La vaca cega (Joan Maragall)

" Beu poc, sens gaire set. Després aixeca

al cel, enorme, l'embanyada testa

amb un gran gesto tràgic; parpelleja

damunt les mortes nines, i se'n torna

orfe de llum sota el sol que crema,

vacil·lant pels camins inoblidables,

brandant llànguidament la llarga cua. "

Comentari :

• He triat aquest fragment del poema La vaca cega de Joan Maragall ja que és un text amb un to trist, que fa referència a la vida d’una vaca cega, una vaca que se sent refussada perquè és diferent, però tot i així ella segueix endavant.

Laia Garcia i Anaïs Martinez