CURS 2012-2013

Curs 2011-2012: enguany continuem amb el bloc. Ara els alumnes, també de la matèria comuna de Llengua catalana i literatura, són del grup 1r BAT A.
Durant el curs 2012-2013 els encarregats d'aquest bloc seran els alumnes de 1r Batxillerat C.


jueves, 4 de noviembre de 2010

Poema de Beatriz de Dia.


Bé voldría mon cavaller
tenir un vespre en els meus braços nu,
que ell es tingués per feliç
sols que li fes de coixí...
Bell amic amable i bo,
quan us tindré en el meu poder?
i que jagués amb vós un vespre
que us donés un bes amorós.
Sapigueu que tindria un gran desig
que us tingués en lloc del marit.
Tan sols que em concedíssiu
de fer tot el que jo voldria.


 La Comtessa de Dia


Comentari de text:

En aquest petit fragment del poema de Beatriz de Dia s’expressa l'amor que té Beatriu pel seu cavaller i les ganes que té de despertar-se al seu costat i estar amb ell, també expressa el desig que té de que en lloc del seu marit estigues el seu estimat cavaller i així poder complaure’l. 

AIXI COM EL CELL


Així com cell qui en lo somni es delita
e son delit de foll pensament ve,
ne pren a mi, que el temps passat me té
l'imaginar, que altre bé no hi habita.
Sentint estar en aguait ma dolor,
sabent de cert que en ses mans he de jaure,
temps d'avenir en negun bé em pot caure:
aquell passat en mi és lo millor.

Del temps present no em trobe amador,
mas del passat, que és no res e finit.
D'aquest pensar me sojorn e em delit,
mas, quan lo perd, s'esforça ma dolor,
sí com aquell qui és jutjat a mort
e de llong temps la sap e s'aconhorta
e creure el fan que li serà estorta
e el fan morir sens un punt de record.
Plagués a Déu que mon pensar fos mort
e que passàs ma vida en dorment:
malament viu qui té lo pensament
per enemic, fent-li d'enuigs report,
e, com lo vol d'algun plaer servir,
li'n pren així com dona ab son infant,
que, si verí li demana plorant,
ha tan poc seny que no el sap contradir.
Fóra millor ma dolor soferir
que no mesclar poca part de plaer
entre aquells mals, qui em giten de saber
com del passat plaer me cové eixir.
Llas, mon delit dolor se converteix,
doble és l'afany aprés d'un poc repòs,
sí co el malalt qui, per un plasent mos,
tot son menjar en dolor se nodreix.

Com l'ermità qui enyorament no el creix
d'aquells amics que tenia en lo món
e, essent llong temps que en lo poblat no fon,
per fortuit cas un d'ells li apareix
qui los passats plaers li renovella
sí que el passat present li fa tornar,
mas, com se'n part, l'és forçat congoixar,
lo bé, com fuig, ab grans crits mal apella.
Plena de seny, quan amor és molt vella,
absença és lo verme que la guasta,
si fermetat durament no contrasta
e creure poc, si l'envejós consella.


Ausias March

Comentari :
El que ens diu aquest poema d'Ausias March es el mateix que en totes les seves obres, es a dir, parlem d'un amor no correspòs en aquest cas de la dona cap a l'Ausias March i per més que li demostra i hi intenta convencer a la dona de que se l'estima per la seva intel·ligència i no pas per el físic ella el rebutja, això fa que l'autor agafi un grau de tristor molt elevat. 
En aquest text trobem una firma molt habitual en les obres de Ausias March que es la forma de anomenar a la seva estimada amb un senhal en aquest cas es Plena de seny, una forma de anomenar a les seves estimades els trobadors. 

SENS LO DESIG DE COSA DESHONESTA,...

Sens lo desig de cosa deshonesta,
d’on ve dolor a tot enamorat,
visc dolorit desitjant ser amat,
e par-ho bé que no us vull deshonesta.
Ço que jo am de vós és vostre seny
e los estats de vostra vida casta:
molt no deman, car mon desig no basta
sinó en ço que honestat ateny.
 
 
L’enteniment a vós amar m’empeny
e no lo cos ab voler deshonest:
tira’m a vós un amigable gest,
ab sentir prim, qui desperta desdeny.
Tant està pres lo meu enteniment
per molta part del vostre que li alta
que em tol sentir e em fa la carn malalta
d’un tal dormir que perd lo sentiment.

Autor: Ausiàs March

COMENTARI: En  aquets poema l' autor ens diu que te una manca d' amor,  esta sol i adolorit i aquesta manca d' amor i soletat li fa pensar en desitjos carnals(deshonestos) cap una dona que es casta.
En aquest poema surt: el sentiment d' amor, desig i soletat.

Johnny Gabriel Chavez Guzman

miércoles, 3 de noviembre de 2010

Voldria tenir el meu cavaller...

Voldria tenir el meu cavaller
una nit, nu en els meus braços
i que ell es tingués per feliç
només que jo li fes de coixí.
Li dono el meu cor, el meu amor,
el meu judici, els meus ulls
i la meva vida.
Bell amic, amable i bo.
quan us tindré en el meu poder?
I que jagués amb vos un vespre
i que us donés un bes amorós.
Sapigueu que tindria gran desig
que us tingués en lloc del marit,
només que m'haguéssiu concedit
de fer tot això que jo voldria.



La Comtessa de dia

Comentari de text:  

És un poema molt profund escrit per una trobairitz on ens transmet el que sent pel seu cavaller, on estaria encantada poder-se escapar una nit i estar junt a ell i que aquest l'estimi eternament.

A chantar m'er de so qu'ien no voldria

II 
Ab joi et ab joven m'apais

Ab joi et ab joven m'apais
e jois e jovens m'apaia
car mos amics es lo plus gais
per qu'ieu sui coindet'e gaia;
e pois eu li sui veraia
be-is taing q'el me sia verais,
c'anc de lui amar no m'estrais
ni a icor me m'en estraia.

Mout mi plai car sai que val mais
sel q'ieu plus desir que m'aia,
e cel que primiers lo m'atrais
Dieu prec que gran joi l'atraia;
e qui que mal l'en retraia,
no-l creza, fors so qu'ie-l retrais;
c'om cuoill maintas vetz los balais

E dompna q'en bon pretz s'enten
deu ben pausar s'entendenssa
en un pro cavallier valen,
pois ill conois sa valenssa,
que l'aus amar a presenssa;
e dompnam, pois ama'm presen,
ja pois li pro ni-ll avinen
no-n diranr mas avinenssa.



II
Joia i jovença em fan gaudir

Joia i jovença em fan gaudir,
joia i jovença gaudia.
Puix mon amic m'enllepolí
jo també sóc llepolia.
No em farà traïdora,
perquè jo mai no el vaig trair,
i si tostemos de cor l'amí
haig de ser la seva aimia.

Que seva em des jo prou volguí
qui val tant com jo volia.
Si, mercè a Déu, me n'alegrí,
vull que Ell li doni alegria.
si doncs jo no li ho diria,
que sigui sord a tot maldir,
car molts de cops cerca sofrir
qui de grat no sofriria.

No tindrà honor benmereixent,
si amb la seva mereixença
no enarta un cavaller valent
dama que cerca valença.
Quan a amar-lo molt comença,
ha de ser bon començament
si gent de bé troba avinent
que ambdós facin avinença.

                      Comtessa de Dia



Aquest fragment traduit del occità al català parla de l'amor o l'estima que li te la Comtessa a un home, o potser a un personatge que es va inventar per escriure el poema. Diu que ella es feliç i contenta, i que l'home que ella estima no ho és, i per això demana a Déu que el faci a ell també feliç. No tenen cap relació sentimental, pero ella es la seva amiga i l'intena ajudar. Pero sempre que dues persones s'enamoren al principi han sigut amics.


                                                                                                         Mireia Sáez

ESTAT AI EN GREU COSSIER

Estat ai en greu cossirier
per un cavallier qu'ai agut,
e vuoil sia totz temps saubut
cum ieu l'ai amat a sobrier;
ara vei qu'ieu sui trahida
car ieu non li donei m'amor
don ai estat en gran error
en lieig e quand sui vestida.



Ben volria mon cavallier
tener un ser en mos bratz nut,
qu'el s'en tengra per ereubut
sol qu'a lui fezes cosseillier;
car plus m'en sui abellida
no fetz Floris de Blanchaflor:
ieu l'autrei mon cor e m'amor
mon sen, mos huoillis e ma vida.



Bels amics avinens e bos,
cora.us tenrai en mon poder?
e que jagues ab vos un ser
e qu'ie.us des un bais amoros;
sapchatz, gran talen n'auria
qu'ie.us tengues en luoc del marit,
ab so que m'aguessetz plevit
de far tot so qu qu'ieu volria.

   
Comtessa de dia 


Comentari: Aquest poema, ens parla d'una dona que estima molt al seu amant però ell la traeix. Ella donaria tot per tenir-lo al seu costat i així ella estigui feliç. També diu que sapigui que goig hauria si ocupés el lloc del seu marit.




Farah Ararou

martes, 2 de noviembre de 2010

Sens lo desig de cosa desonesta

Sens lo desig de cosa desonesta,
d'on ve dolor a tot enamorat,
visch dolorit, desijant ser amat,
e par-ho bé que no us vull desonesta.
Ço que yo am de vós és vostre seny
e los estats de vostra vida casta;
molt no deman, car mon desig no basta
sinó en ço que honestat ateny.

L'enteniment a vós amar m'enpeny
e no lo cors ab voler deshonest;
tira'm a vós un amigable gest,
ab sentir prim, qui desperta desdeny.
Tant està pres lo meu enteniment
per molta part del vostre que li alta,
que·m toll sentir e·m fa la carn malalta
d'un tal dormir que pert lo sentiment.

                                                                  Ausiàs March


Comentari: Aquest fragment podem veure com una persona necesita sentir-se estimada, per una altre persona i que  aquest amor no et sigui correspost i l'unic que fa es rebutjar l'amor de l'altre, no es deixa estimar i l'autor ens fa entendre que tots els seus intents per aconseguir estar amb el seu amor no serveixen per res.

                                                                                                                 

                                                                                                                         Júpiter Moran Alves