Lo Canigó

Lo Canigó és una magnòlia immensa

que en un rebrot del Pirineu se bada;

per abelles té fades que la volten,

per papallons los cisnes (cignes) i les àligues.

Formen son càlzer (calze) escarides serres

que plateja l'hivern i l'estiu daura,

grandiós beire on beu olors l'estrella,

los aires rellentor, los núvols aigua.

Les boscúries de pins són sos bardissos,

los Estanyols ses gotes de rosada,

i és son pistil aqueix palau aurífic,

somni d'aloja que cel davalla. 

Jacint Verdaguer, Canigó (poema)

COMENTARI

Aquest poema, penso que és el poema que més i millor resumeix les característiques de Jacint Verdaguer, ja que ens mostra l'amor que té per la seva pàtria ( El Canigó és la muntanya més gran de Catalunya) a més d'un conjunt de referents de la natura , a més de referencies cultes intercalades o unides a aquestes referencies de la natura. 

El poema ens intenta transmetre l'espai d'aquell lloc tal i com ell ho veu , un lloc tranquil ple de natura, color, ...

És un poema predominat per la figura retòrica de l'imatge.

Ruben Gil 1ºBAT C