[...] En Tomàs s'aixeca amb la pressa d'un noi al qual deixen passar per alt un deure escolar.
Un cop sola, s'acosta als vidres gebrats per un tel de vapor; els fanals del carrer s'entreveuen com estels difusos. Obre el balcó, però la boira, espesseïda, no fa aquelles nebulositats matisades, de llum i d'ombra, que tant havien plagut a la Laura fins aleshores. [...]
Comentari:
Aquí el que ens explica és que la Laura i en Tomàs cada vegada estan començant a separar-se l'un i l'altre ja que en Tomàs se'n va molt de temps i deixa la Laura sola. També m'agradaria subratllar aqixò que diu de la boira espesseïda que tantes vegades anomena la Laura en el llibre, i és que semblar ser que Comerquinal estaria en un poble situat en la montanya i per això de tanta boira.
No hay comentarios:
Publicar un comentario