verdor de primavera

La marea de verdor que m'envolta és quasi asfixiant, els arbres, empedernits en no deixar que les pedres vegin el sol, estenen les seves verdes fulles per tota la montanya, i no són només fulles de color verd oliva, són fulles de tants verds que mereixen la seva pròpia paleta de colors; peró els arbres no estàn sols, com a contrapunt d'aquesta verdor trobem les taques grises dels arbustos que lluiten per conseguir una mica de sol i el ataronjat de grans pedres que sobresurten com si la mare terra volgués donar un cop d'ull a la seva creació des del lloc on s'amaga. Per últim, el element més eteri del pasatge el trobo sobre el meu cap, el blau cel s'extén sobre mí com si l'oceà hagués decidit que la gravetat ja no l'interessa; i de fons veiem la boira: el blanc tel que, fi com una teranyina, s'extén com l'escuma del mar.

Flors, vida

Sovint em pregunto que fa que veure flors m’ajudi a sentir-me viva. Els seus colors, que destaquen sobre el verd de la tranquil·litat, són el refugi de la vida de ciutat a la que estic massa acostumada. Aquest aroma de pau ,  de sol, de primavera. Aquest aroma diferent al fum, a la gasolina o al perfum car de qui passa de pressa al teu costat de bon matí i ni tan sols t’ofereix un somriure. El seu silenci, la seva supervivència tot i la seva fragilitat, que les fa fortes. Potser només son flors, però per mi, són vida.

Marian Melo Subirat

Per gaudir de la natura

Un dia de vent on poc a poc el sol es va deixar veure. Primer, temorós, va treure els seus primers raigs. I cap a mig matí, ja estava expandint la seva alegria i el plaer de benestar.

Per altra banda, la verdor dels arbres i el cant dels ocells feien d'aquell entorn un lloc meravellós on es respirava aire pur i els problemes desapareixien...

 Nuria Abelló

EL NOSTRE PAISATGE

Sentada sota la copa d'un arbre immens que em proporciona una gran ombra, em permet veure el paisatge amb més tranquilitat. Entre els peus tinc sorra quasi bé  blanca, que em transmet seguretat. Em quedo amb la mirada perduda mirant al cel blau, per fi puc descansar, se'm queda la ment en blanc fins que em ve una ventada que fa que les fulles dels arbres que tinc al davant es moguin, és aleshores quan em fixo amb els arbres que tinc al voltant, retorno a la realitat. Avellaners...arbres amb els quals no m'havia fixat fins ara, però gràcies a l'harmonia que creen les muntanyes del fons, me'n adono que aquests arbres porten escrit tant el present com el futur. Avellaners...que haig de dir-ne d'ells, l'arbre de la nostra terra, el que crea el nostre fruit. 

Anna Boqué Ciurana 

   

Un matí a la muntanya

Aquesta imatge és del dia 17 d'abril i és de la excursió que vam fer tots els del batxillerat científic, on vam poder contemplar i observar els magnífics paisatges dels quals disposa Reus i gaudir del bon temps. En aquesta fotografia en particular es pot observar una masia, al fons les muntanyes, després uns avellaners i finalment una esplanada que no es contempla a la imatge. 

Nerea Cabezas Yeste 1 BAT A

L'excursió

En aquesta imatge podem contemplar unes magnífiques vistes de l’excursió que vam realitzar el dimarts dia 17 d’abril, en un dia assolellat i tranquil, gairebé semblant a un dia de ple estiu per la muntanya. 
En aquesta excursió vam poder gaudir d’uns bons paisatges i sobretot, de bons moments amb companyia.









Laia Garcia Adell

Excursió per la muntanya

Aquesta és una imatge del paissatge de la terra catalana, en concret de la zona del Baix Camp. Es pot observar el relleu característic de l'àrea amb muntanya i arbres i de fons el mar. Els dos colors que destaquen en la fotografia són el verd de les fulles dels pocs arbres que s'observen i per altra banda, el que queda com a fons que és el cel blau brillant i a l'horitzó, el mar. La sensació que em transmet és la d'un dia de primavera amb el sol brillant i l'airet de llibertat barrejada amb un toc de puresa i natura. 

                                             Anaïs Martínez Rovira  1r BAT A

Paisatge del Picarany

De baixa qualitat però de gran contingut diria jo. Resulta que aquista foto la vaig fer ahir, a la montanya del Picarany amb el meu mòbil. Hi podem apreciar a la dreta, una bonica masia, que els qui hem tingut la sort de poder veure-la d'aprop, savem que te molt d'encant. És solitaria, misteriosa sembla que s'amagui d'algú, però també és la clàsica masia que jo titularia com: "La del dinar dels diumenges a Ca els avis". Està tota envoltada de muntanyes gaire bé pelades però que de tant en tant deixen sortir un o dos pins. Amb un cel blau com el que podem veure en l'imatge, semble ser el lloc perfecte per desconectar i abandonar la rutina urbana durant un temps...

Marc Oliva

1r Bat A