Tirant lo Blanc

-Capità senyor, us prego, pel meu amor, que em digueu el vostre mal quin és, car, si podré donar-vos algun remei, ho faré de molt bona voluntat.


-Cosí meu -digué Tirant-, el meu mal, de moment, no necessiteu saber-lo. I jo no tinc altre mal sinó que l'aire de la mar m'ha transtornat tot.




Comentari:


En aquest fragment del capítol 118, Tirant no gosa dir-li al seu cosí que s'ha enamorat, ja que previament ell mateix es reia dels cavallers que deien estar enamorats i de la vergonya que li causa intenta enganyar al seu cosí fent un joc de paraules. Es a dir, Joanot Martorell, juga amb les paraules quan Tirant diu que l'aire de la mar l'ha transtornat, ja que així significa una cosa però si ho llegeixes hi pots trobar un significat ben diferent: L'aire de l'amar m'ha transtornat tot.
Així que, en aquest moment, Diafebus es pensa que Tirant té mal de mar a causa de la navagació, però ell es refereix a mal d'amar, ja que Carmesina li ha robat el cor.








Carla Antolín Sanz, 1r BAT C

A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil







Ab una pinta de marfil polia
sos cabells de finíssima atzabeja,
a qui los d'or més fi tenen enveja,

en un terrat, la bella Flora un dia;



entre ells la pura neu se descobria
del coll que, ab son contrari, més compeja

i, com la mà  com lo marfil blanqueja,

pinta i mà d´una peça pareixia.

Jo, de lluny, tan atònit contemplava
lo dolç combat, que ab extremada gràcia
aquestos dos contraris mantenien,

que el cor, enamorat, se m’alterava
i, temerós d´alguna gran desgràcia,
de prendre’ls tregües ganes me venien.                       

                   Francesc Vicenç GARCIA (1582-1623)

Comentari:

En aquest poema, Francesc Vicenç Garcia ens parla sobre una dona que està pentinant-se els cabells en un terrat amb una pinta de marfil. Mentres està veient com es pentina, el poeta s'enamora de la dona i no pot parar de mirar-la. En aquest sonet, Francesc utilitza els procediments propis del barroc, com són la utilització de figures retóriques complexes com les metáfores, ja que compara a la mà i els cabells mentre la dona es pentina, com si estigueren lluitant entre ells mateixos, diu que els cabells de la dona són de finíssima atzabeja (negres) i que els rossos li tenen enveja.

                                                                                                    Lisbeth Rosario  1 Bat C

El distret

Segur que avui hi havia núvols,
i no he mirat enlaire. Tot el dia
que veig cares i pedres i les soques dels arbres,
i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.
Mirava de prop, no m'aixecava de terra.
Ara se m'ha fet fosc, i no he vist els núvols.
Que demà me'n recordi. L'altre dia 

vaig mirar enlaire, i enllà de la barana
d'un terrat, una noia que s'havia
rentat el cap, amb una tovallola
damunt les espatlles, s'anava passant

una vegada i deu i vint, la pinta pels cabells.
Els braços em van semblar branques d'un arbre molt alt.
Eren les quatre de la tarda, i feia vent. 

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies (1968)

Comentari

Aquest poema de Gabriel Ferrater el missatge que ens vol transmetre és que molts de nosaltres mirem la vida tal i com la veus amb els teus ulls, no veus més enllà de les coses, i això el que fa és que et perds moltes coses importants de la vida, i si tots comencéssim a veure les coses més enllà del que semblen podriem disfrutar més la vida.

                                Sergio García Rivero

Tirant lo Blanc

I, de vergonya, es girà de l'altra part,car no gosà mirar Diafebus a la cara , i no li pogué eixir altra paraula de la boca sinó qu digué:

-Jo amo.

Acabant-ho de dir, els seus ulls destil·laren vives llàgrimes mesclades amb singlots i sospirs.(Tirant lo Blanc , capítol 118 , pàg. 180)

Pintor Henri Gervex 1852-1929

Comentari

Aquest fragment es situa en el moment en que Tirant confesa a Diafebus que està enamorat de Carmesina cosa que li fa pasar un gran dolor. En aquest moment Tirant ens mostra una altre manera de veure al cavaller que hi habia mostrat en les altres novel·les. És un cavaller que te un sentit verdader d'amor per la seva dama, plora per ella ,ho passa malament, etc. Crea un contrast entre els temes de l'amor i les armes pero amb la diferencia que aquest amor es verdader. En conclusió en aquest fragment Tirant ens mostra la seva part més humana , que serà un canvi en la forma de veure al cavaller medieval.


Ruben Gil 1ºBAT C

El distret

Segur que avui hi havia núvols,
i no he mirat enlaire. Tot el dia
que veig cares i pedres i les soques dels arbres,
i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.
Mirava de prop, no m'aixecava de terra.
Ara se m'ha fet fosc, i no he vist els núvols.
Que demà me'n recordi. L'altre dia vaig mirar enlaire, i enllà de la barana
d'un terrat, una noia que s'havia
rentat el cap, amb una tovallola
damunt les espatlles, s'anava passant
una vegada i deu i vint, la pinta pels cabells.
Els braços em van semblar branques d'un arbre molt alt.
Eren les quatre de la tarda, i feia vent. 



Gabriel Ferrater, Les dones i els dies (1968)



Comentari:
D'aquest poema m'ha cridat l'atenció el fet que el poeta se n'adona de que ens perdem un munt de moments del dia per no fer l'esforç de mirar més enllà del que tenim davant, per no aixecar el cap de terra. Això es podria aplicar a la vida en general de les persones, en qué hi ha moment importants en la nostra vida que ha vegades no hi prestem suficient atenció, i si ho féssim podria fer la vida més agradable.


                                                                                                                Ariadna Farriol Hernández

El distret

Segur que avui hi havia núvols,
i no he mirat enlaire. Tot el dia 
que veig cares i pedres i les soques dels arbres,
i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.
Mirava de prop, no m'aixecava de terra.
Ara se 'ha fet fosc, i no he vist els núvols.
Que demà me'n recordi. L'altre dia vaig mirar enlaire, i enllà de la barana 
d'un terrat, una noia que s'havia
rentat el cap, amb una tovallola 
damunt les espalles, s'anava passant 
una vegada i deu i vint,m la pinta pels cabells.
Els braços em van semblar branques d'un arbre molt alt.
Eren les quatre de la tarda, i feia vent. 

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies (1968)


Comentari:


A mi m'ha cridat mes l'atenció des de l'estrofa cinc fins l'estrofa tretze. Perquè a partir d'aqui explica un fet cotidià, normal i entenedor, es a dir no com explicar exajeradament i dir " els braços hem van semblar branques d'un arbre molt alt" o també una cosa molt extranya com no saber si aquell dia hi ha hagut núvols al cel o no.



                                                                                                                                Hajare Babakhouya.

Tirant lo Blanc

-Oh quina glòria m'és que la divina Bondat m'hagi fet tanta gràcia de fer-me venir en un lloc on puc ésser instruït en allò que el meu ànim tant ha desitjat, i per un cavaller tan virtuós i tan singular, amic de Dèu, que, després que ha ben servit el seu orde, s'ha retirat al desert, fugint dels mundanals negocis del món, per servir el seu Creador, donant-li compte del temps que ha despès en aquest món sense fruits de bones obres! Per què, senyor, puc dir a la mercè vostra com jo he estat a la cort de l'Emperador, del rei de França de Castella i Aragó i m'he trobat amb molts cavallers, però no he sentit mai parlar tan malament del ordre de cavalleria. I si a la vostra mercè no li causés enuig, us ho tindria a molta gràcia que em diguéssiu què és el ordre de cavalleria...

Capítol 31(pàgs-104-105), llibre TIRANT LO BLANC.


Comentari:
Aquest parlament, es dit per Tirant lo Blanc, després de que l'ermità, li hagi explicat que és realment l'orde de cavalleria.
Tirant lo Blanc, havia estat a França, a la cort de l'Emperador i ha conegut diversos cavallers, però  ningú d'ells havia dit que s'havia de fer per ser un bon cavaller, i al veure que l'ermità li va dir que és l'ordre de cavalleria, va demanar que li digués que era realment i que havia de fer per ser un bon cavaller, ja que el seu "somni", era ser un bon cavaller, i que si l'ermità li digués, li estaria molt agraït.

      Per tant, en aquest fragment del llibre Tirant lo Blanc, es pot veure que es aquí on comença Tirant lo Blanc  ha apendre a ser un bon cavaller, amb l'ajuda de l'ermità, que ja fa uns anys enrrere, l'ermità, va ser un cavaller en les terres Áfricanes i per aixó en sap tant de l'orde de cavalleria.

Farah Ararou, 1BAT-C

A la vora del mar

1. A la vora de la mar n'hi ha una donzella, que en brodava un mocador que és per la reina. 2. Quan en fou a mig brodar li manca seda; gira els ulls envers la mar; veu una vela. 3. Veu venir un galió tot vora terra, en veu venir un mariner que una nau mena. 4. –Mariner, bon mariner, que en porteu seda? –De quin color la voleu, blanca o vermella ? 5. –Vermelleta la vull jo, que és millor seda; vermelleta la vull jo, que és per la reina. 6. –Pugeu a dalt de la nau triareu d'ella. –Ai no! No hi puc pujar no tinc moneda.

7. El meu pare té les claus de l'arquimesa. –No quedeu per diners no, gentil donzella. 8. No quedeu per diners no, gentil donzella. No quedeu per diners, no, prou fio d'ella. 9. La donzella entra a la nau, tria la seda. Mentre va mercadejant la nau pren vela. 10. Mar endins amb el botí prompte navega. Mariné es posa a cantar cançons novelles. 11. Amb el cant del mariner s'ha dormideta, i amb el sorrol de la mar ella es desperta. 12. Quan ella s'ha despertat ja no veu terra, la nau és en alta mar, pel mar navega.

13. –Mariner, bon mariner, torneu-me a terra, perquè els aires de la mar me'n donen pena. 14. –Això si que no ho faré, que heu de ser meva; set anys que vaig pel mar per vos donzella. 15. –Cent llegües dins de la mar lluny de la terra. De tres germanes que som, sóc la més bella. 16. L'una porta vestit d'or, l'altre de seda, i jo pobreta de mi, de sargil negre. 17. L'una es casada amb un Duc, l'altra és princesa, i jo pobreta de mi, sóc marinera. 18. –No sou marinera, no, que en sereu reina, que sóc el fill del rei de l'Anglaterra.

Comentari
-Aquest és un text pertanyent a la literatura popular en que ens presenta les seves principals característiques com pot ser l'anonimat i l'aparició de diferents variants provocada per la transmissió oral de generació en generació.
La cançó ens parla d'un mariner que es troba a una donzella i s'enamora d'ella. Ella no es vol casar amb el mariner perquè a simple vista veu que no és una persona important, però llavors el mariner l'hi diu que és príncep d' Inglaterra.

                                                                      
                                                                        Il·lustració

                                                                                      Josep Maria Closa Fàbregas

QUINS TAN SEGURS CONSELLS VAS ENCERCANT,...

Quins tan segurs consells vas encercant,
cor malastruc, enfastijat de viure?
Amic de plor e desamic de riure,
com soferràs los mals qui et són davant?
Acuita’t, doncs, a la mort qui t’espera.
E per tos mals te allongues los jorns:
aitant és lluny ton delitós sojorns
com vols fugir a la mort falaguera.

Braços uberts és eixida a carrera,
plorant sos ulls per sobres de gran goig.
Melodiós cantar de sa veu oig,
dient: «Amic, ix de casa estrangera.
En delit prenc donar-te ma favor,
que per null temps home nat l’ha sentida,
car jo defuig a tot home que em crida,
prenent aquell qui fuig de ma rigor.»

Ab ulls plorant e cara de terror,
cabells rompent ab grans udulaments,
la vida em vol donar heretaments
e d’aquests dons vol que sia senyor,
cridant ab veu horrible i dolorosa
tal com la mort crida el benauirat,
car si l’hom és a mals aparellat
la veu de mort li és melodiosa.

Bé em maravell com és tan ergullosa
la voluntat de cascun amador.
No demanant a mi qui és amor,
en mi sabran sa força dolorosa.
Tots, maldient, sagramentejaran
que mai amor los tendrà en son poder
e, si els recont l’acolorat plaer,
lo temps perdut, sospirant, maldiran.

Null hom conec, o dona, a mon semblant,
que, dolorit per amor, faça plànyer:
jo son aquell de qui es deu hom complànyer,
car de mon cor la sang se’n va llonyant.
Per gran tristor que li és acostada,
seca’s tot jorn l’humit qui em sosté vida,
e la tristor contra mi és ardida
e en mon socors mà no s’hi troba armada.

Llir entre cards, l’hora sent acostada
que civilment és ma vida finida.
Puix que del tot ma esperança és fugida,
ma arma roman en aquest món damnada.

Ausiàs March

El poema escrit per Ausiàs March ens parla d'un amor molt intens que sent l'enamorat per l'enamorada. Aquesta gran passió quan és extrema, de vegades l'únic final és la mort per l'amor.

Maria Roig

Cant espiritual

Doncs que sense tu, a Tu no basta,                               
dóna'm la mà, del sòl lleva;
i encara que la meva no tendeixi a la teva,
encara que sigui a la força Arrástrame cap a Tu.
Al teu trobada volia jo sortir;
no sé per què no faig el que vull;
doncs cert que la meva voluntat és lliure
i ignoro qui impedeix el meu desig.

                               Ausiàs March.

Aquest poema tracta d'un guerra que hi ha entre l'esperit i l'ànima, que sap el que ha de fer però ho fa desordenadament i incorrectament, el qual es desenvolupa el en l'ésser humà i la terra.


                                                                                                                               Lisbeth Rosario

SENS LO DESIG DE COSA DESHONESTA

Sens lo desig de cosa deshonesta,
d’on ve dolor a tot enamorat,
visc dolorit desitjant ser amat,
e par-ho bé que no us vull deshonesta.
Ço que jo am de vós és vostre seny
e los estats de vostra vida casta:
molt no deman, car mon desig no basta
sinó en ço que honestat ateny.

L’enteniment a vós amar m’empeny
e no lo cos ab voler deshonest:
tira’m a vós un amigable gest,
ab sentir prim, qui desperta desdeny.
Tant està pres lo meu enteniment
per molta part del vostre que li alta
que em tol sentir e em fa la carn malalta
d’un tal dormir que perd lo sentiment.

No cessarà lo meu egual talent,
puix mou de part que no es cansa ni es farta,
car l’esperit tot lo finit aparta:
no és en cos lo seu contentament.
De vós deman la voluntat guanyada,
cella qui és en l’arma infinida;
la part d’amor que pot ésser perida,
en lo meu cor no s’hi troba esforçada.

Mon pensament mostra que m’entristeix
quan entre gents estic mut e pensiu;
lladoncs amor peix sos fills en lo niu
que dins mon cap és llong temps que nodreix.
Cest és aquell voler sens negun terme,
per ço amor de mi no es partirà:
aquella amor que en nostra carn està
no met al cor lo no cansable verme.

Plena de seny, mon enteniment ferme
en ço que mai amador lo fermà,
e si fallesc, vera amor fallirà.
Mellor de tots hauré nom, si em conferme.

Ausiàs March

Adrià Català

(En aquest poema, Ausiàs March ens diu que està enamorat, i que no es cansarà fins aconseguir ser estimat per l'altre persona.)

Lleixant a part l'estil dels trobadors...

Lleixant a part l’estil dels trobadors
qui per escalf trespassen veritat,
e sostraent mon voler afectat
perquè no em torb, diré el que trob en vós.
Tot mon parlar, als qui no us hauran vista
res no valrà, car fe no hi donaran,
e los veents que dins vós no veuran,
en creure a mi llur arma serà trista.
 
L’ull de l’hom pec no ha tan fosca vista
que vostre cos no jutge per gentil;
no el coneix tal com lo qui és subtil:
hoc la color, mas no sap de la llista.
Quant és del cos menys de participar
ab l’esperit, coneix bé lo grosser:
vostra color i el tall pot bé saber,
mas ja del gest no porà bé parlar.
 
Tots som gossers en poder explicar
ço que mereix un bell cos e honest:
jóvens gentils, bons sabents, l’han request
e, famejants, los cové endurar.
Lo vostre seny fa ço que altre no basta,
que sap regir la molta subtilea.
En fer tot bé s’adorm vostra perea.
Verge no sou perquè Déu ne volc casta.
 
Sol per a vós bastà la bona pasta
que Déu retenc per fer singulars dones:
fetes n’ha assats molt sàvies e bones;
mas, compliment, dona Teresa el tasta,
havent en si tan gran coneiximent
que res no el fall que tota no es conega:
a l’hom devot sa bellesa encega,
past d’entenents és son enteniment.
 
Venecians no han lo regiment
tan pacific com vostre seny regeix
subtilitats que l’entendre us nodreix
e del cos bell sens colpa el moviment.
Tan gran delit tot hom entenent ha
e ocupat se troba en vós entendre
que lo desig del cos no es pot estendre
a lleig voler, ans com a mort està.
 
Llir entre cards, lo meu poder no fa
tant que pogués fer corona invisible.
Meriu-la vós, car la qui és visible
no es deu posar lla on miracle està.

Ausiàs March

En aquest poema, Ausiàs March vol remarcar que ha deixat de banda l'estil trobadoresc, encara que en conserva algun tret característic com el senyal.  El poema és una gran alabança a la saviesa de Teresa i a la seva gran bellesa interior. El físic de la dama hi juga un paper poc important, ja que March es guia únicament per la seva manera de pensar i les seves virtuts morals i intel·lectuals.

Mireia Massana Cogul

Ausias March

Fantasiant, amor a mi descobre

los grans secrets que als pus subtils amaga
e mon jorn clar als hòmens és nit fosca
e vist de ço que persones no tasten.
Tant en amor l'esperit meu contempla
que par del tot fora del cos s'aparte,
car mos desigs no són trobats en home
sinó en tal que la carn punt no .l torbe.

Aques text ens reflexiona que ell mateix coneix noves
idees a través de l'amor que cap altre persona súbtil
podia conèixer.
Lamor fa que el seu esperit s'alliberi .


Anton Pardo López

EL DOLÇ NEGUIT

I
El dolç neguit                                                 
que em dona amor sovint,
dona, em fa dir

de vós molts versos agradables.
Pensant contemplo
el vostre cos estimat i gentil,
el qual desitjo
més que no faig evident.
I encara que em desencamino
per vós, no abjuro de vós,
que sempe us suplico
amb amor fidel.
Senyora en qui la bellesa brilla,
moltes vegades m'oblido de mi,
quan us lloo i us demano.

II
Que sempre em detesti
l'amor que us prohibeix a mi
si alguna vegada el cor desvio
vers un altre afecte.
M'heu pres el somriure
i donat pesar:
més greu martiri
cap home no sent;
perquè que jo més anhelo
que a cap altra que al món sigui
refuso i ignoro
i maltracto en aparença;
tot quan faig per temença
heu en bona fe
de prendre, fins i tot quan no us veig.
III
En record
tinc la cara i el dolç somriure,
el vostre valor
i el bell cos blanc i llis;
si en la meva creença
fos tan fidel a Déu,
viu sense dubte
entraria en el paradís;
que així estic
de tot cor a vós rendit
que altra no em dóna goig;
que a cap altra de les més senyorials
jo no li demanaria
jeure ni seria el seu amant
a canvi d'una salutació vostra.

IV
Tot el dia sento
el desig, tan m'agrada
el capteniment
de vós a qui estic sotmès.
Bé em sembla que em venci
el vostre amor, que abans que us veiés
era el meu pensament
que amar-vos i servir-vos;
així he restat
sol, sense cap ajuda
amb vós, i he perdut
molts favors: qui vulgui que els prengui!
Que a mi em plau més esperar-vos,
sense cap acord conegut,
ja que de vós m'ha vingut el goig.

V
Abans que s'encengui
sobre el cor el dolor,
mercès davallin
en vós, senyora, i Amor:
que el goig a vós em lliuri
i m'allunyi sospirs e plors,
no us separin de mi
noblesa ni riquesa;
que se m'oblida tot bé
si amb vós no trobo acolliment.
Ah, bella i dolça criatura,
seria una gran bondat
si la primera vegada que us vaig sol·licitar
m'haguéssiu estimat molt o gens,
perquè ara no sé on sóc.

VI
No trobo armes
contra vostres poders;
pietat vos prengui
de tal manera que us sigui honorable.
Que no m'escolti
Déu entre els que preguen
si jo vull la renda
dels quatre reis majors
a canvi que amb vós no em valguin
ni la pietat ni la bona fe;
ja que no em puc allunyar de cap manera
de vós, en qui s'ha posat
el meu amor, i si fos acceptat
besant, i us plagués,
mai no em voldria lliure.

VII
Mai res que a vós us plagués,
franca i cortesa senyora,
no em serà tan prohibit
que no m'afanyi a fer-ho
sense pensar en cap altra cosa.

VIII
Raimon, la bellesa
i el bé que hi ha en la meva dama
m'han gentilment lligat i pres.

                                                              Guillem De Cabestany

Comentari:

Aquesta cançó de Guillem de Cabestany parla dels sentiments que sent el trobador per la seva dama. És una declaració d’amor a la seva enamorada. Li diu que el seu amor és sincer i fidel però no es pot comparar amb la seva bellesa i es mostra en cada vers presoner d’aquest amor tant intens.

Sí com lo taur se'n va fuit pel desert...

Sí com lo taur se'n va fuit pel desert
quan és sobrat per son semblant qui el força
ne torna mai fins ha cobrada força
per destruir aquell qui l'ha desert,
tot enaixí em cové llunyar de vós,
car vostre gest mon esforç ha confús:
no tornaré fins del tot haja fus
la gran paor qui em tol ser delitós.

Ausiàs March

(En aquest poema, l'autor es compara amb un bou. Explica que al igual que el bou marxa quan es desafiat per un altre i no torna fins tenir la prou força per vencèr, ell s'ha d'allunyar d'ella fins que el seu amor sigui correspost.)

Laura López Sánchez

1BAT C

Composició breu

I
Plazens plasers, tant vos amb e.us desizir,
que res no.m pot plazer ses vos, ni,m platz.
II
Pecar faretz, doncs, si.m voletz auzir,
pus als no.m platz ne [no.]m pot abellir;
qu'eu fora rics si.m dexasatz sofrir
qu'eu vos pregas ans c'altre.m fazes gay.
III
Be.m poriatz storçre de morir
sol qu'eu plagues mos fis prechs retenir,
e far senblan com en pogues jauzir,
e si.us volgues que altra.n volgues may.

I
Plaents plaers, tant us amo i us desitjo,
que res no em pot plaure sense vós, ni em plau.
II
Pecat fareu, doncs, si em voleu escoltar
ja que res més no em plau ni em pot abellir;
que jo fóra afortunat si em deixéssiu aconseguir
que jo us fes la cort abans que una altra em fes feliç.
III
Bé em podríeu salvar de morir
sols que us plagués els meus lleials precs acceptar,
i mostrar com n'heu pogut gaudir
i si us agradessin que a una altra no agradessin mai

 Ramon Vidal de Besalú

 Aquest poema trobadoresc de R. Vidal de Besalú, en una primera estrofa tracta la declaració cap a la dona,  la segona és una advertència de fer-li cas a ell tot i que també la persuadeix dient-li que és el que més desitja, la tercera estrofa és una súplica per a què se'n vagi amb ell, que la faria feliç eternament i viuria per ella, en comptes de morir de tristesa. El que més crida l'atenció en aquest poema és que no té senhal.

ALT E AMOR, D’ON GRAN DESIG S’ENGENDRA...

Plena de seny, dir-vos que us am no cal,
puix crec de cert que us ne teniu per certa,
si bé mostrau que us està molt cuberta
cella per què amor és desegual.

Aquest vers del poema tracta d'un home que està enamorat d'una dòna casada o que té algun lligam amb un altre home, però ell segueix fent-li saber que l'estima i la noia ho sap. Però com que ella té alguna història d'amor amb un altre home, no estima al que li està dedicant la seva poesia, ell es queix de l'amor entre la seva estimada i l'altre home.

Judith Cabrera Urrutia

1r BAT C

Voldria tenir el meu cavaller...

Voldria tenir el meu cavaller
una nit, nu en els meus braços
i que ell es tingués per feliç
només que jo li fes de coixí.
Li dono el meu cor, el meu amor,
el meu judici, els meus ulls
i la meva vida.
Bell amic, amable i bo.
quan us tindré en el meu poder?
I que jagués amb vos un vespre
i que us donés un bes amorós.
Sapigueu que tindria gran desig
que us tingués en lloc del marit,
només que m'haguéssiu concedit
de fer tot això que jo voldria.

Comtessa de Dia

La Comtessa de Dia escriu aquest poema pel seu amant. Com la majoria dels poemes de trobadors i trobairits es reflecteix l'amor cortès, l'amor de desitjar, de somiar més enllà de classes socials, més enllà del destí. Entre els dos hi ha una relació amorosa i adúltura. Ella el desitja apassionadament i ho expressa de forma senzilla sense fer servir paraules rebuscades. Desitja tenir-lo al costat, tenir-lo com a marit per sempre més.

Montserrat Pellicer

 

Poema d’Ausiàs March

Així com aquell que desitja menjar

Per apagar la seva fam extrema

i veu dos fruits en una bella branca,

i el seu desig anhela igualment tots dos,

no satisfarà el desig fins que hagi elegit una part

de manera que es decanti envers un fruit;

així em passa a mi, estimant dues dones,

però trio per tenir la vida d’amor.

Així com la mar es pany violentament i crida

quan dos vents forts la baten a la vegada,

un de llevant i l’altre de ponent,

i tant dura fins que un vent ha abandonat

la seva gran força davant del més poderós,

igualment dos desitjos forts han combatut el meu pensament,

però la voluntat s’inclina a seguir-ne un.

Jo us el faig públic: estimar-vos honestament.

Ausiàs March.

Ausiàs March en aquestes dues estrofes d’un dels seus poemes ens mostra el seu conflicte interior. Es debat entre un amor honest, espiritual o un amor carnal. Ens diu que els desitja a tots dos però que n’ha de tria un. Tot el poema reflexa aquesta lluita interior que diu sentir March.

En la primera estrofa compara els dos amors en fruits, els troba els dos igual de tentadors, i en la segona estrofa en canvi ens el compara amb el mar, un mar revoltat que deix de lluitar en el moment que decideix quin amor és més important per ell, i aquest és sens dubte l’amor honest.

Júlia Bergadà.

TINC UN DESFICI, AI, INCLEMENT

Tinc un desfici, ai, inclement,
pel cavaller que m'ha servit.
Massa l'he amat, m'ha malferit,
vull que tothom en tingui esment.
Ara veig que sóc traïda
car no li he dat el meu amor.
Per ell jo visc en plany i enyor
en llit o quan vaig vestida.

Voldria haver-lo avarament
entre mos braços nu una nit.
Feliç seria en el meu llit
si jo li fos coixí plaent.
Més que Blancaflor, ferida
per Floris, cerco el seu favor,
car jo li ofreno cor i amor,
el seny, els ulls i la vida.

Oh bell amic ple de dolçors!
Quan us trindré vora el meu cor?
Si amb vós jagués, quin bell deport!
Quin bes, el meu, més amorós!
Sapigueu que goig hauria
si us tingués en lloc del marit
sols que em juréssiu, penedit,
de fer ço que jo voldria.

Anònim
(La Comtessa de Dia, s. XII-XIII)
 Comentari: Aquest poema parla d'una dona que està enamorada d'un cavaller i ella creu que aquest amor és impossible. És un amor molt profund i molt passional ja que la dona fa referència al seu desig sexual envers el cavaller i de fer tot el que li agradaria fer amb ell. 



                                                                                           Hajare Babakhouya

Si com lo taur se'n va fuit pel desert

Sí com lo taur se'n va fuit pel desert
quan és sobrat per son semblant qui el força
ne torna mai fins ha cobrada força

per destruir aquell qui l'ha desert,

tot enaixí em cové llunyar de vós,

car vostre gest mon esforç ha confús:

ne tornaré fins del tot haja fus                        

la gran paor qui em tol ser delitós.

                                             Ausias March

Comentari de text:

Aquest poema escrit per Ausias March parla d'un bou que es l'enamorat i que no s'atreveis de dir-li es seu amor ja que es un amor imposible i te por de que la donà li respongues amb negació, tots el poemes d'Ausias March parlen d'un amor imposible i d'aspecte intel·lectual i no físic.