Ara sóc a la falda de casa

   Ara sóc a la falda de casa.

 Una sentor de pa mòbre la gana 

    i els crits dels fills

   m'estiren les mànigues.

   Trobo un bes oblidat

   que em puja als llavis.

 Somric, i s'obren les finestres.

Xavier Amorós Solà

- Es tracta d'un poema de versos lliures, té un to feliç perquè s'havia casat i estava en el seu hambit familiar (la seva dona i els seus fills). He triat aquest poema, perquè ens va cridar l'atenció el seu títol i quan hem entès el contingut, hem vist que era el que passava en totes les cases, es a dir es una coa cotidiana en totes les famílies. I en els ultims versos dona a entendre que això és el que volia

Adria Modrego
Arnau Macaya
Omar El Ouahabi
Omar El Mahjoubi