CURS 2012-2013

Curs 2011-2012: enguany continuem amb el bloc. Ara els alumnes, també de la matèria comuna de Llengua catalana i literatura, són del grup 1r BAT A.
Durant el curs 2012-2013 els encarregats d'aquest bloc seran els alumnes de 1r Batxillerat C.


martes, 28 de mayo de 2013

L'assassinat del Roger Ackroyd


"Deia que, la nit abans, havia encetat un llibre d'aquella anglesa que li diuen Agatha Christie, L'assassinat del Roger Ackroyd; me l'havia prestat el menescal, un altre enllaminit per aquestes històries, encara que les ha de llegir d'amagot de la seva dona. Noi, quina novel·la!"
















Hem escollit aquest fragment del conte perquè és el principi de tota la història, ja que ens presenta el llibre que el protagonista es llegeix i entra en el món d'aquesta novel·la, i per culpa de que li confessen qui és l'assasí del relat això provoca la mort de la euga. És molt interessant com l'autor juga en dos mons diferents en una mateixa història.

Berta Salvat
Laia Esteban

lunes, 27 de mayo de 2013

ABSOLTE I SEPELI DE NICOLAU VILAPLANA

Jo reflexiono i em dic que l'oncle Nicolau no es va morir per gust, que l'home degué aguantar-se la vida tant com va poder, i ningú no el pot blasmar per haver finat el dia abans del partit; amb tot el respecte que cal per als difunts, però, el pobret ens va fer la guitza.I ens las va fer bona persona, guaita què et dic!Si hagués estat una mala bèstia, ens n'hauríem anat tots al partit i no l'haurien acompanyat al fossar ni els gossos de la vila. ¿Qui tenia cor, però, de tolerar que colguessin una personeta com ara l'oncle Nicolau, que sempre havia estat un bocí de pa, si deixem de banda l'enganxada amb l'oncle Soler, sense anar a dir-li adéu?

Hem escollit aquest fragment per com l' auto amb habilitat pot mostrar un sentiment tant complex com aquest sense culpabilitat. Com anteposen un desitj a un altre. Com es capaç de parlar d'una persona ja gran com si es tractes un nen petit. Es molt curiós observar tot el que en un fragment tant petit pot expressa i fer-nos imaginar d'aquest home ja mort.

Albert Ortega
Eduvigis Sardà

El Cafè de la Granota: Un Enigma i Set Tricornis


"Per això, aquelles actuacions de l' àrbitre   pitara, rares però precises i eficaces a l' hora de desbaratar les jugades més perilloses dels contraris, foren molt agraïdes. Ara bé, aquesta gratitud no era compartida per tothom i la col·laboració misteriosa a la tasca arbitral provocà reaccions que els vilatans trobaben òbviament desmesurades."







Justificació: Hem escollit aquest fragment, perquè els guàrdies civils, que en són set, han de resoldre l' enigma del àrbitre pirata i per això el títol del conte es diu Un Enigma i Set Tricornis;  el fragment explica les actuacions del àrbitre pirata i que a tots no els hi semblava bé el que feia. 



Neus Duran
Ariadna  Peris

Guardeu-vos de somiar genives esdentegades

“S'havia trobat sol, fora d'aquell món de la mare i el fill on no tenia cabuda. Allò li feia mal i, sovint, gairebé cada matí, en aviar-se Ebre avall amb el llaüt carregat de carbó, sentia el desig de no aturar-se, de continuar navegant i fondre's, en arribar al mar, en aquella immensa blavor sense fi. Allò tanmateix, no passava mai i, a punteta de nit, en atracar de nou al moll, el patró del Santa Bàrbara tenia la sensació de ficar-se en una presó.”


Hem triat aquest fragment perquè reflecteix com se sent el Marcel:lí. Sent que està exclòs inclús de la seva propia familia: no se sent estimat ni tampoc que ningú el necessiti, i per això cada dia desitja desparèixer. Viu en una monotonia que l'empresona. Només es feliç quan va a Tortosa i està amb la Paulina, la seva amant.

Laia Vallvé i Dayana Velásquez

El cafè de la granota: FUTBOL DE RIBERA

"Mai no s'havia vist una cosa com aquella: els nostres lliscaven igual que carpes, fins i tot el botiguer, agullonats pel públic que, amb aigua al turmell, es desfeia a crits; cada atac era, gairebé, un gol segur. Ens vam parar al sisè, noi; no es tractava d'escarnir-los sinó de guanyar-los. Prou desgràcia tenien, els pobrets, de no saber què era un riu."


           Aquest fragment es troba al final del conte Futbol de ribera, quan el camp ja està inundat i el partit està guanyat. He escollit aquest fragment ja que crec que l'estil de l'autor en aquest fragment el reflecteix en tota la resta del conte. Moncada se'n riu dels forasters utilitzant per part la ironia("els pobrets,de no saber què era un riu").





                                                                                                                             Mario Mateo


Senyora Mort


"Per aquesta raó, senyora, li faig aquestes ratlles, a fi que em tingui present quan arribi el cas. No és que jo vulgui prendre la plaça al senyor Caront, però el vaig veure tant cascadot i vell al cuadre de l'apotecari, que me pareix que no li aniria malament que algú el rellevés del servei de tant en tant, encara que només fos els dies festius."



                                              


Hem escollit aquest fragment perquè no ens imaginavem que en Miquel Garrigues li escrivís la carta a la senyora Mort per demanar-li això. També podem comprovar com en Miquel és un apassionat del mar ja que té moltíssimes ganes de tornar a agafar el timó d'un vaixell.


                                                                                                   Guillem Guasch i Albert Barraso
                                                                                                                         




domingo, 26 de mayo de 2013

EL CAFÈ DE LA GRANOTA: LA PLAGA DE LA RIBERA





"El retrat del rei, per la cosa del respecte, el vam penjar al capçal del llit, però al cap d'una setmana el vam treure al menjador, perquè a l'Elisenda li feia vergonya despullar-se davant de Sa Majestat i a mi em cohibia. Vostè ja m'entén, ¿oi?
Un és abrandat de mena i fer segons quines coses en presència de la reialesa..."


Hem escollit aquest fragment perquè ens ha semblat divertit i poc seriós, quan es tractava d'una carta al director, i com l'autor explica que el retrat del rei no els deixa intimitat a Jeroni i la seva dona.



Kevin Martínez 
Guillem Rodríguez