Poema: Quatre paraules de Narcís Comadira

Té, diu: quatre paraules:
món, país, llengua, amor.
I afegeix: gairebé
ja t’he fet el poema.
 

-Hi triat aquests versos perquè des del meu punt de vista les quatre paraules: Món, país, llengua i amor són les paraules que formen la estructura del poema, es a dir els temes tractats i com podem veure l'angel li diu que amb aquestes quatre paraules gairebé li ha fet el poema, i a més a més donen el nom al poema.




                                                    Omar El Mahjoubi

POEMA NARCÍS COMADIRA


Jo li dic: si escric món
be hi hauré d'afegir 

desastres, fam i guerres.

No he triat aquest fragment per la musicalitat de les  paraules, sinó per el sentiment que vol transmetre amb la paraula món,amb aquesta hi van lligats els tres termes: desastres, fam i guerra que sempre estan presents en el món però que ningú té en compte.

Gemma García González
1r batA

Però ell insisteix
Té, diu: quatre paraules:
            món, país, llengua, amor
I afageix: gairebé
ja t'he fet el poema





He triat aquest fregment del poema Quatre paraules de Narcís Comadira ja que aquestes quatre paraules que anomena fa que les relacioni per formar un poema. Des del meu punt de vista, fa que relacioni les paraules de manera que el país està dins del món i que la llengua que es parla en aquell país te la estimes (amor) perquè és teva; és la teva llengua.


Nuria Abelló

QUATRE PARAULES NARCÍS COMADRIA:                                  OMAR EL OUAHABI

Jo li dic: si escric món,

be hi haure d' afergir

desastres fam i guerra

...

-He escollit aquest fragment perquè he vist que el peersonatge te una visió molt tancada i pessimista no veu lo bo en les coses.

Quatre paraules

Jo li dic : Si escric món, 

bé hauré d'afegir 

desastres, fam i guerres.

He escollit aquests tres versos del poema "Quatre paraules" de l'autor Narcís Comadira, ja que he trobat que eren 3 versos realment molt sincers i expressius, en el que ens transmet una visió sincera, des del seu punt de vista, i el de molta gent més, de com està el món de malament, i que no es poden mencionar les coses bones, sense mencionar simultàniament, les coses dolentes, l’altre cara de la moneda.

Adrià Cort Pedrola

1r BAT A

Quatre paraules, Narcís Comadira

Vull treure-me'l de sobre,
Vull dormir el son dels justos,
o el son dels pecadors,
m'és igual. Vull dormir.
Però ell l'insisteix.



M'agrada perquè jo sóc una persona que m'agrada molt dormir i que deixi de dormir per poder escriure un poema em sembla molt curiós.

Crec que és una manera de fer arribar la poesia catalana a altres parts del món.

Anna Cajaraville

Quatre paraules, Narcís Comadira

Té, diu: quatre paraules:
món, país, llengua, amor.
I afegeix: gairebé
ja t'he fet el poema. 

He escollit aquests versos ja que aquí ens mostra les quatre paraules més importants per tal de parlar de la nostra terra, Catalunya. I diu que amb elles ja es té suficient per a fer un poema ja que ho són tot. 

Trobo bé que s'hagi traduït aquest poema en diverses llengües ja que així podem descobrir diversos idiomes, a més a més, fomentar el poema de Narcís Comadira per moltes altres cultures.

                                                                                    Anaïs Martínez Rovira

Quatre Paraules Narcís Comadira

I em diu : tu esciu amor              

pel món i pel país
i per aquesta llengua

que es mor i et tanca l'ànima

Comentari :

He agafat aquests versos perquè em semblen molt originals, i tambè fa referència a l'amor per la terra i per la seva patria. I pel que fa la llengua diu que es mor per això sembla una mica pessimista, i creu que desapareixerà i només quedarè el record de l'ànima. 

Denisa Mihaela Cosma 

Quatre paraules,  Narcís Comadira




"I em diu: tu escriu amor
pel món i pel país
i per aquesta llengua
que es mor i et trenca l'ànima"

 

He escollit aquest fragment perquè crec que hem de lluitar per la nostra llengua, perquè mai s'extingeixi, i també pel món i pel nostre país, ja que si tots "escrivim amor", el món serà més fàcil

Trobo que està molt bé traduir els poemes a altres llengües per mostrar els sentiments i les formes de ser d'altres paisos i cultures, tot i que no sempre acaben dient les coses de la manera que ho voldria haver expressat l'autor.

Quatre paraules, Narcís Comadira

" Jo li dic : si escric món

  bé hi hauré d'afegir

  desastres,fam i guerres."

Crec que en aquest petit fragment es reflecteix la verdadera i dura realitat i tot allò negatiu que hi ha en aquest món.

I trobo que ha estat una opció molt encertada el fet de traduir a diverses llengües aquest poema, ja que és una nova forma de descobrir altres idiomes i alhora, una oportunitat per donar a conèixer aquest poema.

                                                                                                                                Laia Garcia Adell

      

Vull treure-me'l de sobre,
vull dormi el son dels justos,
o el son del pecadors,
més igual. Vull dormir.




He escollit aquest fragment ja que es veu clarament que pot haver-hi dos sons, els dels pecadors o els dels justos. Ell té tant clar que vol dormir que no li importa quin son tingui, ja que, prefereix els dels justos. Primer té molt clar que no vol escriure de cap tema i simplement vol dormi, això ens diu aquest petit fragment.



                                                                                         Carlota Salvador Nicolau

Quatre paraules , Narcís Comadira

Vull treure-me'l de sobre,
vull dormir el son dels justos,
o el son dels pecadors,
m'és igual. Vull dormir.

M'agrada aquest fragment del poema, ja que diu que vol que l'àngel el deixi en pau i el deixi dormir, ja que si escriu un poema, parli del que parli, sempre haurà de dir alguna cosa dolenta sobre aquell tema, i per això prefereix no escriure'l.
Trobo molt interessant que s'hagi traduït en altres llengües, perquè toca temas interessants i es bo que tothom  s'adoni de la realitat,  de la situació en què es troba el món on vivim.

Joan Colina Teixidó

Quatre Paraules, Narcís Comadira

Jo li dic: Si escric món,

bé hi hauré d'afegir

desastres, fam i guerres.

Comentari:

He agafat aquets versos perquè crec que reflecteixen la trista realitat del nostre món. La duresa de la vida, les injusteses i les penes que alguns pateixen... La imagen que he escollit crec que també reflecteix aquesta pobresa i aquets llocs on el dia a dia és un repte.

Penso que la traducció del poema de Comadira a tants idiomes és molt important i transmet que els poemes no entenen de llengues, cultures o religions, i molt menys de fronteres. La poesia és un idioma internacional que expressa el que un vol i això ningú no ho pot canviar.

Marc Oliva

Quatre paraules, de Narcís Comadira

Jo li dic: si escric món,
bé hi hauré d’afegir
desastres, fam i guerres.

Jo he triat aquest tros de Quatre paraules  perquè  dóna una visió del poema real, no només de les coses bones com: món, país, llengua, amor, sinó que també dóna importància a les desgràcies que passen i que no tothom té en compte.

Trobo molt interessant que tradueixin el poema en diferents llengües, ja que això permet que molta gent que parla altres idiomes puguin plaure d’aquest gran poema.  

Anna Espinosa Piñol

Quatre Paraules, Narcís Comadrina

Jo li dic : si escric món ,

bé hi hauré d'afegir

desastres, fam i guerres.

He triat aquest fragment perquè mostra que en aquest món no tot es bonic si no que la majoria de cosses que pasen en el món en que vivim són dolentes.

Joan Francesc Peralta.

Quatre paraules, Narcís Comadrina

 

Té, diu: quatre paraules:
  món, país, llengua, amor.
I afegeix: gairabé
ja t'he fet el poema.


He triat aquest fragment del poema perquè a partir d'aquestes quatre paraules és d'on es desenvolupa el poema (món, país, llengua, amor). Diu també que gairabé l'hi a fet el poema, com si amb aaquestes paraules ja ho haguessin explicat tot.
Em sembla molt bé que ho hagin traduït a diverses llengües perquè així tothom pot saber com són els nostres poemes i apendre'n d'ells.

Judit Benabarre

Quatre Paraules 

Vull treure-me'l de sobre,
vull dormir el son dels justos,
o el son dels pecadors,
m'és igual vull dormir.

He triat aquests quatre versos perquè l'autor inicialment expressa la seva indiferència respecte "l'àngel", al qual intenta ignorar ja que prefereix despreocupar-se dels problemes mundials, de les "disputes entre banderes", etc.


Respecte a la traducció del poema penso que és una iniciativa molt bona, ja que d'aquesta manera els ideals i els principis que expressa el poema poden travessar fronteres i per tant que altres cultures puguin veure's enriquides amb la nostra poesia.

Daniel Cuesta Olesti

Fragment del poema Quatre paraules: Narcís Comadira

 

<<I em diu: tu escriu amor
pel món i pel país
i per aquesta llengua
que es mor i et trenca l’ànima:>>

He escollit aquest fragment del poema Quatre paraules de Narcís Comadira, on l’àngel li diu al poeta que el que ha d’escriure. L’àngel ens diu que el nostre país, Catalunya, es pot definir amb amor, món, país i llengua. Amb això ens fa referència de que gràcies a la llengua, podem obtenir totes les altres coses.

Personalment, crec que la traducció del poema de Narcís Comadira  a diverses llengües és un fet important, ja que, altres països poden gaudir de la bona escriptura de Comadira i veure quins són els pensaments dels catalans actuals.  Encara que crec que com amb totes les traduccions sempre serà millor l’obra en català, ja que a l’hora de traduir, sempre s’escapen alguns matissos.

                                                                                                                       Anna Boqué Ciurana

                                                                                                      

Narcís COMADINA, "Quatre paraules"

"Jo li dic: si escric món,
bé hi hauré d'afegir
desastres, fam i guerres" 


Opinió:


He escollit aquests tres versos, perquè Comadina relaciona món amb desastres, fam i guerres, i això em fa recordar que tinc molta sort  de viure aquí, en un lloc on hi ha pau, tranquil·litat, ja que hi ha països del tercer món on patixen molt, per culpa dels desastres, de la fan i de les guerres.


Nerea Cabezas Yeste 1 BAT A

Té, diu: quatre paraules:
món, país, llengua, amor.
I afegeix: gairebé
ja t'he fet el poema. 

He escollit aquests versos ja que aquí ens mostra les quatre paraules més importants per tal de parlar de la nostra terra, Catalunya. I diu que amb elles ja es té suficient per a fer un poema ja que ho són tot. 

Trobo bé que s'hagi traduït aquest poema en diverses llengües ja que així podem descobrir diversos idiomes, a més a més, fomentar el poema de Narcís Comadira per moltes altres cultures.

                                                                                                                Anaïs Martínez Rovira

Fragment Tirant lo Blanc

Tirant no pogué satisfer la seva petició, car les donzelles li tenien les mans perquè no despentinés la princesa, amb les burles i els jocs que li feia. Quan Tirant veié que la princesa se n'anava i que amb les mans no la podia tocar, allargà la cama, i la hi posà davall les faldes, i amb la sabata la tocà en el lloc vedat i posà la seva cama entre les cuixes d'ella. Llavors la pricesa eixí corrent de la cambra i anà on era l'emperador. La Viuda Reposada tragué Tirant per la porta de l'hort

Quan Tirant fou a la seva posada, es tragué les mitges i es descalçà les sabates. I aquella mitja i aquella sabata amb què havia tocat la princesa davall les faldes, les féu brodar amb molta riquesa. I el que hi féu posar era de gran valor: perles, robins i diamants, que valien més de vint-i-cinc mil ducats.

Comentari:

He escollit aquest fragment perquè hem va fer gracia el llenguatge que utilitza per descriure el lloc "vedat", que es el lloc on Carmesina mai  deixava a Tirant apropar-se. I com va ser la primera vegada que ell l'havia tocat en aquell lloc, va fer sagrat aquella mitjó que portava (el va fer brodar amb or i afegir-hi pedres precioses)

Amb aquest fet Tirant demostra que només amb una petita part de Carmesina (mitjó on havia tocat el seu lloc "vedat") fa tot un món (fa sagrat aquell mitjó) pel seu amor a ella.


Allisson Barros De Souza

Fragment de Tirant lo Blanc

"-Tinc unes ganes terribles que pugueu satisfer el vostre desig, Tirant, i això m'obliga a servir-vos; sé que hauré de sobrepassar els límits i que em caurà una gran culpa, però, tot i això, jo crec que sou mereixedor de tal premi, i us ho dic perquè crec que ara tinc més ús de raó."

He escollit aquest fragment perquè es mostra molt bé la funció que tenia Plaerdemavida en l'obra, en unir a Tirant i a Carmesina. Fa tot el possible per complaure els desitjos de la parella, per molt arriscada que sigui la situació, i ficant en perill els seus privilegis i càrrecs.
Per tant, l'ajuda que proporciona Plaerdemavida a Tirant, seria més d'un gran amic, el qual et dona un cop de mà en els problemes que se't presenten per davant.


Iker Mongelos Amill

Fragment de Tirant lo Blanc

- Digueu-me, Tirant - va dir la princesa - : si Déu us deixa obtenir el que desitgeu, digueu-me qui és la senyora que tant de mal us fa passar, que, si us puc ajudar en alguna cosa, ho faré de molt bona voluntat, perquè estic frisosa per saber-ho.
     Tirant es va posar la mà a la màniga i en tragué el mirall, i va dir:
- Senyora, la imatge que aquí veureu em pot donar mort o vida. Maneu-li, altesa, que em tingui pietat.



EXPLICACIÓ:

Tirant, hauria acabat molt ràpid dient "m'agrades tu" o "testimo a tu", en canvi, prefereix fer-ho d'una manera més subtil i original ajudant-se amb un mirall. Li diu a Carmesina que la dona que veurà és la que ell estima. Per mitjà d'aquest joc, Tirant es guanya el cor de Carmesina d'una manera més ràpida i eficaç. A més a més, amb poques paraules aconsegueix dir el que sent per Carmesina.
És una estratègia molt ben trobada per part de l'autor, Joanot Martorell.







Arnau Macaya Cantenys

Fragment de Tirant lo Blanc

-Tirant, germà has de donar gràcies a Déu omnipotent per dotar-te de tantes perfeccions que fan que la glòria del teu nom triomfe per tot el món.[...] Tirant- digué el rei- sé que hi ha bons cavallers al món, però tu no pots ser oblidat entre ells. Si l'honor dels bons cavallers fos examinat per l'emperador, reis i cavallers entesos, el premi, l'honor i la glòria te'ls atorgarien a tu per ser el millor cavaller de tots.

Aquests elogis que el rei fa a Tirant recorden a la part de les històries de cavallers en què hi havia una sèrie de coses que es repetien: els cavallers eren els herois de l'època, tothom els hi tenia un gran apreci, era el model de l'època i la seva fama s'escampava a tots els territoris. Era el salvador que tothom volia tenir aprop.

Anna Boqué

Fragment Tirant lo Blanc - Joan Colina

“Aquest, obrint els ulls, es va trobar davant de l’ermità, de barba llarga i tota blanca, amb totes les vestidures esquinçades, i tot prim i descolorit.” (pàg.61)

Opinió:  

Trobo interessant aquest fragment ja que es pot veure un clar detallisme alhora de descriure l'ermità, ja que la descripció és una de les tècniques narratives que destaquen en aquesta novel·la. I el fet de que aquesta part del Tirant lo Blanc sigui la que m'hagi tocat treballar, ha fet que em fixés tant en aquest fragment per el seu detallisme exagerat alhora de desciure el personatge.

                                                          Fotografia de Guillem de Varoic (ermità)

                                                                                                           Joan Colina Teixidó

Omar El Mahjoubi

 -No em turmenteu més - va dir Tirant-, que mai he sentit un mal tan gran com el que ara sento, que ben aviat em portará a la mort miserable o una glòria reposada si la sort no  m'és contraria, ja que la finalitat de totes aquestes coses és el dolor, a causa que l'amor comporta amargor.

I després de dir això, es va girar de l'altre part; tenia vergonya i no gosava mirar Diafebus a la cara; i de la boca no li pogué sortir cap més altre paraula que la que va dir:

-Estimo   

-----------------------------------------------------------------------------------------------------

Aquesta és la resposta que va donar Tirant a la pregunta del Diafebus, després de ser ferit per la bellesa  de la  Carmesina.


He triat aquesta fragment perquè m´ha cridat molt la tensió, per la valentia i la manera de dir el que sent Tirant. Encara que per Tirant com a cavaller  és ofensiu estimar, va ser valent i va confesa el que sent per la carmasina. De l'altra banda ens mostra molt bé que la obra és tracta d'un libre de cavalleresques, ja que com podem veure el Tirant és un personatge humanitzat, que estima com tot humà.



                                                                                                             Omar El Mahjoubi, 1r bat A

Tirant Lo Blanc

[...]-Ai, fill meu!-dugué l'emperadrriu-.En aquest món no es pot atènyer cap goig sencer. Lleva't! Vet ací l'emparador a la porta. En aquest moment la teva vida i la meva estan a les mans de Déu. I si jo no et puc parlar, ni tu a mi, perdona'm de bon cor, com jo et perdonaré a tu, que ara veig que aquest dia haurà estat el principi i el final de la meva felicitat i plaer, i el darrer terme de la teva vida i la meva.[...]

He triat aquest fragment del Tirant perquè la relació que estableixen Hipòlit i la empedratiu em sembla molt bonica i curiosa ja que ningú se l'esperaria i encara menys el final que els espera aquest dos. M'agradaria haver afegit un tros més en aquest fragment ja que em sembla que és un dels moments més àlgids de la seva relació, peró m'hagués ocupat massa.

Judit Benabarre

Antonio Canova "Amants"

fragment del tirant lo blanc omar el ouahabi

Omar El Ouahabi

1 Bat A

Comentari  d’una frase del llibre “Tirant lo Blanc”

La frase esta a la primera part de la historia (Tirant a Anglaterra) es quan Tirant demana el fermall a la bella Agnès diu:

-Per la coneixença que tinc, senyora, de la vostra vàlua, tant en llinatge com en bellesa, gracia i coneixements, i  de totes les altres virtuts que puc trobar en aquest cos més angèlic que humà, us desitjaria servir amb totes les meves forces. I us tindria en molta gràcia que vostra mercè em volgués donar aquest fermall que porteu al pit. Que si vos me l’ atorgueu jo l’acceptaré i el portaré de bon grat, amb honor i per servir-vos, prometent i jurant sobre l’ altar i per l’ ordre de cavalleria de combatre, un cavaller, a peu o a cavall, a tota ultrança, armat o desarmat, de la manera que a ell li plagui més.

-He triat aquest fragment de la obra perquè de el que m’he llegit del tirant aquest fragment crec que es el que hi ha mes informació a destacar.

-Opinió:

Tirant demana el fermall a carmesina i li promet que el protegiria a mort, jo crec que el autor com que va ser cavaller es pot ficar perfectament en la pell de Tirant, també el que veig es que per a demanar una cosa tan simple s’enreda massa i es complica molt. També he de dir que quan vaig llegir aquesta part em cosatava imaginarm-ho perquè ara en la actualitat no hi ha ningú que faci això.

Fragment Tirant lo Blanc

-Jo amo
Un cop ho va haver dit, els seus ulls van destil·lar vives llàgrimes mesclades amb singlots i sospirs. Veient el vergonyós comportament de Tirant, Diafebus va adonar-se de la causa per la qual Tirant reprenia tots els seus parents, fins i tot aquells a qui tenia amistat, quan venia al cas que parlessin d’amor. Tirant els deia: <<Sou ben folls tots aquells qui estimeu. ¿No teniu vergonya de privar-vos de la llibertat i de posar-la a les mans del vostre enemic, que abans us deixarà morir que tenir-vos pietat?>>, i així es burlava de tots. Però jo veig ara que ell ha caigut en el parany, per resistir al qual no és suficient tota la força humana. 

 

He elegit aquest fragment, perquè ens diu que qualsevol persona, fins i tot una valenta, forta, solitària, etc. com en Tirant, és pot enamorar. És una cosa que mai és podria imaginar que li passés a Tirant, però si perquè és humana. I d’aquesta manera tampoc es burlarà de ningú més que tingui al costat i estigui enamorat, com ell.

Carlota Salvador Nicolau

Fragment Tirant lo Blanc

És veritat que la bellesa de la Reina sobrepassa totes les altres, en gràcia, en parlar gentil, i sempre és afable amb tothom, i d'una grandíssima honestedat, generosa més que cap altra dona, ja que se sap que la major part d'elles són avares per naturalesa.

He escollit aquest fragment ja que m'agrada molt la manera en com descriu a la Reina ja que hi ha gent que aquest personatge el veu amb uns altres ulls molt negatius, i en canvi ell, te la mostra com la persona més amable, alegre i honesta que hi pugui haver. Té cura a l'hora d'utilitzar les paraules i la deix com una gran dona.

Núria Abelló Pons

Fragment de Tirant lo blanc

-Si gosés dir la glòria en què es troben els meus sentiments en aquesta hora en la qual he assolit la gran perfecció de la vostra majestat, no crec pas que la meva llengua pogués cantar suficientment tota la gentilesa que trobo en la vostra exel·lentíssima persona .


He triat aquest fragment perqué m´agradat molt la forma de Hipòlit d' expresar els seus sentiments cap a
 l' Emperadriu i dien que mai podra expresar-li tot el amor que sent per a ella.

Joan Francesc Peralta

Fragment del Tirant lo Blanc

Capítol XXXI

- Fill meu - va dir l'ermità-, tot l'ordre és escrit en aquest llibre que llegeixo algunes vegades per recordar la gràcia que Nostre Senyor m'ha fet en aquest món, ja que jo honrava i mantenia l'ordre de cavalleria amb totes les meves forces. Perquè així com la cavalleria dóna tot allò que pertany al cavaller, el cavaller ha de donar totes les seves forces per honrar la cavalleria.

Opinió:

He escollit aquest fragment perquè gràcies a Guillem de Varoic (ermità) Tirant va aprendre moltes sobre cavalleria, com havia de ser un bon cavaller, els fonaments d'un bon cavaller.              Crec que la seva trobada el va fer ser més bon cavaller.

Nerea Cabezas Yeste

Fragment de tirant lo blanc

"-...e aprenguí dins Barut fer magranes de certs materials compostes, que estan sis hores en poder-se encendre, e com són enceses bastarien a tot lo món a cremar, que com més aigua hi llencen més s'encenen, que tota l'aigua del món no les bastaria apagar, si ja no les apaguen ab oli e ab resina de pi."

He escollit aquest fragment perque em va sorpendre que les magranes produïssin materials que al cremar-los no es poguessin apagar.

Pau Moncusí

Fragment de "Tirant lo Blanc"

"Carmesina estava mig descordada, mostrant als pits dues
pomes de paradís que cristal·lines semblaven, les quals
donaren entrada als ulls de Tirant, que en endavant no
trobaren la porta per on eixir, i foren empresonats
per sempre sota el poder d'una persona lliure,
fins que la mort dels dos els separà."

He escollit aquest fragment, perquè desde ben petits ens explicaven aquest fragment i el del mirall, m'agrada com sent un llibre molt antic, hi ha la llibertat ni que costara molt aconseguir-la, per deixar llegir això a les dones. És un fragment on hi és el tòpic de l'amor a primera vista. A mi m'agrada veure com un home s'enamora d'una dona, sigui com sigui.

Anna Cajaraville