CURS 2012-2013

Curs 2011-2012: enguany continuem amb el bloc. Ara els alumnes, també de la matèria comuna de Llengua catalana i literatura, són del grup 1r BAT A.
Durant el curs 2012-2013 els encarregats d'aquest bloc seran els alumnes de 1r Batxillerat C.


martes, 28 de mayo de 2013

L'assassinat del Roger Ackroyd


"Deia que, la nit abans, havia encetat un llibre d'aquella anglesa que li diuen Agatha Christie, L'assassinat del Roger Ackroyd; me l'havia prestat el menescal, un altre enllaminit per aquestes històries, encara que les ha de llegir d'amagot de la seva dona. Noi, quina novel·la!"
















Hem escollit aquest fragment del conte perquè és el principi de tota la història, ja que ens presenta el llibre que el protagonista es llegeix i entra en el món d'aquesta novel·la, i per culpa de que li confessen qui és l'assasí del relat això provoca la mort de la euga. És molt interessant com l'autor juga en dos mons diferents en una mateixa història.

Berta Salvat
Laia Esteban

lunes, 27 de mayo de 2013

ABSOLTE I SEPELI DE NICOLAU VILAPLANA

Jo reflexiono i em dic que l'oncle Nicolau no es va morir per gust, que l'home degué aguantar-se la vida tant com va poder, i ningú no el pot blasmar per haver finat el dia abans del partit; amb tot el respecte que cal per als difunts, però, el pobret ens va fer la guitza.I ens las va fer bona persona, guaita què et dic!Si hagués estat una mala bèstia, ens n'hauríem anat tots al partit i no l'haurien acompanyat al fossar ni els gossos de la vila. ¿Qui tenia cor, però, de tolerar que colguessin una personeta com ara l'oncle Nicolau, que sempre havia estat un bocí de pa, si deixem de banda l'enganxada amb l'oncle Soler, sense anar a dir-li adéu?

Hem escollit aquest fragment per com l' auto amb habilitat pot mostrar un sentiment tant complex com aquest sense culpabilitat. Com anteposen un desitj a un altre. Com es capaç de parlar d'una persona ja gran com si es tractes un nen petit. Es molt curiós observar tot el que en un fragment tant petit pot expressa i fer-nos imaginar d'aquest home ja mort.

Albert Ortega
Eduvigis Sardà

El Cafè de la Granota: Un Enigma i Set Tricornis


"Per això, aquelles actuacions de l' àrbitre   pitara, rares però precises i eficaces a l' hora de desbaratar les jugades més perilloses dels contraris, foren molt agraïdes. Ara bé, aquesta gratitud no era compartida per tothom i la col·laboració misteriosa a la tasca arbitral provocà reaccions que els vilatans trobaben òbviament desmesurades."







Justificació: Hem escollit aquest fragment, perquè els guàrdies civils, que en són set, han de resoldre l' enigma del àrbitre pirata i per això el títol del conte es diu Un Enigma i Set Tricornis;  el fragment explica les actuacions del àrbitre pirata i que a tots no els hi semblava bé el que feia. 



Neus Duran
Ariadna  Peris

Guardeu-vos de somiar genives esdentegades

“S'havia trobat sol, fora d'aquell món de la mare i el fill on no tenia cabuda. Allò li feia mal i, sovint, gairebé cada matí, en aviar-se Ebre avall amb el llaüt carregat de carbó, sentia el desig de no aturar-se, de continuar navegant i fondre's, en arribar al mar, en aquella immensa blavor sense fi. Allò tanmateix, no passava mai i, a punteta de nit, en atracar de nou al moll, el patró del Santa Bàrbara tenia la sensació de ficar-se en una presó.”


Hem triat aquest fragment perquè reflecteix com se sent el Marcel:lí. Sent que està exclòs inclús de la seva propia familia: no se sent estimat ni tampoc que ningú el necessiti, i per això cada dia desitja desparèixer. Viu en una monotonia que l'empresona. Només es feliç quan va a Tortosa i està amb la Paulina, la seva amant.

Laia Vallvé i Dayana Velásquez

El cafè de la granota: FUTBOL DE RIBERA

"Mai no s'havia vist una cosa com aquella: els nostres lliscaven igual que carpes, fins i tot el botiguer, agullonats pel públic que, amb aigua al turmell, es desfeia a crits; cada atac era, gairebé, un gol segur. Ens vam parar al sisè, noi; no es tractava d'escarnir-los sinó de guanyar-los. Prou desgràcia tenien, els pobrets, de no saber què era un riu."


           Aquest fragment es troba al final del conte Futbol de ribera, quan el camp ja està inundat i el partit està guanyat. He escollit aquest fragment ja que crec que l'estil de l'autor en aquest fragment el reflecteix en tota la resta del conte. Moncada se'n riu dels forasters utilitzant per part la ironia("els pobrets,de no saber què era un riu").





                                                                                                                             Mario Mateo


Senyora Mort


"Per aquesta raó, senyora, li faig aquestes ratlles, a fi que em tingui present quan arribi el cas. No és que jo vulgui prendre la plaça al senyor Caront, però el vaig veure tant cascadot i vell al cuadre de l'apotecari, que me pareix que no li aniria malament que algú el rellevés del servei de tant en tant, encara que només fos els dies festius."



                                              


Hem escollit aquest fragment perquè no ens imaginavem que en Miquel Garrigues li escrivís la carta a la senyora Mort per demanar-li això. També podem comprovar com en Miquel és un apassionat del mar ja que té moltíssimes ganes de tornar a agafar el timó d'un vaixell.


                                                                                                   Guillem Guasch i Albert Barraso
                                                                                                                         




domingo, 26 de mayo de 2013

EL CAFÈ DE LA GRANOTA: LA PLAGA DE LA RIBERA





"El retrat del rei, per la cosa del respecte, el vam penjar al capçal del llit, però al cap d'una setmana el vam treure al menjador, perquè a l'Elisenda li feia vergonya despullar-se davant de Sa Majestat i a mi em cohibia. Vostè ja m'entén, ¿oi?
Un és abrandat de mena i fer segons quines coses en presència de la reialesa..."


Hem escollit aquest fragment perquè ens ha semblat divertit i poc seriós, quan es tractava d'una carta al director, i com l'autor explica que el retrat del rei no els deixa intimitat a Jeroni i la seva dona.



Kevin Martínez 
Guillem Rodríguez

El cafè de la granota. Els delfins

Joan Campells, l'adroguer del carrer Major, és massa baixet, li falta corpenta, els del dol gairebé s'haurien d'ajupir. Joaquim Coloma, el ferrer, té presència -sense arribar, ni de bon tros a la meva-, tanmateix, resulta bastot i un pèl tibat; el seu pare ja ho era de pinxo, i, ja se sap, qui és fill de gat una hora al dia caça rates. Pel que fa a Pere Cistella, el llaüter, té una cosa que no m'agrada: he observat que resulta més efusiu en els enterraments de la gent important que en d'altres. No ho sé, no ho sé...

He triat aquest fragment perquè és el que trobo més divertit ja que fa una crítica als altres possibles candidats a succeir-lo en aquesta tasca. Ell els compara i arriba a la conclusió de que cap ho pot fer millor que ell, és molt cregut. 




Carla Roselló

EL CAFÈ DE LA GRANOTA de Jesús Moncada


Amor fatal en decúbit supí

Tanmateix si la vella Natàlia hagués guaitat pel forat del pany, hauria quedat impressionada, sense cap mena de dubte, per l'últim dels Fenolleda. Perquè, en aquell moment, el Gervasi, malgrat anar vestit només amb una camisa – blanca – i uns mitjons – negres – ,infonia el repecte d'un heroi de tragèdia antiga rebel·lant-se contra el fat advers. Segurament, la majordoma s'hauria estremit; potser fins i tot hauria deixat anar un xiscle, en veure com l'últim dels Fenolleda aixecava el braç dret. 



Comentari:

Hem escollit aquest fragment del conte perquè relata l'assassinat de l'amant del protagonista des de la visió que hauria tingut la Natàlia si ho hagués vist per el forat del pany, un punt de vista diferent del que durant tota l'obra es pot veure. A més resumeix molt bé les principals idees del conte i la situació que s'hi dóna i el seu tragèdic desenllaç.
                                                  
                                                              Sergi Barbé
                                                           Quim Via

EL CAFÈ DE LA GRANOTA

JESÚS MONCADA

Amarga reflexió sobre un manat de cebes

''Maleïdes cebes, Horaci, maleïdes cebes! ¿Per què l'havia de robar de robar, aquell manat, insensat de mi, tanoca de mi, ruc de mi, de l'horta del Pasqual, si jo en
tenia de més lluïdes a la meva? ¿Per què m'havia de guipar en aquell moment el malparit del Pere 
Sabata, el qual va anar igual que un llamp a contar-ho al sergent?'



He escollit aquest fragment perquè penso que reflecteix molt bé el sentiment d'arrepentiment del protagonista per haver robat aquell manat de cebes de l'horta de'n Pascual i les repercusions que això comporta, ja que diu que en Pere Sabata el veu i ho va a dir al sergent, que més endavant serà el fet que li portarà més problemes. 

                                          Cori Sanz Isern

sábado, 25 de mayo de 2013

PRELUDI DE TRASPÀS

"És clar que no tothom arriba als extrems de l’oncle Orestes, que en pau descansi, el qual digué a la seva dona: “Mira, Teresa, em sembla que sóc a les acaballes; així que, mentre prepares el sopar, aprofitaré per morir-me”; i, en tornar ella a l’habitació, després de ficar la verdura al tupí -aquella nit feien bledes-  ja el trobà de cos present."


 Hem triat aquest fragment, perquè ens ha semblat una manera curiosa de morir i també curiosa de acceptar que la persona arriba a la seva fi. L’autor, parla de la mort, un tema tan tabú al que tothom tem, de una manera molt normal. Ens fa veure que tard o d’hora tots tindrem que passar per aquest moment i que val més que ens ho prenguem amb calma i sense patir pel que ens podem trobar.


Celia Gutiérrez i Meritxell Estivill. 
INFORME PROVISIONAL SOBRE LA CORREGUDA D’ELIES

"L’Elies Santapau va eixir d’escopetada de casa seva, al cap de dalt de la costera del Forn, i va iniciar la correguda desenfrenada i memorable a través de la vila que deixà esbalaïts els veïns que la presenciaren."





Hem escollit aquest fragment de l'informe provisional sobre la correguda d'Elies perquè en aquest moment, el protagonista inicia la correguda entre casa seva i el cafè de Silveri, al costat de la parada d'autobusos amb lleida, i pel qual sera motiu de discussió amb els altres personatges, els veïns del poble.


         
                                                                                                                       Thomas Sarmiento
                                                                                                                       Alejandro Ubach 

Paraules des d'un oliver

"Però, què fas, Isidre, perquè agafes el meu bastó, què pretens? Escolta'm Isidre: guaita que t'equivoques, que la marres de mig a mig! Et juro per la memòria del meu pare i per la salut dels meus fills que pensava dur les olives a casa teva! No facis cas del que xerra la gent que em vol veure penjat, de les llengües d'escurçó que m'atribueixen malifetes de les quals sóc innocent! Deixa el bastó, Isidre, pel que més vulguis. Ai! Que em faràs caure de l'oliver i em trencaré el bescoll! No et perdis, Isidre, que després et penarà! Recorda que vam anar plegats a la batalla de l'Ebre ... !"

COMENTARI

Hem escollit aquest fragment perquè hem considerat que en aquest moment arriba la màxima tensió en el conte. El lladre suplica el perdó inententant que l'Isidre no el pegui. Es rebaixa de manera que intenta que el record de compartir la guerra sigui la seva salvació.

Marc Fernández
Andreu Garcia

jueves, 23 de mayo de 2013

Un barril de sabó moll

Vam sentir aquella mena de tro. [...] La gent treia el cap per finestres i balcons a veure què passava, i el que passava era que el barril del Florenci havia baixat com una mala cosa pel carreró i s'havia escalfat al cafè d'Alexandre. [...] L'aiguat va desfer de seguida aquella pasta negrosa i lluent i en va aixecar una muntanya d'escuma. [...] Una dona va arribar a l'extrem de comparar el Florenci amb un que li deien el Sísif, a qui un déu dels d'abans havia condemnat pujar una roca a rodolons dins al cim d'una muntanya i cada cop que hi arribava mort de cansament, au!, se li escapava i tornava a fer cap abaix.


Comentari:

Hem escollit aquest fragment del conte Un Barril de Sabó Moll perquè és el punt culminant, ja que tot l'esforç per pujar el barril carrer amunt no va servir per a res, es com un treball de Sísif, és a dir, un treball inútil, que no serveix per a res. 
Aquest fet va comportar que s'en parlés durant un temps sobre el que havia succeït.

Isabel Ródenas
Sara Santangelo

lunes, 20 de mayo de 2013

Paraules des d'un oliver - El cafè de la Granota



T'has presentat tan a la callada i tan de sobte que gairebé he caigut de l'oliver, de l'ensurt! M'ha entrat una gelor al cor! Guaita, és que em tremolen les cames... Què sé jo el que m'has semblat: una fantasma, una ànima en pena o, encara pitjor, una mala peça, perquè ara, amb això dels cotxes, tothom va amunt i avall sense control i els dies de festa s'escampa per aquest terme de la nostra vila una allau de forasterots que esvera. Vénen de tot arreu, sobretot de la capital, i mai no saps què et pots ensopegar. Corre cada poca-vergonya!



COMENTARI: 

Hem escollit aquest fragment per una banda, perquè ens ensenya que dels amics tampoc te'n pots fiar, ja què aquesta escena mostra que l'Isidre a descobert el seu amic collint les olives del seu arbre. Això ens demostra que de qui menys t'ho esperes també et pot sorprendre.
Per l'altre banda, també ens expressa que normalment les persones de poble  envaeixen les propietats dels altres agafant amb tota confiança les seves collites, però sempre ho fan amb bona fe. En canvi, quan vénen forasters  aquest fet és multiplica, però ja no ho fan amb bona fe sinó tot el contrari.


    Ariadna Durante Cruz
Ester Poveda Martínez