Vaca cega (Joan Maragall)

Topant de cap en una i altra soca,

avaçant d'esma pel camí de l'aigua,

se'n ve la vaca tota sola. És cega.

D'un cop de roc llançat amb massa traça,

el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre

se li ha possat un tel: la vaca és cega.

COMENTARI:

Hem triat aquest versos del poema de la vaca cega de Joan Maragall, en que l'autor personifica a la vaca. Expressa, com es sentien certs catalans en la seva època. 

Joan Maragall, es sentia català, però estava trist, es sentia sol. Tot això ho intenta explicar a través d'aquest poema.

Denisa Mihaela Cosma

Anna Boqué Ciurana