El bes, el vent, la tarda

El bes, el vent, la tarda.
L'amor se l'enduu el vent.
No atiïs la basarda
que amaga el pensament.
El vent s'enduu la tarda.

      El bes, el vent, la lluna.
Tot just comença el cant
la flauta inoportuna
el bes i el vent se'n van.

    Només queda la lluna.

-Són vessos heptasíl·labs (6) amb rima consonant i amb estructra derima encadenada,  té un to més haviat trist perquè devia tenir algun problema en le vida amorosa. Hem triat aquest poema perquè la manrena en què descriu el seu sentiment i les paraules que fa servir són les adecuades, l’últim vers creiem que significa què sempre queda alguna cosa.

Adrià Modrego

Arnau Macaya

Omar El mahjoubi

Omar El Ouahabi