"És clar que no
tothom arriba als extrems de l’oncle Orestes, que en pau descansi, el qual
digué a la seva dona: “Mira, Teresa, em sembla que sóc a les acaballes; així
que, mentre prepares el sopar, aprofitaré per morir-me”; i, en tornar ella a l’habitació,
després de ficar la verdura al tupí -aquella nit feien bledes- ja el trobà de cos present."
Hem triat aquest fragment, perquè ens ha
semblat una manera curiosa de morir i també curiosa de acceptar que la persona
arriba a la seva fi. L’autor, parla de la mort, un tema tan tabú al que tothom
tem, de una manera molt normal. Ens fa veure que tard o d’hora tots tindrem que
passar per aquest moment i que val més que ens ho prenguem amb calma i sense
patir pel que ens podem trobar.
Celia Gutiérrez i
Meritxell Estivill.
No hay comentarios:
Publicar un comentario