CURS 2012-2013

Curs 2011-2012: enguany continuem amb el bloc. Ara els alumnes, també de la matèria comuna de Llengua catalana i literatura, són del grup 1r BAT A.
Durant el curs 2012-2013 els encarregats d'aquest bloc seran els alumnes de 1r Batxillerat C.


martes, 28 de mayo de 2013

L'assassinat del Roger Ackroyd


"Deia que, la nit abans, havia encetat un llibre d'aquella anglesa que li diuen Agatha Christie, L'assassinat del Roger Ackroyd; me l'havia prestat el menescal, un altre enllaminit per aquestes històries, encara que les ha de llegir d'amagot de la seva dona. Noi, quina novel·la!"
















Hem escollit aquest fragment del conte perquè és el principi de tota la història, ja que ens presenta el llibre que el protagonista es llegeix i entra en el món d'aquesta novel·la, i per culpa de que li confessen qui és l'assasí del relat això provoca la mort de la euga. És molt interessant com l'autor juga en dos mons diferents en una mateixa història.

Berta Salvat
Laia Esteban

lunes, 27 de mayo de 2013

ABSOLTE I SEPELI DE NICOLAU VILAPLANA

Jo reflexiono i em dic que l'oncle Nicolau no es va morir per gust, que l'home degué aguantar-se la vida tant com va poder, i ningú no el pot blasmar per haver finat el dia abans del partit; amb tot el respecte que cal per als difunts, però, el pobret ens va fer la guitza.I ens las va fer bona persona, guaita què et dic!Si hagués estat una mala bèstia, ens n'hauríem anat tots al partit i no l'haurien acompanyat al fossar ni els gossos de la vila. ¿Qui tenia cor, però, de tolerar que colguessin una personeta com ara l'oncle Nicolau, que sempre havia estat un bocí de pa, si deixem de banda l'enganxada amb l'oncle Soler, sense anar a dir-li adéu?

Hem escollit aquest fragment per com l' auto amb habilitat pot mostrar un sentiment tant complex com aquest sense culpabilitat. Com anteposen un desitj a un altre. Com es capaç de parlar d'una persona ja gran com si es tractes un nen petit. Es molt curiós observar tot el que en un fragment tant petit pot expressa i fer-nos imaginar d'aquest home ja mort.

Albert Ortega
Eduvigis Sardà

El Cafè de la Granota: Un Enigma i Set Tricornis


"Per això, aquelles actuacions de l' àrbitre   pitara, rares però precises i eficaces a l' hora de desbaratar les jugades més perilloses dels contraris, foren molt agraïdes. Ara bé, aquesta gratitud no era compartida per tothom i la col·laboració misteriosa a la tasca arbitral provocà reaccions que els vilatans trobaben òbviament desmesurades."







Justificació: Hem escollit aquest fragment, perquè els guàrdies civils, que en són set, han de resoldre l' enigma del àrbitre pirata i per això el títol del conte es diu Un Enigma i Set Tricornis;  el fragment explica les actuacions del àrbitre pirata i que a tots no els hi semblava bé el que feia. 



Neus Duran
Ariadna  Peris

Guardeu-vos de somiar genives esdentegades

“S'havia trobat sol, fora d'aquell món de la mare i el fill on no tenia cabuda. Allò li feia mal i, sovint, gairebé cada matí, en aviar-se Ebre avall amb el llaüt carregat de carbó, sentia el desig de no aturar-se, de continuar navegant i fondre's, en arribar al mar, en aquella immensa blavor sense fi. Allò tanmateix, no passava mai i, a punteta de nit, en atracar de nou al moll, el patró del Santa Bàrbara tenia la sensació de ficar-se en una presó.”


Hem triat aquest fragment perquè reflecteix com se sent el Marcel:lí. Sent que està exclòs inclús de la seva propia familia: no se sent estimat ni tampoc que ningú el necessiti, i per això cada dia desitja desparèixer. Viu en una monotonia que l'empresona. Només es feliç quan va a Tortosa i està amb la Paulina, la seva amant.

Laia Vallvé i Dayana Velásquez

El cafè de la granota: FUTBOL DE RIBERA

"Mai no s'havia vist una cosa com aquella: els nostres lliscaven igual que carpes, fins i tot el botiguer, agullonats pel públic que, amb aigua al turmell, es desfeia a crits; cada atac era, gairebé, un gol segur. Ens vam parar al sisè, noi; no es tractava d'escarnir-los sinó de guanyar-los. Prou desgràcia tenien, els pobrets, de no saber què era un riu."


           Aquest fragment es troba al final del conte Futbol de ribera, quan el camp ja està inundat i el partit està guanyat. He escollit aquest fragment ja que crec que l'estil de l'autor en aquest fragment el reflecteix en tota la resta del conte. Moncada se'n riu dels forasters utilitzant per part la ironia("els pobrets,de no saber què era un riu").





                                                                                                                             Mario Mateo


Senyora Mort


"Per aquesta raó, senyora, li faig aquestes ratlles, a fi que em tingui present quan arribi el cas. No és que jo vulgui prendre la plaça al senyor Caront, però el vaig veure tant cascadot i vell al cuadre de l'apotecari, que me pareix que no li aniria malament que algú el rellevés del servei de tant en tant, encara que només fos els dies festius."



                                              


Hem escollit aquest fragment perquè no ens imaginavem que en Miquel Garrigues li escrivís la carta a la senyora Mort per demanar-li això. També podem comprovar com en Miquel és un apassionat del mar ja que té moltíssimes ganes de tornar a agafar el timó d'un vaixell.


                                                                                                   Guillem Guasch i Albert Barraso
                                                                                                                         




domingo, 26 de mayo de 2013

EL CAFÈ DE LA GRANOTA: LA PLAGA DE LA RIBERA





"El retrat del rei, per la cosa del respecte, el vam penjar al capçal del llit, però al cap d'una setmana el vam treure al menjador, perquè a l'Elisenda li feia vergonya despullar-se davant de Sa Majestat i a mi em cohibia. Vostè ja m'entén, ¿oi?
Un és abrandat de mena i fer segons quines coses en presència de la reialesa..."


Hem escollit aquest fragment perquè ens ha semblat divertit i poc seriós, quan es tractava d'una carta al director, i com l'autor explica que el retrat del rei no els deixa intimitat a Jeroni i la seva dona.



Kevin Martínez 
Guillem Rodríguez

El cafè de la granota. Els delfins

Joan Campells, l'adroguer del carrer Major, és massa baixet, li falta corpenta, els del dol gairebé s'haurien d'ajupir. Joaquim Coloma, el ferrer, té presència -sense arribar, ni de bon tros a la meva-, tanmateix, resulta bastot i un pèl tibat; el seu pare ja ho era de pinxo, i, ja se sap, qui és fill de gat una hora al dia caça rates. Pel que fa a Pere Cistella, el llaüter, té una cosa que no m'agrada: he observat que resulta més efusiu en els enterraments de la gent important que en d'altres. No ho sé, no ho sé...

He triat aquest fragment perquè és el que trobo més divertit ja que fa una crítica als altres possibles candidats a succeir-lo en aquesta tasca. Ell els compara i arriba a la conclusió de que cap ho pot fer millor que ell, és molt cregut. 




Carla Roselló

EL CAFÈ DE LA GRANOTA de Jesús Moncada


Amor fatal en decúbit supí

Tanmateix si la vella Natàlia hagués guaitat pel forat del pany, hauria quedat impressionada, sense cap mena de dubte, per l'últim dels Fenolleda. Perquè, en aquell moment, el Gervasi, malgrat anar vestit només amb una camisa – blanca – i uns mitjons – negres – ,infonia el repecte d'un heroi de tragèdia antiga rebel·lant-se contra el fat advers. Segurament, la majordoma s'hauria estremit; potser fins i tot hauria deixat anar un xiscle, en veure com l'últim dels Fenolleda aixecava el braç dret. 



Comentari:

Hem escollit aquest fragment del conte perquè relata l'assassinat de l'amant del protagonista des de la visió que hauria tingut la Natàlia si ho hagués vist per el forat del pany, un punt de vista diferent del que durant tota l'obra es pot veure. A més resumeix molt bé les principals idees del conte i la situació que s'hi dóna i el seu tragèdic desenllaç.
                                                  
                                                              Sergi Barbé
                                                           Quim Via

EL CAFÈ DE LA GRANOTA

JESÚS MONCADA

Amarga reflexió sobre un manat de cebes

''Maleïdes cebes, Horaci, maleïdes cebes! ¿Per què l'havia de robar de robar, aquell manat, insensat de mi, tanoca de mi, ruc de mi, de l'horta del Pasqual, si jo en
tenia de més lluïdes a la meva? ¿Per què m'havia de guipar en aquell moment el malparit del Pere 
Sabata, el qual va anar igual que un llamp a contar-ho al sergent?'



He escollit aquest fragment perquè penso que reflecteix molt bé el sentiment d'arrepentiment del protagonista per haver robat aquell manat de cebes de l'horta de'n Pascual i les repercusions que això comporta, ja que diu que en Pere Sabata el veu i ho va a dir al sergent, que més endavant serà el fet que li portarà més problemes. 

                                          Cori Sanz Isern

sábado, 25 de mayo de 2013

PRELUDI DE TRASPÀS

"És clar que no tothom arriba als extrems de l’oncle Orestes, que en pau descansi, el qual digué a la seva dona: “Mira, Teresa, em sembla que sóc a les acaballes; així que, mentre prepares el sopar, aprofitaré per morir-me”; i, en tornar ella a l’habitació, després de ficar la verdura al tupí -aquella nit feien bledes-  ja el trobà de cos present."


 Hem triat aquest fragment, perquè ens ha semblat una manera curiosa de morir i també curiosa de acceptar que la persona arriba a la seva fi. L’autor, parla de la mort, un tema tan tabú al que tothom tem, de una manera molt normal. Ens fa veure que tard o d’hora tots tindrem que passar per aquest moment i que val més que ens ho prenguem amb calma i sense patir pel que ens podem trobar.


Celia Gutiérrez i Meritxell Estivill. 
INFORME PROVISIONAL SOBRE LA CORREGUDA D’ELIES

"L’Elies Santapau va eixir d’escopetada de casa seva, al cap de dalt de la costera del Forn, i va iniciar la correguda desenfrenada i memorable a través de la vila que deixà esbalaïts els veïns que la presenciaren."





Hem escollit aquest fragment de l'informe provisional sobre la correguda d'Elies perquè en aquest moment, el protagonista inicia la correguda entre casa seva i el cafè de Silveri, al costat de la parada d'autobusos amb lleida, i pel qual sera motiu de discussió amb els altres personatges, els veïns del poble.


         
                                                                                                                       Thomas Sarmiento
                                                                                                                       Alejandro Ubach 

Paraules des d'un oliver

"Però, què fas, Isidre, perquè agafes el meu bastó, què pretens? Escolta'm Isidre: guaita que t'equivoques, que la marres de mig a mig! Et juro per la memòria del meu pare i per la salut dels meus fills que pensava dur les olives a casa teva! No facis cas del que xerra la gent que em vol veure penjat, de les llengües d'escurçó que m'atribueixen malifetes de les quals sóc innocent! Deixa el bastó, Isidre, pel que més vulguis. Ai! Que em faràs caure de l'oliver i em trencaré el bescoll! No et perdis, Isidre, que després et penarà! Recorda que vam anar plegats a la batalla de l'Ebre ... !"

COMENTARI

Hem escollit aquest fragment perquè hem considerat que en aquest moment arriba la màxima tensió en el conte. El lladre suplica el perdó inententant que l'Isidre no el pegui. Es rebaixa de manera que intenta que el record de compartir la guerra sigui la seva salvació.

Marc Fernández
Andreu Garcia

jueves, 23 de mayo de 2013

Un barril de sabó moll

Vam sentir aquella mena de tro. [...] La gent treia el cap per finestres i balcons a veure què passava, i el que passava era que el barril del Florenci havia baixat com una mala cosa pel carreró i s'havia escalfat al cafè d'Alexandre. [...] L'aiguat va desfer de seguida aquella pasta negrosa i lluent i en va aixecar una muntanya d'escuma. [...] Una dona va arribar a l'extrem de comparar el Florenci amb un que li deien el Sísif, a qui un déu dels d'abans havia condemnat pujar una roca a rodolons dins al cim d'una muntanya i cada cop que hi arribava mort de cansament, au!, se li escapava i tornava a fer cap abaix.


Comentari:

Hem escollit aquest fragment del conte Un Barril de Sabó Moll perquè és el punt culminant, ja que tot l'esforç per pujar el barril carrer amunt no va servir per a res, es com un treball de Sísif, és a dir, un treball inútil, que no serveix per a res. 
Aquest fet va comportar que s'en parlés durant un temps sobre el que havia succeït.

Isabel Ródenas
Sara Santangelo

lunes, 20 de mayo de 2013

Paraules des d'un oliver - El cafè de la Granota



T'has presentat tan a la callada i tan de sobte que gairebé he caigut de l'oliver, de l'ensurt! M'ha entrat una gelor al cor! Guaita, és que em tremolen les cames... Què sé jo el que m'has semblat: una fantasma, una ànima en pena o, encara pitjor, una mala peça, perquè ara, amb això dels cotxes, tothom va amunt i avall sense control i els dies de festa s'escampa per aquest terme de la nostra vila una allau de forasterots que esvera. Vénen de tot arreu, sobretot de la capital, i mai no saps què et pots ensopegar. Corre cada poca-vergonya!



COMENTARI: 

Hem escollit aquest fragment per una banda, perquè ens ensenya que dels amics tampoc te'n pots fiar, ja què aquesta escena mostra que l'Isidre a descobert el seu amic collint les olives del seu arbre. Això ens demostra que de qui menys t'ho esperes també et pot sorprendre.
Per l'altre banda, també ens expressa que normalment les persones de poble  envaeixen les propietats dels altres agafant amb tota confiança les seves collites, però sempre ho fan amb bona fe. En canvi, quan vénen forasters  aquest fet és multiplica, però ja no ho fan amb bona fe sinó tot el contrari.


    Ariadna Durante Cruz
Ester Poveda Martínez


jueves, 25 de abril de 2013

PARAULES D'AMOR


Ella em va estimar tant...
Jo me l'estimo encara.
Plegats vam travessar
una porta tancada.

Ella, com us ho podré dir,
era tot el meu món llavors
quan en la llar cremàvem
només paraules d'amor...

Paraules d'amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprendre'n,
tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d'antics comediants.
D'històries d'amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys...

Ella qui sap on és,
ella qui sap on para.
La vaig perdre i mai més
he tornat a trobar-la.

Però sovint en fer-se fosc,
de lluny m'arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d'amor…

Joan Manuel Serrat


Hem escollit aquesta cançó de Joan Manuel Serrat perquè és molt romàntica, sentimental i bonica. Ens parla sobre un amor durant la juventut d'un noi que estava molt enamorat d'una noia, i la noia d'ell. Però malauradament un dia la noia va marxar per sempre. 
Hem trobat molt adequada aquesta cançó per un dia   com el de St. Jordi, ja que és el dia dels enamorats a Catalunya.



Guillem Guasch
Albert Barraso

miércoles, 24 de abril de 2013

En cada cor, una rosa.

La matinada començà a donar color al cel, un color que passava del gris més trist a les tonalitats taronja apagats que donen la benvinguda al Sol. La llum que intentava escapar entre els núvols de la nit passada colpejava la meva cara i els meus ulls queien del esgotament. Llavors, mentre creuava pel camí que puja a la ermita del poble, vaig veure lluny a l'horitzó una estranya ombra, que semblava ser una persona. 

Vaig decidir seguir un altre camí, cap a aquella estranya ombra que a mesura que m'acostava, s'anava definint. En efecte era persona, de sexe  femení. Els seus cabells eren llargs i foscos com una nit que sembla eterna, no portava sabates, anava descalça. Seguia acostant-me, intrigat. Cada pasa que jo donava la noia semblava morir-se com una flor quan li caduca la vida, es podria. 

De cop i volta, quan ja quasi la tenia davant, la noia es desplomà a terra com si la seva ànima hagués pres el vol cap al cel infinit. 

Ja la tenia als meus braços, la noia era molt lleugera, com si fos de paper. Li vaig apartar els cabells de la cara i vaig poder fixar-me que la seva pell era blanca i freda com la neu, amb unes galtes vermelles i uns trets suaus, semblava una nina, i això m'esgarrifava. 

De cop, la noia va obrir els ulls, d'un verd que semblava que m'absorbís l'ànima, d'una tonalitat densament intensa, m'atrapava. La noia em mirava fixament, i posà la seva mà sobre el meu cor.

Després d'això, em vaig despertar, al meu llit, a casa. "Va ser un somni" vaig pensar.
Llavors el cor em començà a bategar fortíssim, com si volgués escapar. Vaig baixar la vista enfocant al meu tors i fou llavors quan crec que em tornà boig. Del meu cor en sortia una rosa, vermella, preciosa. Tant vermella que semblava la meva pròpia sang. 

http://fc00.deviantart.net/fs45/f/2009/110/4/3/Blood_Rose_by_Amy_Heartbreak.jpg




Neus Duran C.

martes, 23 de abril de 2013

Collige virgo rosas


Una rosa, sang, espines. Una a una les gotes de sang del drac queien com llàgrimes escarlates sobre l’espasa de Sant Jordi. Tragué l’espassa, el drac ja és mort, ja no podrà matar més, l’alè de vida gota a gota com l’intocable rellotge d’arena es trenca, en un lleu sospir  que entre cendra i guspires apaga tota vida.


La sang com si no tingués més camins s’estenia poc a poc al seu voltant, creant en un segon un paisatge , tacat del color dels llavis de la seva amada princesa, que entre la mort i l’amor sempre hi haurà el mateix color , el vermell. Poc a poc, la terra ja tacada per aquella essència escarlata, comença de la mort ha crear vida. 

Una a una tiges creixeren alvoltant del monstre, rodejant aquella tràgica imatge de mort en un llit de roses, tant vermelles com la sang del drac.
Es va acostar a aquella freda flor, mentre que encuriosit per la seva bellesa va perdre per un segons la  consciència de ser, acostar la ma decidit a agafar una d’aquelles fascinants flors, abans que la seva existència igual que havia aparegut desaparegués.

En un segon, una petita punxada, una gota de sang, que caigué reflectida en aquell mar de rojos, i es posà sobre el ja tenyit pètal de una rosa, la gota regalima fins l’interior i aquella rosa guanyar un color especial, era plena de vida, però alhora de dolor.
Sant Jordi no podia observar cap altre rosa d’aquell jardí doncs aquella, de la mateixa manera que li havia robat la sang, havia encisat la seva anima.
Ràpid amb l’espasa ell talla la tija de la rosa, i l’alça aquella bella flor enfrontant la seva bellesa amb la del propi món.

Però com tot en la vida, tot sentiment, tota bellesa, la seva durada com més efímera més bella, i aquella rosa era a mes bella de totes.



                                                                                                                        Sardà Sánchez, Eduvigis.


EL LLIBRE

Cada llibre té un secret
disfressat de blanc i negre;
tot allò que et diu a tu
un altre no ho pot entendre;
sent el tacte dels teus dits 
i creu que l'acaricies
i que el batec del teu pols
vol dir que, llegint, l'estimes.

Tot allò que te donarà,
que no ocupa lloc, ni pesa,
t'abrigarà contra el fred 
d'ignorància i de tristesa.

Amb els llibres per amics
no et faltarà companyia.
Cada pàgina pot ser 
un estel que et fa de guia.

Joana Raspall



COMENTARI:

Aquest poema explica que cada llibre amaga alguna cosa especial i que a cada persona  ens transmet sensacions diferents. També diu que conforme vas avançant la lectura li vas agafant més apreci i que tot el que t’ aporta un llibre són coses bones. Seguidament diu que tenint-lo a prop ja estas ben acompanyat. Finalment, explica que tot el que llegeixis et pot ajudar al llarg de la teva vida.

Ariadna Durante
                            Un dia una mica diferent

Avui m'he despertat com  un dia qualsevol amb preocupacions,ni tan sols recordo quin dia és, últimament  les coses no hem surten del tot bé.
Si  no m' afanyo arribaré tard, avui a l' institut tothom parla de roses i de llibres, semblava que tothom s'ha tornat boig, o jo estic tan immersa en el meu món que no entenc res, de totes formes no ho comprenia.
Per acabar-ho d' adobar he hagut de sortir tard perquè la professora volia parlar amb mi sore les meves notes i això ha fet que m'acabes d'ensorrar, no hi havia ningú pel passadís, això creia fins el moment que he pogut distingir la figura d'un company, s'ha acostat; sembla que porta algun objecte a la mà, mig amagat a l'esquena, tímidament m’ ho mostra i hem diu: feliç dia de sant Jordi, m’he quedat de pedra i sense paraules i  li he contestat: gràcies m' has alegrat el dia.
Ariadna Peris
 


El cavaller


Lo cavaller
Jordi guerrer
cuida avançar
per defensar
del rei la filla
on era el drac
tal premi n'hac:
molt poc après
ell ne fou pres
e fort batut;
dins en Barut
fou escorxat
per mig serrat.


Jaume Roig

Hem escollit aquest breu poema perquè ens ha cridat l'atenció la seva antiguitat, es tracta d'una composició del segle XV, que demostra que la llegenda de Sant Jordi ha perdurat durant centenars d'anys i continua tant viva com aleshores. I esperem que continuï així durant molts anys més.

Andreu Garcia i Marc Fernández

Abril


Per l'abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.

Amb pluja, roses i llibres
celebrem la festa gran,
que ningú en quedi fora,
ni els d'ara ni els qui vindran...

Miquel Martí i Pol


COMENTARI :

Hem escollit aquest poema per que ens han sobtat els quatre primers versos ja que fa una comparació en grau superlatiu del que valen els objectes més típics d'aquesta Diada, on dóna més importància als llibres durant aquest mes. També podem entendre que el poeta vol que es fomenti més la lectura i per tant li dóna més èmfasi.
En els últims versos entenem que aquesta festa amb les tres coses (pluja, roses i llibres) fem de la Diada una festa gran i tot i que és pròpia de Catalunya vol que tothom que vulgui la pugui celebrar.

La Diada de Sant Jordi és un dia en el que els carrers s'omplen de roses i alegria, amor i enamorats.

Ester Poveda Martínez
Sara Santangelo Escarrà

lunes, 22 de abril de 2013

Seixanta-dos anys



Seixanta-dos anys

Seixanta-dos anys. Es diu aviat. 
Seixanta-dos anys aixecant-nos
i anant-nos-en a dormir junts. 
Dia rere dia. Setmana rere setmana.
Mes rere mes. Any rere any.
Seixanta-dos anys d’afecte, de 
tendresa, de treball. Tu a casa. 
Jo a la mina. Tots dos al camp. 
I una guerra. I una postguerra.
I fam. I fred i misèria. I sis fill 
(un ja enterrat).
Seixanta-dos anys d’alegries i
penes, de somnis compartits, 
de recórrer junts el mateix camí,
pas a pas, mà a mà,pell a pell.
Seixanta-dos anys, i ara te 
n’has anat. 
I jo... ja no sé qui sóc.

                  Aquilino Oveja Álvarez Cuevas Del Sil  
                  (traducció Laia Vallvé i Cèlia Gutiérrez)


COMENTARI

Hem escollit aquest poema perquè no és el típic poema que un home o una dona declaren mútuament el seu amor, sinó d'un home gran que reflexiona sobre la seva vida ara que ha perdut la seva dona i sense ella no es ningú.






Amor, em plau la teva veu tan fina...


Amor, em plau la teva veu tan fina
i el teu mirar sorprès, interrogant,
quan la tendra duresa de la sina
m’endolceix la duresa de les mans.


Em plau saber-te vora meu, quieta,
i llegir-te en els llavis el desig,
i veure’t tremolosa, insatisfeta,
si malmet el silenci algun trepig.


Perquè un gust nou, que encisa i que perdura,
s’ha arrecerat al teu posat incert
i ets picant com la fruita poc madura
quan jugues amb els ulls a no ser pura
amb els ulls tan intensament oberts.



Miquel Martí i Pol 









El dia de Sant Jordi, també es fan poemes d'amor dedicats a les mares, dones, filles, amics encara que aquest dia es caracteritzi per la famosa rosa regalada a l'enamorada i el llibre a l'enamorat.

Miquel Martí i Pol, és l'autor d'un dels llibres poètics més venuts de la literatura catalana, Estimada Marta (1978), en el que està inclòs aquest poema.

Aquest text està dedicat a la seva dóna Dolors Feixas, en el que manifesta el seu amor per ella tot al llarg del poema.


                                                                                                             Mario Mateo
                                                                                                             Àlex Ubach




UNA ROSA 

Sant Jordi, santa diada
del passat i l'avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreixir.
Oh la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!

Maria Antònia Salvà


Comentari:

El poema ens narra que la diada de Sant Jordi
és una tradició catalana de sempre i per sempre,
ja que ens fa créixer el nostre sentiment català.
Finalment transmet que la rosa és el símbol de la festa
i és un motiu d'alegria per qui la rep.



                                                                                                      Laia Esteban Miralles
                                                                                                      Quim Via Baraldés

SANT JORDI GLORIÓS


Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.


La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.

Josep Maria de Segarra (1894-1961)



Hem escollit aquest poema perquè explica l'estima que té Sant Jordi a la seva pàtria, Catalunya, fent una metàfora de la típica rosa del dia de Sant Jordi amb el cor del cavaller. A més, diu que aquesta "rosa" li dóna forces al cavaller per lluitar contra els dracs. S'estima tant la seva terra perquè diu que allà hi ha viscut penes i alegries, però ho diu amb una metàfora, també (primer i segon vers del segon paràgraf).

Dayana Velásquez i Isabel Ródenas