El Distret

EL DISTRET

 Segur que avui hi havia núvols,
 i no he mirat enlaire. Tot el dia

 que veig cares i pedres i les soques dels arbres,
 i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.
 Mirava de prop, no m'aixecava de terra.
 Ara se m'ha fet fosc, i no he vist els núvols.
 Que demà m'enrecordi. L'altre dia
 vaig mirar enlaire, i enllà de la barana
 d'un terrat, una noia que s'havia
 rentat el cap, amb una tovallola
 damunt les espatlles, s'anava passant

 una vegada i deu i vint, la pinta dels cabells.
 Els braços em van semblar branques d'un arbre  molt alt.
 Eren les quatre de la tarda, i feia vent.

 Gabriel Ferrater



Comentari:


 En aquest fragment es podria veure com un home trist ho que no aprofita el temps, no disfruta de la vida
es sent com sol perque no mostra interes als detalls, anomena el temps i ni es para a mirar si hi ha nuvols al cel.
 S'anadona massa tard de que ell estimava una noia i la va perdre, per aixo al cap nomes li ve l'imatge
de la noia pentinant-se perque es el record mes bonic que te i per aixo mai s'oblidara d'aquella imatge
de la dona a qui estimava , per aixo aquet sentiment com de soletat o aburrimen sense saver que fer perdent
el temps sense aprofitar la vida.

        Jupiter Moran Alves