Vora la mar

A la vida o al cor quelcom li prenen  

les ones que se’n van;
si no tinc res, les ones que ara vénen,
digueu-me, què voldran?

 

Amb les del mar o amb les del temps un dia  

tinc de rodar al fons;
per què, per què, enganyosa poesia,  

m’ensenyes de fer mons?

 

Per què escriure més versos en l’arena?

Platja del mar dels cels,
quan serà que en ta pàgina serena
los escriuré amb estels?

                                                                                         Jacint Verdaguer

Comentari:

Aquest fragment que he triat pertany al poema Vora la mar, que va escrure Jacint Verdaguer l'any 1883. Es tracta de les tres últimes estrofes.

L'he escollit perquè m'agrada com l'autor expressa el seu desig d'anar-se'n al cel, vora les estrelles. Verdaguer desitja que les ones se l'emportin i poder passar a la vida eterna per poder escriure poemes més sòlids. Amb això, arriba a la conclusió que el que ha escrit no és res comparat amb el que Déu ha creat i que només podrà fer bona poesia quan estigui al seu costat.

Mireia Massana Cogul