El cafè de la granota. Els delfins

Joan Campells, l'adroguer del carrer Major, és massa baixet, li falta corpenta, els del dol gairebé s'haurien d'ajupir. Joaquim Coloma, el ferrer, té presència -sense arribar, ni de bon tros a la meva-, tanmateix, resulta bastot i un pèl tibat; el seu pare ja ho era de pinxo, i, ja se sap, qui és fill de gat una hora al dia caça rates. Pel que fa a Pere Cistella, el llaüter, té una cosa que no m'agrada: he observat que resulta més efusiu en els enterraments de la gent important que en d'altres. No ho sé, no ho sé...

He triat aquest fragment perquè és el que trobo més divertit ja que fa una crítica als altres possibles candidats a succeir-lo en aquesta tasca. Ell els compara i arriba a la conclusió de que cap ho pot fer millor que ell, és molt cregut. 




Carla Roselló