i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua."
Comentari:
He escollit aquest poema per el missatge que ens dona de afrontar la mort, jo considero que amb la vaca l'autor es refereix a la solitud, i de les penuries que un pot passar, pero al final la vaca beu del riu (l'aigua és el símbol de la vida) acceptant la solitud que l'acompanya i decidint seguir endavant.
He escollit la foto per la imatge que ens dona l'arbre sol, perdut a la boira, peró alçant-se orgullós al horitzó.
Daniel De La Peña
Marian Melo Subirat
No hay comentarios:
Publicar un comentario