Vam sentir aquella mena de tro. [...] La gent treia el cap per finestres i balcons a veure què passava, i el que passava era que el barril del Florenci havia baixat com una mala cosa pel carreró i s'havia escalfat al cafè d'Alexandre. [...] L'aiguat va desfer de seguida aquella pasta negrosa i lluent i en va aixecar una muntanya d'escuma. [...] Una dona va arribar a l'extrem de comparar el Florenci amb un que li deien el Sísif, a qui un déu dels d'abans havia condemnat pujar una roca a rodolons dins al cim d'una muntanya i cada cop que hi arribava mort de cansament, au!, se li escapava i tornava a fer cap abaix.
Comentari:
Hem escollit aquest fragment del conte Un Barril de Sabó Moll perquè és el punt culminant, ja que tot l'esforç per pujar el barril carrer amunt no va servir per a res, es com un treball de Sísif, és a dir, un treball inútil, que no serveix per a res.
Aquest fet va comportar que s'en parlés durant un temps sobre el que havia succeït.
Isabel Ródenas
Sara Santangelo
No hay comentarios:
Publicar un comentario