“S'havia trobat sol, fora d'aquell
món de la mare i el fill on no tenia cabuda. Allò li feia mal i,
sovint, gairebé cada matí, en aviar-se Ebre avall amb el llaüt
carregat de carbó, sentia el desig de no aturar-se, de continuar
navegant i fondre's, en arribar al mar, en aquella immensa blavor
sense fi. Allò tanmateix, no passava mai i, a punteta de nit, en
atracar de nou al moll, el patró del Santa Bàrbara tenia la
sensació de ficar-se en una presó.”
Hem triat aquest fragment perquè
reflecteix com se sent el Marcel:lí. Sent que està exclòs inclús
de la seva propia familia: no se sent estimat ni tampoc que ningú el
necessiti, i per això cada dia desitja desparèixer. Viu en una
monotonia que l'empresona. Només es feliç quan va a Tortosa i està
amb la Paulina, la seva amant.
Laia Vallvé i Dayana Velásquez
No hay comentarios:
Publicar un comentario