QUINS TAN SEGURS CONSELLS VAS ENCERCANT,...

Quins tan segurs consells vas encercant,
cor malastruc, enfastijat de viure?
Amic de plor e desamic de riure,
com soferràs los mals qui et són davant?
Acuita’t, doncs, a la mort qui t’espera.
E per tos mals te allongues los jorns:
aitant és lluny ton delitós sojorns
com vols fugir a la mort falaguera.

Braços uberts és eixida a carrera,
plorant sos ulls per sobres de gran goig.
Melodiós cantar de sa veu oig,
dient: «Amic, ix de casa estrangera.
En delit prenc donar-te ma favor,
que per null temps home nat l’ha sentida,
car jo defuig a tot home que em crida,
prenent aquell qui fuig de ma rigor.»

Ab ulls plorant e cara de terror,
cabells rompent ab grans udulaments,
la vida em vol donar heretaments
e d’aquests dons vol que sia senyor,
cridant ab veu horrible i dolorosa
tal com la mort crida el benauirat,
car si l’hom és a mals aparellat
la veu de mort li és melodiosa.

Bé em maravell com és tan ergullosa
la voluntat de cascun amador.
No demanant a mi qui és amor,
en mi sabran sa força dolorosa.
Tots, maldient, sagramentejaran
que mai amor los tendrà en son poder
e, si els recont l’acolorat plaer,
lo temps perdut, sospirant, maldiran.

Null hom conec, o dona, a mon semblant,
que, dolorit per amor, faça plànyer:
jo son aquell de qui es deu hom complànyer,
car de mon cor la sang se’n va llonyant.
Per gran tristor que li és acostada,
seca’s tot jorn l’humit qui em sosté vida,
e la tristor contra mi és ardida
e en mon socors mà no s’hi troba armada.

Llir entre cards, l’hora sent acostada
que civilment és ma vida finida.
Puix que del tot ma esperança és fugida,
ma arma roman en aquest món damnada.

Ausiàs March

El poema escrit per Ausiàs March ens parla d'un amor molt intens que sent l'enamorat per l'enamorada. Aquesta gran passió quan és extrema, de vegades l'únic final és la mort per l'amor.

Maria Roig

Cant espiritual

Doncs que sense tu, a Tu no basta,                               
dóna'm la mà, del sòl lleva;
i encara que la meva no tendeixi a la teva,
encara que sigui a la força Arrástrame cap a Tu.
Al teu trobada volia jo sortir;
no sé per què no faig el que vull;
doncs cert que la meva voluntat és lliure
i ignoro qui impedeix el meu desig.

                               Ausiàs March.

Aquest poema tracta d'un guerra que hi ha entre l'esperit i l'ànima, que sap el que ha de fer però ho fa desordenadament i incorrectament, el qual es desenvolupa el en l'ésser humà i la terra.


                                                                                                                               Lisbeth Rosario

SENS LO DESIG DE COSA DESHONESTA

Sens lo desig de cosa deshonesta,
d’on ve dolor a tot enamorat,
visc dolorit desitjant ser amat,
e par-ho bé que no us vull deshonesta.
Ço que jo am de vós és vostre seny
e los estats de vostra vida casta:
molt no deman, car mon desig no basta
sinó en ço que honestat ateny.

L’enteniment a vós amar m’empeny
e no lo cos ab voler deshonest:
tira’m a vós un amigable gest,
ab sentir prim, qui desperta desdeny.
Tant està pres lo meu enteniment
per molta part del vostre que li alta
que em tol sentir e em fa la carn malalta
d’un tal dormir que perd lo sentiment.

No cessarà lo meu egual talent,
puix mou de part que no es cansa ni es farta,
car l’esperit tot lo finit aparta:
no és en cos lo seu contentament.
De vós deman la voluntat guanyada,
cella qui és en l’arma infinida;
la part d’amor que pot ésser perida,
en lo meu cor no s’hi troba esforçada.

Mon pensament mostra que m’entristeix
quan entre gents estic mut e pensiu;
lladoncs amor peix sos fills en lo niu
que dins mon cap és llong temps que nodreix.
Cest és aquell voler sens negun terme,
per ço amor de mi no es partirà:
aquella amor que en nostra carn està
no met al cor lo no cansable verme.

Plena de seny, mon enteniment ferme
en ço que mai amador lo fermà,
e si fallesc, vera amor fallirà.
Mellor de tots hauré nom, si em conferme.

Ausiàs March

Adrià Català

(En aquest poema, Ausiàs March ens diu que està enamorat, i que no es cansarà fins aconseguir ser estimat per l'altre persona.)

Lleixant a part l'estil dels trobadors...

Lleixant a part l’estil dels trobadors
qui per escalf trespassen veritat,
e sostraent mon voler afectat
perquè no em torb, diré el que trob en vós.
Tot mon parlar, als qui no us hauran vista
res no valrà, car fe no hi donaran,
e los veents que dins vós no veuran,
en creure a mi llur arma serà trista.
 
L’ull de l’hom pec no ha tan fosca vista
que vostre cos no jutge per gentil;
no el coneix tal com lo qui és subtil:
hoc la color, mas no sap de la llista.
Quant és del cos menys de participar
ab l’esperit, coneix bé lo grosser:
vostra color i el tall pot bé saber,
mas ja del gest no porà bé parlar.
 
Tots som gossers en poder explicar
ço que mereix un bell cos e honest:
jóvens gentils, bons sabents, l’han request
e, famejants, los cové endurar.
Lo vostre seny fa ço que altre no basta,
que sap regir la molta subtilea.
En fer tot bé s’adorm vostra perea.
Verge no sou perquè Déu ne volc casta.
 
Sol per a vós bastà la bona pasta
que Déu retenc per fer singulars dones:
fetes n’ha assats molt sàvies e bones;
mas, compliment, dona Teresa el tasta,
havent en si tan gran coneiximent
que res no el fall que tota no es conega:
a l’hom devot sa bellesa encega,
past d’entenents és son enteniment.
 
Venecians no han lo regiment
tan pacific com vostre seny regeix
subtilitats que l’entendre us nodreix
e del cos bell sens colpa el moviment.
Tan gran delit tot hom entenent ha
e ocupat se troba en vós entendre
que lo desig del cos no es pot estendre
a lleig voler, ans com a mort està.
 
Llir entre cards, lo meu poder no fa
tant que pogués fer corona invisible.
Meriu-la vós, car la qui és visible
no es deu posar lla on miracle està.

Ausiàs March

En aquest poema, Ausiàs March vol remarcar que ha deixat de banda l'estil trobadoresc, encara que en conserva algun tret característic com el senyal.  El poema és una gran alabança a la saviesa de Teresa i a la seva gran bellesa interior. El físic de la dama hi juga un paper poc important, ja que March es guia únicament per la seva manera de pensar i les seves virtuts morals i intel·lectuals.

Mireia Massana Cogul

Ausias March

Fantasiant, amor a mi descobre

los grans secrets que als pus subtils amaga
e mon jorn clar als hòmens és nit fosca
e vist de ço que persones no tasten.
Tant en amor l'esperit meu contempla
que par del tot fora del cos s'aparte,
car mos desigs no són trobats en home
sinó en tal que la carn punt no .l torbe.

Aques text ens reflexiona que ell mateix coneix noves
idees a través de l'amor que cap altre persona súbtil
podia conèixer.
Lamor fa que el seu esperit s'alliberi .


Anton Pardo López

EL DOLÇ NEGUIT

I
El dolç neguit                                                 
que em dona amor sovint,
dona, em fa dir

de vós molts versos agradables.
Pensant contemplo
el vostre cos estimat i gentil,
el qual desitjo
més que no faig evident.
I encara que em desencamino
per vós, no abjuro de vós,
que sempe us suplico
amb amor fidel.
Senyora en qui la bellesa brilla,
moltes vegades m'oblido de mi,
quan us lloo i us demano.

II
Que sempre em detesti
l'amor que us prohibeix a mi
si alguna vegada el cor desvio
vers un altre afecte.
M'heu pres el somriure
i donat pesar:
més greu martiri
cap home no sent;
perquè que jo més anhelo
que a cap altra que al món sigui
refuso i ignoro
i maltracto en aparença;
tot quan faig per temença
heu en bona fe
de prendre, fins i tot quan no us veig.
III
En record
tinc la cara i el dolç somriure,
el vostre valor
i el bell cos blanc i llis;
si en la meva creença
fos tan fidel a Déu,
viu sense dubte
entraria en el paradís;
que així estic
de tot cor a vós rendit
que altra no em dóna goig;
que a cap altra de les més senyorials
jo no li demanaria
jeure ni seria el seu amant
a canvi d'una salutació vostra.

IV
Tot el dia sento
el desig, tan m'agrada
el capteniment
de vós a qui estic sotmès.
Bé em sembla que em venci
el vostre amor, que abans que us veiés
era el meu pensament
que amar-vos i servir-vos;
així he restat
sol, sense cap ajuda
amb vós, i he perdut
molts favors: qui vulgui que els prengui!
Que a mi em plau més esperar-vos,
sense cap acord conegut,
ja que de vós m'ha vingut el goig.

V
Abans que s'encengui
sobre el cor el dolor,
mercès davallin
en vós, senyora, i Amor:
que el goig a vós em lliuri
i m'allunyi sospirs e plors,
no us separin de mi
noblesa ni riquesa;
que se m'oblida tot bé
si amb vós no trobo acolliment.
Ah, bella i dolça criatura,
seria una gran bondat
si la primera vegada que us vaig sol·licitar
m'haguéssiu estimat molt o gens,
perquè ara no sé on sóc.

VI
No trobo armes
contra vostres poders;
pietat vos prengui
de tal manera que us sigui honorable.
Que no m'escolti
Déu entre els que preguen
si jo vull la renda
dels quatre reis majors
a canvi que amb vós no em valguin
ni la pietat ni la bona fe;
ja que no em puc allunyar de cap manera
de vós, en qui s'ha posat
el meu amor, i si fos acceptat
besant, i us plagués,
mai no em voldria lliure.

VII
Mai res que a vós us plagués,
franca i cortesa senyora,
no em serà tan prohibit
que no m'afanyi a fer-ho
sense pensar en cap altra cosa.

VIII
Raimon, la bellesa
i el bé que hi ha en la meva dama
m'han gentilment lligat i pres.

                                                              Guillem De Cabestany

Comentari:

Aquesta cançó de Guillem de Cabestany parla dels sentiments que sent el trobador per la seva dama. És una declaració d’amor a la seva enamorada. Li diu que el seu amor és sincer i fidel però no es pot comparar amb la seva bellesa i es mostra en cada vers presoner d’aquest amor tant intens.

Sí com lo taur se'n va fuit pel desert...

Sí com lo taur se'n va fuit pel desert
quan és sobrat per son semblant qui el força
ne torna mai fins ha cobrada força
per destruir aquell qui l'ha desert,
tot enaixí em cové llunyar de vós,
car vostre gest mon esforç ha confús:
no tornaré fins del tot haja fus
la gran paor qui em tol ser delitós.

Ausiàs March

(En aquest poema, l'autor es compara amb un bou. Explica que al igual que el bou marxa quan es desafiat per un altre i no torna fins tenir la prou força per vencèr, ell s'ha d'allunyar d'ella fins que el seu amor sigui correspost.)

Laura López Sánchez

1BAT C

Composició breu

I
Plazens plasers, tant vos amb e.us desizir,
que res no.m pot plazer ses vos, ni,m platz.
II
Pecar faretz, doncs, si.m voletz auzir,
pus als no.m platz ne [no.]m pot abellir;
qu'eu fora rics si.m dexasatz sofrir
qu'eu vos pregas ans c'altre.m fazes gay.
III
Be.m poriatz storçre de morir
sol qu'eu plagues mos fis prechs retenir,
e far senblan com en pogues jauzir,
e si.us volgues que altra.n volgues may.

I
Plaents plaers, tant us amo i us desitjo,
que res no em pot plaure sense vós, ni em plau.
II
Pecat fareu, doncs, si em voleu escoltar
ja que res més no em plau ni em pot abellir;
que jo fóra afortunat si em deixéssiu aconseguir
que jo us fes la cort abans que una altra em fes feliç.
III
Bé em podríeu salvar de morir
sols que us plagués els meus lleials precs acceptar,
i mostrar com n'heu pogut gaudir
i si us agradessin que a una altra no agradessin mai

 Ramon Vidal de Besalú

 Aquest poema trobadoresc de R. Vidal de Besalú, en una primera estrofa tracta la declaració cap a la dona,  la segona és una advertència de fer-li cas a ell tot i que també la persuadeix dient-li que és el que més desitja, la tercera estrofa és una súplica per a què se'n vagi amb ell, que la faria feliç eternament i viuria per ella, en comptes de morir de tristesa. El que més crida l'atenció en aquest poema és que no té senhal.

ALT E AMOR, D’ON GRAN DESIG S’ENGENDRA...

Plena de seny, dir-vos que us am no cal,
puix crec de cert que us ne teniu per certa,
si bé mostrau que us està molt cuberta
cella per què amor és desegual.

Aquest vers del poema tracta d'un home que està enamorat d'una dòna casada o que té algun lligam amb un altre home, però ell segueix fent-li saber que l'estima i la noia ho sap. Però com que ella té alguna història d'amor amb un altre home, no estima al que li està dedicant la seva poesia, ell es queix de l'amor entre la seva estimada i l'altre home.

Judith Cabrera Urrutia

1r BAT C

Voldria tenir el meu cavaller...

Voldria tenir el meu cavaller
una nit, nu en els meus braços
i que ell es tingués per feliç
només que jo li fes de coixí.
Li dono el meu cor, el meu amor,
el meu judici, els meus ulls
i la meva vida.
Bell amic, amable i bo.
quan us tindré en el meu poder?
I que jagués amb vos un vespre
i que us donés un bes amorós.
Sapigueu que tindria gran desig
que us tingués en lloc del marit,
només que m'haguéssiu concedit
de fer tot això que jo voldria.

Comtessa de Dia

La Comtessa de Dia escriu aquest poema pel seu amant. Com la majoria dels poemes de trobadors i trobairits es reflecteix l'amor cortès, l'amor de desitjar, de somiar més enllà de classes socials, més enllà del destí. Entre els dos hi ha una relació amorosa i adúltura. Ella el desitja apassionadament i ho expressa de forma senzilla sense fer servir paraules rebuscades. Desitja tenir-lo al costat, tenir-lo com a marit per sempre més.

Montserrat Pellicer

 

Poema d’Ausiàs March

Així com aquell que desitja menjar

Per apagar la seva fam extrema

i veu dos fruits en una bella branca,

i el seu desig anhela igualment tots dos,

no satisfarà el desig fins que hagi elegit una part

de manera que es decanti envers un fruit;

així em passa a mi, estimant dues dones,

però trio per tenir la vida d’amor.

Així com la mar es pany violentament i crida

quan dos vents forts la baten a la vegada,

un de llevant i l’altre de ponent,

i tant dura fins que un vent ha abandonat

la seva gran força davant del més poderós,

igualment dos desitjos forts han combatut el meu pensament,

però la voluntat s’inclina a seguir-ne un.

Jo us el faig públic: estimar-vos honestament.

Ausiàs March.

Ausiàs March en aquestes dues estrofes d’un dels seus poemes ens mostra el seu conflicte interior. Es debat entre un amor honest, espiritual o un amor carnal. Ens diu que els desitja a tots dos però que n’ha de tria un. Tot el poema reflexa aquesta lluita interior que diu sentir March.

En la primera estrofa compara els dos amors en fruits, els troba els dos igual de tentadors, i en la segona estrofa en canvi ens el compara amb el mar, un mar revoltat que deix de lluitar en el moment que decideix quin amor és més important per ell, i aquest és sens dubte l’amor honest.

Júlia Bergadà.

TINC UN DESFICI, AI, INCLEMENT

Tinc un desfici, ai, inclement,
pel cavaller que m'ha servit.
Massa l'he amat, m'ha malferit,
vull que tothom en tingui esment.
Ara veig que sóc traïda
car no li he dat el meu amor.
Per ell jo visc en plany i enyor
en llit o quan vaig vestida.

Voldria haver-lo avarament
entre mos braços nu una nit.
Feliç seria en el meu llit
si jo li fos coixí plaent.
Més que Blancaflor, ferida
per Floris, cerco el seu favor,
car jo li ofreno cor i amor,
el seny, els ulls i la vida.

Oh bell amic ple de dolçors!
Quan us trindré vora el meu cor?
Si amb vós jagués, quin bell deport!
Quin bes, el meu, més amorós!
Sapigueu que goig hauria
si us tingués en lloc del marit
sols que em juréssiu, penedit,
de fer ço que jo voldria.

Anònim
(La Comtessa de Dia, s. XII-XIII)
 Comentari: Aquest poema parla d'una dona que està enamorada d'un cavaller i ella creu que aquest amor és impossible. És un amor molt profund i molt passional ja que la dona fa referència al seu desig sexual envers el cavaller i de fer tot el que li agradaria fer amb ell. 



                                                                                           Hajare Babakhouya

Si com lo taur se'n va fuit pel desert

Sí com lo taur se'n va fuit pel desert
quan és sobrat per son semblant qui el força
ne torna mai fins ha cobrada força

per destruir aquell qui l'ha desert,

tot enaixí em cové llunyar de vós,

car vostre gest mon esforç ha confús:

ne tornaré fins del tot haja fus                        

la gran paor qui em tol ser delitós.

                                             Ausias March

Comentari de text:

Aquest poema escrit per Ausias March parla d'un bou que es l'enamorat i que no s'atreveis de dir-li es seu amor ja que es un amor imposible i te por de que la donà li respongues amb negació, tots el poemes d'Ausias March parlen d'un amor imposible i d'aspecte intel·lectual i no físic.

SENS LO DESIG DE COSA DESHONESTA

Sens lo desig de cosa deshonesta,
d’on ve dolor a tot enamorat,
visc dolorit desitjant ser amat,

e par-ho bé que no us vull deshonesta.

Ço que jo am de vós és vostre seny
e los estats de vostra vida casta:
molt no deman, car mon desig no basta
sinó en ço que honestat ateny.
 
L’enteniment a vós amar m’empeny
e no lo cos ab voler deshonest:
tira’m a vós un amigable gest,
ab sentir prim, qui desperta desdeny.
Tant està pres lo meu enteniment
per molta part del vostre que li alta
que em tol sentir e em fa la carn malalta
d’un tal dormir que perd lo sentiment.
 
No cessarà lo meu egual talent,
puix mou de part que no es cansa ni es farta,
car l’esperit tot lo finit aparta:
no és en cos lo seu contentament.
De vós deman la voluntat guanyada,
cella qui és en l’arma infinida;
la part d’amor que pot ésser perida,
en lo meu cor no s’hi troba esforçada.
 
Sí com lo foc creix la sua flamada
quan li són dats molts fusts perquè els aflam
e lladoncs creix e mostra major fam
com pot sorbir cosa que el sia dada,
ne pren a mi, car ma voluntat creix
per los desigs presentats en ma pensa
e, remoguts, seria’ls fer ofensa,
car d’altra part ma voluntat no es peix.
 
Mon pensament mostra que m’entristeix
quan entre gents estic mut e pensiu;
lladoncs amor peix sos fills en lo niu
que dins mon cap és llong temps que nodreix.
Cest és aquell voler sens negun terme,
per ço amor de mi no es partirà:
aquella amor que en nostra carn està
no met al cor lo no cansable verme.
 
Plena de seny, mon enteniment ferme
en ço que mai amador lo fermà,
e si fallesc, vera amor fallirà.
Mellor de tots hauré nom, si em conferme.

Autor: Ausiàs March

El poema tracta del debat que té Ausiàs davant la seva estimada. Té un gran conflicte i és que ell vol estimar a la seva dama, però li sorgeix la passió i no sap com frenar-la. Ell no vol tenir un amor deshonest amb ella, basat en el desig, però tampoc pot parar de pensar-hi. Diu que quan ell mori, el seu amor morirá amb ell, prova de que sent un amor verdader per ella.

Voldira tenir el meu cavaller...

Voldria tenir el meu cavaller
una nit, nu en els meus braços
i que ell es tingués per feliç
només que jo li fes de coixí.
Li dono el meu cor, el meu amor,
el meu judici, els meus ulls
i la meva vida.
Bell amic, amable i bo.
quan us tindré en el meu poder?
I que jagués amb vos un vespre
i que us donés un bes amorós.
Sapigueu que tindria gran desig
que us tingués en lloc del marit,
només que m'haguéssiu concedit
de fer tot això que jo voldria. 

                                                                       Comtessa de Dia

                                                                       

Comentari:

En el poema podem veure el tema pròpi de les obres dels trobadors i les trobairitz, l'amor cortès,  l'amor i el desig per aquella persona que no podran tenir mai, amor platònic. La trobairitz només desitja està al costat del seu amat, i vol que ell estigui content per tenir-la al seu costat, estimant-lo. La poetessa ofereix al cavaller el seu cor, fent així que la seva vida depengui d'ell. En el principi del poema la poetessa parla d'un amor platònic, però a mida de que avança, aquest amor passa a ser un amor carnal. 

Ariadna Farriol 

VOS QUE·M SEMBLATZ DELS CORALS AMADORS

Vos que·m semblatz dels corals amadors,

ja non volgra que fossetz tan doptanz;

e platz mi molt quar vos destreing m'amors,

qu'autressi sui eu per voz malananz.

Ez avetz dan en vostre vulpillatge;

quar no·us ausatz de preiar enardir,

e faitz a vos ez a mi gran dampnatge,

que ges dompna non ausa descobrir

tot so qu'il vol per paor de faillir.

Bona dompna, vostr'onrada valors

mi fai temeros estar, tan es granz,

e no·m o tol negun'autra paors

qu'eu non vos prec; que·us voldria enanz

tan gen servir que non fezes oltratge,

-qu'aissi·m sai eu de preiar enardir-

e voldria que·l faich fosson messatge

e presessetz en loc de precs servir,

qu'us honratz faiz deu be valer un dir.

Garsenda.

Comentari:

La trobairitz estima un home, i encara que sospita que el seu amor és correspost, no ho sap segur, per això el culpa del torment que està causant en els dos. Per altra banda, el seu enamorat li confessa els seus sentiments, diu que calla però que desitja servir-la, i que li demostrarà el que sent amb fets, no amb paraules.

Júlia Llauradó

I
Tant he perdut el meu saber
que a penes sé on sóc,
ni sé d'on vinc ni on vaig,
ni que em faig el dia i la nit;
i sóc de tal manera
que no vetllo ni puc dormir,
ni em plau viure ni morir,
ni el mal ni el bé no m'agraden.

II
Per poc no em desespero
i em faig monjo de Jau,
o em fico dins una afrau
on ningú no em pugui veure.
Perquè he estat traït en la confiança
d'aquella que més desitjo,
que em fa sospirant llanguir
perquè trenca el meu pacte.

III
Ja mai penso goig tenir
ni un dia estar tranquil,
ja que la meva dama em dóna tracte dur
i em menysprea.
No sé on trobar guariment:
com més penso i reflexiono
com poder servir-la al se gust,
aleshores creix sa malevolència.

IV
Amb gran injustícia em fa mal,
que jo sigui penjat d'una biga
si jo he seguit altra petjada
des de que m'ha pres en el seu poder
i no he comès falta contra ella
només això, això veig,
perquè la temo i goso parlar-ne bé
i perquè li tinc benevolència.

V
Per res no em puc estar
d'estima-la i lloar-la,
perquè la més gentil que es pugui dir
es, i no menteixo i dic veritat;
amb que prengués penediment
dels turments que em fa sofrir;
i es dignés penedir-se
seria perfecte son valor.

VI
Jo sóc aquell que no discuteix
amb la seva dama, i no m'irrito,

i solament sé atrevir-me
a allò que a ella li agrada.

VII
I sóc aquell que va sembrant,
i sé amagar i cobrir
millor que cap altre amant, i agrair
qui em dóna ajut i valença.

Ponç d'Ortafà

El trobador es mostra completamente somís, i intentar fer tot el que ella desitja, malgrat això, alguns cops, la dama el menysprea i ell es troba desconcertat, però tot i això no es sap enfadar amb ella i no sap fer  res més que tot el que a ella li agrada.

Carla Antolín Sanz

Guillem de Berguedà

Joglar, no et desesperis
i vés-te'n esperonant
-no observis auguris ni sorts-
cap al rei d'Aragó,
que em tregui de la presó;
que ja, un cop seré mort,
no em farà dany ni profit.

http://www.educared.org.ar/comunidades/tamtam/mmages/IDD_fin.jpg




És una part del poema de Guillem de Berguedà el qual ens mostra una relació entre el malestar i la mort.Aquest trobador descriu una situació d'angoixa o d'incomoditat i diu que encara viu o mort no es notarà la seva presencia.Recalca el concepte de invalidesa i soletat.
Pol Pérez