LA PÀTRIA

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
dels núvols e del cel de lluny vos distingia
per lo repòs etern, per lo color més blau.

Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
com guarda vigilant cobert de boira e neu
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

Jo ton superbe front coneixia llavors
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

Mes arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;

així d’arbre migrat a terres apartades

son gust perden los fruits e son perfum les flors.

                                                                                    Autor: Bonaventura Carles Aribau

Comentari:

Carles Aribau, en aquests dues estrofes, en vol transmetre el seu pesar al despedir-se del seu vell Montseny, la seva terra que per a ell és la vigilància de la zona. Ens fa arribar el seu sentiment de la seva amada pàtria, mentrestant ell està en mig del mar dins la barca. Ens descriu el paisatge que veu i que el vol gravar per sempre en la seva ment mitjançant els seus ulls per recordar-lo sempre, ja que en la segona estrofa ens narra l'esforç que fa per en recordar-se dels detalls de la seva terra que després de molt temps els records cada vegada estan més desgastats i abans recordava qualsevol detall igual que la veu de la mare, els plors del fill, inclòs els perfums de les flors... però la distància o la falta d'aquests elements no fa l'oblit. A ell no li causa l’oblit, però si la mancança dels petits detalls.

Realment lo que em transmet és una tristesa però a la vegada coratge.

Carla Romero Felipe - 1r Bat C.