Lo Canigó.

Lo Canigó és una magnòlia immensa

que en un rebrot del Pirineu se bada;

per abelles té fades que la volten,

per papallons los cisnes i les àligues.

Formen son càlzer escarides serres

que plateja l'hivern i l'estiu daura,

grandiós beire on beu olors l'estrella,

los aires rellentor, los núvols aigua.

Comentari: Aquest fragment, pertany a un poema del Canigó que es escrit per Jacint Verdaguer. Ens descriu com Verdaguer veu la naturalesa que esta en els Pirineus. Per això a utilitzat la flor, descrivint algunes de les seves parts i utilitzant comparacions, imatges i metàfores, com es pot veure en el primer vers (imatge) i en el cinqué vers (una metàfora i "càlzer", part de una flor) . Una de les caracteristiques que ens presenta amb aquest poema, es que ell s'ha sent identificat amb la naturalesa, ja que ell sempre va ser un home rural, un home de "camp".

Farah Ararou