i de mi malversant tanta riquesa,que ara a la nit, amb desig d'escomesa,
estols d'homúculs amb faccions de vells,
eixint de clavegueres i aixetes a tropells,
munten sobre el meu llit amb avidesa
i fan la meva guàrdia més encesa,
injuriant-me pels meus desgavells:
"Som els teus fills, ja ho veus, el teu amor.
Habitem en aquestes tuberies
i ens assembles a tu pel teu horror.
¿On la matriu trobar que ens prometies?...
Et condemnem a l'esterelitat
per haver-nos fins ara excrementat.
Em triar aquest poema ja que moltes persones saben el que són els malsons i en peteix algun cop, però no tothom té els mateixos. Poden ser per un pensament del cervell, un mal dia o com és en aquest cas, que per això ens ha cridat l'atenció, per records del passat que no són correctes i que viuen en la nostra ment recordant que hem fet alguna cosa malament.
Nuria Abelló, Gemma Garcia, Carlota Salvador i Marina Sisteré.
No hay comentarios:
Publicar un comentario