Lo Canigó

Lo Canigó és una magnòlia immensa

que en un rebrot del Pirineu se bada;

per abelles té fades que la voten,

per papallons los cisnes i les àligues.

Formen son càlzer escarides serres

que plateja l'hivern i l'estiu daura,

grandiós veire on beu olors l'estrella,

los aires rellentor, los núvols aigua.

Les boscúries de pins són sos barbissos,

los Estanyols ses gotes de rosada,

i és son pistil aqueix palau aurífic,

somni d'aloja que del cel davalla.

Jacint Verdaguer


COMENTARI

Aquest poema el que transmet és naturalesa ja que anomena molts elements naturals com els pins, les serres, els boscos, els cisnes, etc.
El poema ens parla sobre una flor que es troba en el Canigó (Pirineu) i la compara amb elements de la natura que ja he esmentat abans per els seus colors.
Això el que ens vol dir és que Jacint Verdaguer li agradava molt la natura.

Sergio García Rivero