LA CANIGÓ

Lo Canigó és una magnòlia immensa                                    

que en un rebrot del Pirineu se bada;

per abelles té fades que la volten,

per papallons los cisnes (cignes) i les àligues.

Formen son càlzer (calze) escarides serres

que plateja l'hivern i l'estiu daura,

grandiós beire on beu olors l'estrella,

los aires rellentor, los núvols aigua.

Les boscúries de pins són sos bardissos,

los Estanyols ses gotes de rosada,

i és son pistil aqueix palau aurífic,

somni d'aloja que cel davalla. 

Jacint Verdaguer

En aquest poema l'autor descriu la naturalesa segons ell,utilitzant vàries figues retòriques per donar-li un aspecte bell al poema.

Siscanu Maria