Lo Canigó

Lo Canigó és una magnòlia immensa                                    

que en un rebrot del Pirineu se bada;

per abelles té fades que la volten,

per papallons los cisnes (cignes) i les àligues.

Formen son càlzer (calze) escarides serres

que plateja l'hivern i l'estiu daura,

grandiós beire on beu olors l'estrella,

los aires rellentor, los núvols aigua.

Les boscúries de pins són sos bardissos,

los Estanyols ses gotes de rosada,

i és son pistil aqueix palau aurífic,

somni d'aloja que cel davalla. 

Jacint Verdaguer, Canigó (poema)

COMENTARI:

Jacint amb aquest poema ha intentat tranmetre als seus lectors la bellesa de la naturalesa tal i com ell la veu, l'ha enriquit molt. Ens parla sobre una flor que està al pirineu comparant-la amb elements de la naturalesa. Amb aquest poema ens mostra que ell és un home el qual li agrada molt la naturalesa.

 JUDITH CABRERA

1r BAT C