Laura a la ciutat dels sants!

En Tomàs fa que sí am el cap; li agrada molt tot allò que la

Laura explica. De sobte, pregunta, com un infant que té por de

dir una inconveniència:

-Encara no vols tonrar-te'n? Fosqueja...

-Quan vulguis; però és que estem tan bé, sols!

-Que et fa por la gent?

-No; però m'agrada més estar amb tu i parlar, parlar de...

pàg 99

Comentari: Aquí podem veure lo feliços que eren al principi de la relació, lo ilusionats que estaven tant l'un com l'altre, que el que més desitgen és estar sols que es quan me comodes i més tranquils estàn sense tenir-se de preocupar per qui els veu i qui no els veu per que penses i que deixen de pensar les persones del poble.