seva familia.
     Ho recorda mitjançant la riera, les pistes de tennis...












Denisa Cosma, Victor Lorenzana, Allisson Barros, Daniel Cuesta

ANIVERSARI (Gabriel Ferrater i Soler)

Ja l’any quaranta dels meus anys jeu fosc a dues carboneres,
ribotat. El munt d’encenalls
se l’han partit la marmanyera
memòria, la mentidera,
i l’oblit, el drapaire mut.
L’una en farà curtes fogueres,
l’altre caliu d’inquietud.

  COMENTARI:                                         
Aniversari  forma part del recull de  Les dones i els dies. En aquest cas hem analitzat un fragment d’aquest poema en que hem pogut observar les característiques principals que acostuma utilitzar Gabriel i Ferrater en la seva obra poètica. Ferrater a partir d’una experiència personal, en aquest cas el seu aniversari,  fa una metàfora dels anys viscuts. L'autor, a partir de dos personatges de classe baixa (la marmanyera i el drapaire) mostra  la tristesa de la vida. Tot això ho fa mitjançant la personificació.  L’objectiu principal de Gabriel  Ferrater és demostrar la brevetat de la vida i la maduresa dels quaranta anys. Finalment, Ferrater ens fa entendre que ni la memòria(la marmanyera) ni l’oblit (drapaire) ens podran fer alegres, ja que la memòria és mentidera i l’oblit és mut.   


Anna Bachs, Anna Boqué i Rita Picher.

Els amants (Vicent Andrés Estallés)

"El bes" de Gustav Klimt

[...]


Es desperta, de sobte, com un vell huracà,

i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Jo desitjava, a voltes, un amor educat

i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.


[...]






Hem triat aquest fragment del poema dels amants, perquè és el fragment on intenta explicar el que li passa a la persona que ho ha escrit, és a dir a Vicent Andrés Estallés, quan està amb la persona que estima.
Es refereix a l'amor com si fos una cosa salvatge i ell desitjava un amor educat, és a dir un amor més cortés, tot hi així sembla que ell està bé amb aquest amor salvatge tot i que era el que no s'esperava.
Hem triat aquest quadre perquè creiem que representa molt bé a dos amants que s'estimen feroçment.


Francesc Baena, Elna Bages, Judit Benabarre i Nerea Cabezas

sábado, 19 de noviembre de 2011

MALSON (Josep Palau i Fabre)

He anat sembrant tants de fills pels bordells
i de mi malversant tanta riquesa,
que ara a la nit, amb desig d'escomesa,
estols d'homúculs amb faccions de vells,

eixint de clavegueres i aixetes a tropells,
munten sobre el meu llit amb avidesa
i fan la meva guàrdia més encesa,
injuriant-me pels meus desgavells:

"Som els teus fills, ja ho veus, el teu amor.
Habitem en aquestes tuberies
i ens assembles a tu pel teu horror.

¿On la matriu trobar que ens prometies?...
Et condemnem a l'esterelitat
per haver-nos fins ara excrementat.



Em triar aquest poema ja que moltes persones saben el que són els malsons i en peteix algun cop, però no tothom té els mateixos. Poden ser per un pensament del cervell, un mal dia o com és en aquest cas, que per això ens ha cridat l'atenció, per records del passat que no són correctes i que viuen en la nostra ment recordant que hem fet alguna cosa malament.

Nuria Abelló, Gemma Garcia, Carlota Salvador i Marina Sisteré.

miércoles, 9 de noviembre de 2011

EL PINGÜÍ (Josep Carner)

-Si ma forma i tarannà
divertia algun plaga,
cap ximple no em guanyarà
a nedar i a capbussar,
que ja em vénen de nissaga.
D'ulls rodons i bec gruixut
sóc, nedant, extraordinari;
ja sé que, a terra vingut,
faig posat de saberut 
amb caient estrafolari.
Mai per sentiments roïns
se les heuen els pingüins;
cap desplaer no ens trastoca.
Sabem els antres marins
i ens basta el cau d'una roca.


Comentari:
He escollit aquest altre poema, perquè hem fa gracia el pingüí, perquè mostra un to chulesc, com dient "jo sóc el millor i ningú hem pot guanyar". Ell es creu el millor i ho demostrarà a aquí s'ho posi en dubte.
Els versos que m'han fet escollit aquest poema són els següents:
-Versos 3 i 4, "cap ximple no em guanyarà / a nedar i a capbussar".
-Vers 7, "sóc, nedant, extraordinari; "
Perquè és on es mostra aquest to chulesc.

Nerea Cabezas Yeste 
 

martes, 8 de noviembre de 2011

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE (Salvador Espriu)





[...] Però no he de seguir mai el meu somnii em quedaré aquí fins a la mort.Car sóc també molt covard i salvatgei estimo a més amb undesesperat doloraquesta meva pobra,bruta, trista, dissortada pàtria.




"El caminant sobre el mar de núvols" Caspar David Friederich.



Comentari:

He escollit aquest poema perquè parla sobre una paradòxa en que el poeta s'estima la seva terra, encara que no estigui en les millors condicions a causa de la guerra, però ell ha d'exiliar-s'hi fora, és a dir, lluny de Catalunya. Finalment, decideix quedar-se a la seva estimada pàtria perquè el seu amor per ella és més important que viure en bones condicions. És el que ens esplica en aquest fragment del poema.

He triat aquesta imatge perquè es un quadre que transmet aquesta sensació de solitud i tristor, però tot i així  l'home pertany en aquest lloc pobre,trist, brut i dissort i no en cap altre.


Elna Bagés i Judit Benabarre

Hipopótam (Pere Quart)



Perquè dins l'aigua del riu
s'ha emmirallat l'hipopòtam 
alça el cap, fa un ganyota amb 
la gran boca oberta i riu. 




Hem triat aquest poema perquè parla d'un animal que està a gust en el seu hàbitat, l'aigua. Està disfrutant del temps i la llibertat que te, per això el poeta incinua que l'animal riu.


Nuria Abelló i Anna Espinosa

La pell de brau, XXXVIII (fragment) (Salvador Espriu)

Escolta, Sepharad: els homes no poden ser si no són lliures.
I cridi la veu de tot el poble: <<Amén>>.


COMENTARI

L'autor fa servir dos referents destacats: Sepharad (Espanya) i Amén (així sigui). Hem escollit aquest fragment perque l'autor reclama llibertat, la del seu poble que es troba inmers en el franquisme i ha perdut totes les seves llibertats i drets.


Gemma Garcia
Marina Sisteré

XXXVIII( fragment) la pell de brau

Escolta Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
I cridi la veu del poble: Amén.
















Comentari:
Hem escollit aquest poema perquè  ens sorpren que en un fragment tant curt es puguin expressar tantes idees i tants sentiments. El poema parla sobre la llibertat i la diginitat de les persones i creiem que aquest tema es molt important i que en alguns llocs, actualment, tampoc es respecten.

Adrià Cort Pedrola
Francesc Baena Martí

Lluerna (Pere Quart)


.Cuca de llum, ¿què cerqueu
   pels marges amb la llanterna?
   I diu ella sense veu:
     -Una lluerna

- He triat aquest de Pere Quart, perquè es el poema que m'agradat més, per la seva manera de discriure la cuca de llum. Els dos últims versos són els que m´han semblat més originals perquè respon sense veu  -Una lluerna- o sigui llum.
Omar El Mahjoubi & Omar El Ouahabi.

Vaca cega (Joan Maragall)

Topant de cap en una i altra soca,
avaçant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha possat un tel: la vaca és cega.

COMENTARI:

Hem triat aquest versos del poema de la vaca cega de Joan Maragall, en que l'autor personifica a la vaca. Expressa, com es sentien certs catalans en la seva època. 
Joan Maragall, es sentia català, però estava trist, es sentia sol. Tot això ho intenta explicar a través d'aquest poema.



Denisa Mihaela Cosma
Anna Boqué Ciurana

CAMELL I DROMEDARI (Pere Quart)

¿És el dromedari
o el camell senyors?
¿Quin, de l'un o l'altre,
té un gep o en té dos?
Comentari:

Hem escollit aquest poema ja que té un to graciós i fa una comparació entre dos animals molt similars que es diferencien per una particularitat. I per aquest motiu la gent sovint els confon.

Iker Mongelos Amill i Joan Colina Teixidó

TIGRE CAPTIU (Joan Oliver)

Qué significa soñar con un tigre o con un tigre enjaulado?
¿Les fuetades t'han ratllat la pell,
o potser l'ombra de la reixa?














Comentari:
He escollit aquest poema perquè malgrat la seva breuetat, expressa una gran ideea.
El poeta vol expressar el sentiment de solitut i captivetat que sent el tigre, una altra cosa atractiva d'aquest poema és que utilitza aquests sentiments com a referencia a el color de la pell del tigre.

Víctor Lorenzana i Daniel Cuesta