Laura a la ciutat dels sants

"El brunzit dels fils de conducció elèctrica la feia tremolar, temia els somriures de la gent que la pogués veure i per sobre de tot li feia por l’atzar d’una coincidència amb en Pere."

Comentari

En aquest fragment ens demostra que a causa de la presió de la gent de la ciutat, la Laura ha deixat enrere els seus ideals, ja no fa servir el tòpic “més indiferent el que puguin dir” i es preocupa fins arribar a l’extrem d’estar aterrada i amagar-se per la opinió dels habitants de la ciutat de Comarquinal.

Carla Antolín Sanz

Laura a la ciutat dels sants

"D’aquella arquitectura vivent, rosada, no en va quedar més que un esquelet esllanguit, cobert d’una mica de carn flàccida, negrosa, els ulls envidriats.

La Laura es reclogué en el seu dolor com dins una balma tenebrosa, freda, on ningú no podia fer-li companyia, per al com el dolor era l’única cosa seva en aquella casa."

He triat aquest fragment de la novel·la de Miquel Llor ; Laura a la ciutat dels sants perquè m’ha semblat el tros més emotiu del llibre, el més trist i el que et  fa pensar més.

La Laura ha perdut la seva filla, la seva única il·lusió per viure, la seva única raó de ser, i aquest dolor que la tortura deu ser el més gran que algú pot patir. Així doncs, es quan ella és sent més sola que mai, sense que ningú la pugui entendre, ni tampoc que ho vulgui fer, perquè és ella qui sofreix l’agonia que li ha deixat la mort de la seva filla. I aquest dolor és l’únic que li queda. 

Júlia Bergadà 

Laura a la ciutat dels Sants

Comarquinal la rebutja per inadaptable, per subversiva a les seves lleis. Ella no ha sabut intentar cap esforç per assimilar-s'hi .

COMENTARI:

He triat aquest fragment perquè crec que descriu molt bé el que és la novel·la , perquè com bé diu ens explica el conflicte de que la Laura és rebutjada per la població, i també demostra el càracter i la valentia de la Laura que sempre manté les seves idees .


 Sergi Salagaray

Laura a la ciutat dels sants

<<Sols dues coses m'han fet mala impressiód'ençà que sóc casada, i totes dues d'avui: la boira d'aquesta terra, una boira humida que sol venir cada vespre i cobreix tot el Pla vuit mesos de l'any, l'altra ha estat la rebuda que m'ha fet la germana d'en Tomàs. Té quaranta anys, però és com si en tingués cuatrecents.>>

COMENTARI:

Aquí, la Laura ja s'en està adonant conta de que no serà gens fàcil viure en aquesta casa i que patirà un infern amb la família d'en Tomàs. Sobretot, amb la Teresa, que és esquerpa i engelosida de la seva rutina.

Adrià Català

Laura a la ciutat dels Sants

"Tot just el tren ha sortit d'entre les fragors del túnel que travessa el massís abrupte de Collat Negre, ja fa estrany a la Laura el canvi sobtat de la llum. S'adona que l'aire esdevé espesseït com per una resta d'aquell fum de la màquina que va escapant-se retardat, per la boca del túnel. Fins li sembla que el sol i tot s'entela amb un començ de grogor malaltissa."

COMENTARI:

No hi ha res millor que fer un anàlisi sobre l'inici de la novel·la.

La introducció és de les coses més importants, ja que és quan veiem el que el propi autor, Miquel Llor, vol transmetre al lector. D'una banda vol insistir sobre la tristesa que pot aportar la presència de la boira, que es tindrá al llarg de la obra un paper molt principal, la llum és un element molt important per la Laura, ja que ella, si no veu claretat en les coses, es troba trista a nivell emocional. També, l'autor, vol insistir en com es sent la Laura al ser la nova forastera del poble, i en com aquella vil·la l'absorbeix tant fins a arribar al punt de "grogor malatissa".

JUDITH CABRERA

I els gran núvols passen, molt pacífics, per sota la dolcesa dels estels de la primera nit d'abril.

Jo crec que vol dir que tot li va millor, que després de estar-ho suportant tot, creu que a partir d'aquest començament de mes d'abril tot li anirà més bé i tot estarà més calmat.

Laura en la ciutat dels sants

LAURA EN LA CIUTAT DELS SANTS

En Tomàs fa que sí am el cap; li agrada molt tot allò que la

Laura explica. De sobte, pregunta, com un infant que té por de

dir una inconveniència:

-Encara no vols tonrar-te'n? Fosqueja...

-Quan vulguis; però és que estem tan bé, sols!

-Que et fa por la gent?

-No; però m'agrada més estar amb tu i parlar, parlar de...

 

 

Comentari:
En aquest fragment, podem veure com eren de feliços al principi

de la relació, quan tot es bonic que només vols estar amb la persona

que t'agrada i on sempre aprofites quan pots tenir, un moment de intimitat

sense preocuparte de les persones que et rodejen ni res.

Només la persona que estimes i tu,per poder viure el més bonic de tot.

 

Jupiter Moran Alves 1Bat C

Laura a la ciutat dels Sants

"No vol veure cap de les cares conegudes que la miren. Tornarà a Barcelona de seguida, mal sigui a deshora. Ha de restituir-se la pau d'abans. Que ningú no sàpiga més rei d'ella ; els qui l'han rebutjada ignoraran on sigui. Allí, al garatge de la placeta de Sant Damià, és on sempre hi ha cotxes a punt..."

Pàg. 216

1ª edició de 1979.

Comentari:

He escollit aquest fragment del llibre perquè realment expressa el que sent la Laura després d'haver viscut el seu propi infern. Podriem dir que és el resum de tot els seus sentiments viscuts al llarg dels dos anys que passa a Comarquinal. En un principi de felicitat que acava sent una de les etapes més fosques i doloroses de la seva vida. L'únic que vol és fugir de tot, tornar a viure la pau que en un principi tenia però que no valorava. Podem entendre que el córrer i intentar deixar enrere la boira, és com volguer deixar amb els seus passos tots els fets amargs i durs, les persones que van fer d'ella una persona trista i els episodis viscuts en aquesta època de la seva vida. Que serien la mort de la seva filla, la desil·lusió d'haver cregut en un amor que no ho era i el no poder intentar una nova il·lusió amb en Pere. Solsament vol tornar a començar.

Carla Romero Felipe.

Laura a la ciutat dels Sants

Obligació hi té, des del moment que s'estarà

 a casa meva sense haver hagut de treure cap

 dinar seu. Si se't queixa és per vici, i jo no

 tinc humor per a capficar-me amb les seves

 manies ni amb les teves. Les dones, se us ha

 de tenir acotades amb la renga, si no, feu

com els cavalls i...

 

- Aquest petit fragment es situa en la pag 140 - 141.

 El text tracta de quan el Tomàs parla amb la Laura

 sobre la seva germana, Teresa que es discutixen bastant.

 En conclusió, el que ens vol dir Tomàs es que ja en te

 prou de què es barallin sempre,, i que ja passava d'ella. 

 

Anton Pardo

Laura a la ciutat dels sants

"I les mans de Laura passen pel rostre d'en Pere, els braços li lliguen el coll. Els d'ell abracen totalment el cos de la dona palpitant, somniat, l'estrenyen amb l'abraçada màxima, se n'apoderen, l'ajeuen"

Comentari:

En aquest fragment es veu com la Laura és la que dona el primer pas,oferint-se al Pere,que és un home elegant,culte,respectuós,inteligent,tot el contrari del seu marit que és  vigorós, directe,inculte,per tant troba la seva felicitat amb el Pere.

Maria Siscanu

Laura a la ciutat dels sants

“-Ja veus on ens ha dut el teu modernisme, aquelles rialles!, els vestits!, el desvergonyiment de lluir els braços i les cames per fer l’estrangera! Gràcies a Déu, fins ara no ens hi havíem trobat mai a casa nostra. Ni la mare ni l’àvia llegien gaire de pressa, però els hauria caigut la cara de vergonya si haguessin pogut pensar que, anys a venir, una de les mestresses de Muntanyola es passaria la vida ajaguda amb flors al pit i un llibre a les mans, com una dona de món”.

Comentari:
Aquest fragment es del llibre Laura a la ciutat dels sants escrit per Miquel Llor, on la Teresa pensa que els cambis de costums son un pecat. Aquest fragment la Teresa critica a la Laura per la seva forma de vestir i per la seva manera de comportar- se, la Teresa justifica que la Laura hauria de vestir- se més tapada on no pot ensenyar ni braços ni cames i que no es podia creure una noi de món perquè sempre anava amb el seu llibre.

La Laura a la ciuitat dels sants

"Tres mesos, fins l'abril, de caure la boira, de passar els núvols de l'hivern. Vetlles de pluja i de quietud compassada pels ssenyals de campanes que el vent s'emporta lluny a traves dels camps xops, desolats, o bé se senten tan a prop que encomanen als vidres del balcó una queixa tremolosa."






Comentari:
Es tracta de la primera frase de la segona part del llibre. Ens parla de la monotonia i el desagradable que és el clima de Comarquinal. De la tranquilitat que es respira "Vetlles de pluja i de quietud". La única cosa que trenca aquesta situació es el sò de les campanes, que o s'escolten de lluny, o tan fort que fan tremolar les finestres de les cases.


Eduard Martorell

Laura a la ciutat els sants

I quan la Laura, commoguda, intenta agafar-la pel braç, la Teresa la rebutja amb polidesa; el somriure de Comarquinal li ha tornat al llavi. Se'n va a llevar-se el vestit, segura que no se'l posarà cap més dijous.

- Poc saps el mal que ens has fet! -diu la Laura, lentament, asseient-se davant d'en Tomàs, que encara menja, tot reposat-. La Teresa mereix tot el nostre agraïment pel que ha fet; és un pecat que la censuris amb tanta incomprensió.

- Ja la hi tinc acostumada, i no en fa cabal, perquè sap que jo puc dir-li-ho tot.

- Però no pas davant meu; jo no ho consentiria de ningú del món, ni de tu.

- Vols manar-me?

- Vull que aprenguis a conèixer les persones i a respectar el sacrifici de la nostra germana.

- Obligació hi té, des del moment que s'estarà a casa meva sense haver hagut de treure cap diner seu. Si se't queixa és per vici, i jo no tinc prou humor per a capficar-me amb les seves manies ni amb les teves. Les dones, se us ha de tenir acotades amb la regna, si no, deu com els cavalls i... [...]

No; no hi ha amor. La Laura comprèn que no ha estimat mai aquell home, que ell i ella han sofert l'embriaguesa dels sentits.

Comentari
Aquest fragment se situa al final de la primera part (pàg. 80) de Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor. Primerament havia triat un altre fragment del principi de la novel·la en què semblava que l'amor d'en Tomàs i la Laura era per sempre, però després me'n vaig adonar que en el fragment que he escollit s'hi amaga l'essència de l'obra. La Laura creia que havia guanyat la confiança de la Teresa però en Tomàs ho espatlla tot. Amb "el somriure de Comarquinal" l'autor ens vol transmetre que la Teresa no ha canviat i que la mira com sempre ho havia fet. En aquest fragment també trobem com és realment en Tomàs: vol retenir la seva dona a casa perquè faci el que "li pertoca", sense sortir dels esquemes. Quan la Laura veu això, s'adona que no l'estima i que mai no ho ha fet.

Mireia Massana Cogul

Laura a la ciutat dels sants

Les agulles del rellotge passen implacables per sobre els quarts i les hores. El monòleg d'aquelles tres ànimes palpitants és com tres veus d'una fuga que es descabdellen, es creuen, es torcen, s'entrefonen en un acord únic. Defallença de l'amor, enyorament per l'hora, pel quart, pel minut que se'n va, portant-se'n aquella partícula d'amor desaprofitat. [...] I aquell tumult que clama amb frenesí de la desesepració al fons d'aquells tres éssers naufragats en l'amor, immerescut com la majoria de dissorts, s'exterioritza amb tot de silencis penosos inaguantables;[...]

(pàg. 198)




Comentari:

En aquest fragment veiem com en Pere, la Teresa i la Laura no poden evitar com passa el temps. Cadascun vol estar amb la persona que estima a soles, pero no ha pogut ser i estan tots tres asseguts junts. No diuen res, i el temps va passant. L'únic que volen es allargar el temps, encara que en aquest temps no diguin res, pero només volen passar més temps junts amb la persona estimada, més temps per contemplar-la i compartir aquest temps, simplement compartir-lo junts.


Mireia Sáez

Laura a la ciutat dels sants.

[...]Desprès la reacció, els plors, la feblesa, la son, la necessitat de viure. Els afalacs distrets de la seva tia Amèlia i de la cosina de Barcelona ajudaren a equilibrar-la. Però al fons de tot perdurà l’enyorament de la filla, el record de les tortures inútils, la pèrdua de tantes il·lusions formades entorn d’aquell front cerclat de cabells rossos, d’aquells ulls blaus que ja sabien trobar els de la mare, d’aquells somriures insinuats en va als llavis de la criatura que es descomponia allí vora els xiprers del cementiri, drets i immòbils entre les boires del novembre.[...] 

pàg: 163-164

Comentari:

En aquest fragment del llibre s’observa el dolor que te la Laura desprès d’haver perdut la seva estimada filla. A la Laura tot li era igual, el món li va caure damunt, la tristesa li recorria per les venes, ja que tenir aquesta filla havia fet que la Laura tornes a riure i ha tenir il·lusió per les coses. I això d’ haver-la perdut va fer que la Laura tornes a caure en la seva tristesa i en la seva amargor.

En aquest fragment està molt ben representat l’amor que té la Laura cap a la seva filla. Jo l’he trobat interessant pel simple fet que la que de veritat està petin de debò és la Laura, ja que en Tomàs tant li feia la mort de la seva filla i només es preocupava per tenir-ne un altre.

   Mireia Casado 1 Bat C

Laura a la ciutat dels sants

"Tot just el tren ha sortit d'entre les fragors del túnel que travessa el massís abrupte de Collat Negre, ja fa estrany a la Laura el canvi sobtat de la llum. S'adona que l'aire esdevé espesseït com per una resta d'aquell fum de la màquina que va escapant-se, retardat, per la boca del túnel. Fins li sembla el sol i tot s'entela amb un començ de grogor malaltissa."




Aquest es tracta del primer paràgraf de la novel·la. En ell ens explica el que veu la Laura quan passa el túnel que els porta cap a Comarquinal. Tal com ens descriu el paisatge, ja es pot entreveure que a la nostra protagonista no li agrada . Com diu el text, "l'aire esdevé espesseït" i " el sol i tot s'entela amb un començ de grogor malaltissa.". Amb aquest començament, el narrador, ja ens anuncia el quina serà la nova vida de la Laura i que enyorarà Barcelona més del que es pensa. Al travessar el túnel deix enrera la seva ciutat i començar de nou en aquell poble, de paisatge trist, que mica en mica s'adonarà que no és la que ella volia.


Ariadna Farriol, 1r Bat C

Laura a la ciutat dels sants

"Cal fer-se’l ben seu, emmotllar-li l’ànima ben a mida de la seva ànima, desvetllar-li la sensibilitat,enclotada en els llimbs de la ignorància més desolada de les belles coses del mon. No es un camí planer el que porta a la felicitat!"

Comentari:

En aquest fragment la Laura fa una petita reflexió desprès de que el seu marit l’hagi ofès i comença a tenir dubtes de com es en realitat el home amb qui s’ha casat. Però finalment s’oblida del succeït i pensa que tard o d’hora li farà canviar aquesta forma de ser i el convertirà en un home sensible, cosa que no passa.

Laura a la ciutat dels sants

Fragment:

Gairebé tot el paisatge del Pla alterat només per la grisor d'alguns pujols de llicorella, que aguanten ermites acompanyades d'un xiprer esberlat ple llamp. [...] Tanmateix, no és pas així com s'havia figurat el paisatge de Comarquinal, [...] abans els camps eren verds, ondulats per l'oneig sedós de les espigues, el cel lluïa com el mar de la Costa Brava i tot era fresc i somrient.

Pàgines 65 i 66. "Laura a la ciutat dels sants"
Miquel Llor

Comentari:
En aquest fragment en Tomàs i la Laura es troben en el tren per anar cap a Comarquinal quan tot és de "color de roses" per a ells. En surtir d'aquell túnel (que simbolitza el canvi d'una vida a una altra ara amb en Tomàs), La Laura no s'imaginava aquest paisatge tan apagat i trist. Tal i com ens vol fer veure Miquel Llor, aquest és un presagi del que pasará més endavant quan es troba amb una societat que li farà passar malament i li portarà problemes.

He escollit aquest fragment perquè trobo que és el millor per donar-nos un avenç del que passarà en aquesta historia i reflecteix molt bé el futur de la Laura en la Comarquinal i el seu nou canvi de vida.



Laura Campos

Laura a la ciutat dels sants!

En Tomàs fa que sí am el cap; li agrada molt tot allò que la

Laura explica. De sobte, pregunta, com un infant que té por de

dir una inconveniència:

-Encara no vols tonrar-te'n? Fosqueja...

-Quan vulguis; però és que estem tan bé, sols!

-Que et fa por la gent?

-No; però m'agrada més estar amb tu i parlar, parlar de...

pàg 99

Comentari: Aquí podem veure lo feliços que eren al principi de la relació, lo ilusionats que estaven tant l'un com l'altre, que el que més desitgen és estar sols que es quan me comodes i més tranquils estàn sense tenir-se de preocupar per qui els veu i qui no els veu per que penses i que deixen de pensar les persones del poble.

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS

[...] En Tomàs s'aixeca amb la pressa d'un noi al qual deixen passar per alt un deure escolar.
Un cop sola, s'acosta als vidres gebrats per un tel de vapor; els fanals del carrer s'entreveuen com estels difusos. Obre el balcó, però la boira, espesseïda, no fa aquelles nebulositats matisades, de llum i d'ombra, que tant havien plagut a la Laura fins aleshores. [...]


Comentari:
Aquí el que ens explica és que la Laura i en Tomàs cada vegada estan començant a separar-se l'un i l'altre ja que en Tomàs se'n va molt de temps i deixa la Laura sola. També m'agradaria subratllar aqixò que diu de la boira espesseïda que tantes vegades anomena la Laura en el llibre, i és que semblar ser que Comerquinal estaria en un poble situat en la montanya i per això de tanta boira.

Laura a la ciutat dels sants.

Ser l’àngel protector d’aquell xicot, del seu Pere! I ho pensa davant l’aflicció de la Verge dels Desemparats de l’escaparat. Li sembla que emprèn una tasca justa i noble. El seu guany i el seu càstig serà consumir-se lentament en un amor eixorc; però una altra dona no aconseguirà pas l’amor que la Teresa ha de deixar que cremi encongit, com si emparés amb la mà el flam d’una llàntia. No se’n gaudirà cap dona; i, amb els punys closos, una rojor d’ira torna a passar-li pel front. Cap dona i encara menys la Laura, sigui amb el mitjà que sigui.

En aquest fragment la Teresa demostra que està disposada a fer qualsevol cosa per evitar que cap dona, i menys la Laura, s’enamori del Pere i li demostri tot el seu amor, un amor que ella ha anat reprimint durant tota la seva vida. Personalment penso que actuan així es comporta d’una manera molt egoista, perquè impedeix que el Pere sigui feliç i disfruti de l’amor i de la vida.

Montsant Palomar Fonts, 1r BAT C.

Laura a la ciutats dels sants.

"Seu a l'altra banda de la nau, a l'ombra d'una columna per no ser vista. De bon grat pregaria de cara a l'altar major, però està massa inquieta com a vora un perill; les idees se li evaporen, s'encavalquen les unes a les altres. La mort! ¿Per què la mort no se l'emportarà d'una vegada, ja que no serveix per a viure entre la gent? ¿Què ho farà, que ella sigui pitjor que els altres que es diuen bons ells amb ells i tenen raó, i no s'han d'amagar de ningú, aquells altres que, en el fons, ella menysprea amb tot el seu orgull? Com alliberar-se'n?" (Pàg. 182 d'edicions 62 i "la Caixa")


Comentari:
En aquest fragment de cap al final de la obra, la Laura ja està esgotada que la critiquin, la menyspreïn, la deixin de banda i no l'incloguin en aquell poble que havia de ser "casa seva". Ha marxat cap a l'església, i allà creu que està sola, però de cop apareixerà en Pere i li confessarà el seu amor. Mentrestant odia aquella gent, i desitja la seva mort, ja que no és feliç vivint així. No sap com lluitar contra Comarquinal (el seu marit, la Teresa i totes les xafarderies). No entén què la fa tant mala persona, què la fa pitjor, què fa que tota aquella gent la critiqui. Està desesperada.

Montserrat Pellicer Condeminas

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS!

La nostra terra no és com la capital, on sempre fa bo.

La boira no ens deixa de petja fins a darreries de maig.

En canvi, tampoc tenim aquella humitat als vespres, com a

Barcelona, que us fa estar grocs i us malment el pit.
(declara en Tomàs amb la seva veu gutural, d'home
que està avesat a enreaonar a ple camp).


Pàgina 69.


COMENTARI :

En aquest fragment del llibre "Laura a la ciutat dels sants" de l'autor Miquel LLor ; ens presenta mitjançant en Tomàs les primeres impressions de Comarquinal (el seu poble) comparant-lo amb la ciutat de la nostra protagonista (Barcelona); un poble en que hi ha molta boira i a la Laura no li don molt bona impressió ni li fa molta gràcia potser aquesta mala impressió ja l'avisava d'alguna cosa ; però no en fa cas ja que pensa que  no li pot sortir res malament i que viurà feliç amb el seu marit i en aquell desconegut poble.

Laura a la ciutat dels sants, Miquel Llor

-Preferiria que m'estimessis, en comptes de tenir totes les riqueses del món. -I està convençuda que ho preferiria, ara que té les riqueses.

Tornen feliços dins la fredor de la boira que no senten, refiats en la pròpia jovenesa, la Laura refiada en una possible i no gaire llunyana compenetració. Creu que està enamorada d'aquell home i que també és objecte de l'amor d'ell.

Pàgines 102, 103.

Comentari:

Es sobreentèn que la Laura ha comprès que l'amor és més important que els diners, encara que jo no n'estic del tot segura. Dubto perquè ella creu estar enamorada, però confia en que podrà canviar la manera de ser del marit amb el temps. Si de veritat estimes a una persona, acceptes les seves virtuts i els seus defectes.

Laura a la ciutat dels sants-Miquel Llor

Tot just el tren ha sortit d'entre les fragors del túnel que tra-
vessa el massís abrupte de Collat Negre, ja fa estrany a la Laura
el canvi sobtat de la llum. S'adona que l'aire esdevé espesseït
com per una resta d'aquell fum de la màquina que va esca-
pant-se, retardat, per la boca del túnel. Fins li sembla que el sol
i tot s'entela amb un començ de grogor malaltissa.

                                        Fragment de la pàg.65

Comentari:

-Aquest és un fragment que m'ha agradat sobretot per la descripció que ens fa del paisatge i del clima de Comarquinal en el moment d'arribar-hi amb tren. És bastant detallista i ens el compara amb el paisatge vist anteriorment a Barcelona abans d'entrar al túnel. És un paisatge trist, fosc, diferent com ella se'l havia imaginat.





 Josep Maria Closa Fàbregas

Laura a la ciutat dels sants - Miquel Llor

"A en Pere li agradava d'anar sol pels carrers amb el deler de recrear les estones a la sala de la Laura. Qualsevol silueta femenina que travessés una cantonada li recordava la gràcia del gest de la dona del Muntanyola quan seia, quan s'aixecava, al moment de posar una flor en un vas, en el moment de fer córrer una cortina, en moure l'agulla de cosir."

Fragment - págines 172-173

Comentari

Penso que aquest fragment ens intenta dir i manifestar a quin punt arriba l'amor que sent en Pere cap a la Laura, ens està ensenyant com s'enamora ràpidament d'ella encara que no ens han dit si la Laura també li agrada en Pere, però si que es va dir que la Laura va sentir una gran satisfacció en trobar una persona que li donaria companyia ja que últimament estava deprimida.


Ruben Gil 1ºBAT C