La pàtria.

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vós distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.


Bonaventura Carles Aribau.     




Aquesta oda de versos alexandríns, es dedicada a la pàtria del poeta Bonaventura Carles Aribau.
Expresa un sentiment de dolor cap al seu poble i capa a tota Catalunya, perquè sap que l'anyorarà molt però, per alguna circumstancia seva ha de deixar-la i ell esta segur que no trobara cap lloc igual que el seu poble natiu.


Hajare Babakhouya.