"Però, què fas, Isidre, perquè agafes el meu bastó, què pretens? Escolta'm Isidre: guaita que t'equivoques, que la marres de mig a mig! Et juro per la memòria del meu pare i per la salut dels meus fills que pensava dur les olives a casa teva! No facis cas del que xerra la gent que em vol veure penjat, de les llengües d'escurçó que m'atribueixen malifetes de les quals sóc innocent! Deixa el bastó, Isidre, pel que més vulguis. Ai! Que em faràs caure de l'oliver i em trencaré el bescoll! No et perdis, Isidre, que després et penarà! Recorda que vam anar plegats a la batalla de l'Ebre ... !"
COMENTARI
Hem escollit aquest fragment perquè hem considerat que en aquest moment arriba la màxima tensió en el conte. El lladre suplica el perdó inententant que l'Isidre no el pegui. Es rebaixa de manera que intenta que el record de compartir la guerra sigui la seva salvació.
Marc Fernández
Andreu Garcia
No hay comentarios:
Publicar un comentario