oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vós distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.
Bonaventura Carles Aribau.
Comentari:
Aquest fragment del poema " la Pàtria"escrit per Bonaventura
Carles Aribau, també anomenat oda, reflecteix l'enyorança d'un
home, a la seva terra Catalunya i la seva llengua. És un poema de
rima consonant, de versos alexandrins els quals són creuats (ABBAACCA).
Lisbeth Rosario 1r. Bat C
No hay comentarios:
Publicar un comentario