"No vol veure cap de les cares conegudes que la miren. Tornarà a Barcelona de seguida, mal sigui a deshora. Ha de restituir-se la pau d'abans. Que ningú no sàpiga més rei d'ella ; els qui l'han rebutjada ignoraran on sigui. Allí, al garatge de la placeta de Sant Damià, és on sempre hi ha cotxes a punt..."
Pàg. 216
1ª edició de 1979.
Comentari:
He escollit aquest fragment del llibre perquè realment expressa el que sent la Laura després d'haver viscut el seu propi infern. Podriem dir que és el resum de tot els seus sentiments viscuts al llarg dels dos anys que passa a Comarquinal. En un principi de felicitat que acava sent una de les etapes més fosques i doloroses de la seva vida. L'únic que vol és fugir de tot, tornar a viure la pau que en un principi tenia però que no valorava. Podem entendre que el córrer i intentar deixar enrere la boira, és com volguer deixar amb els seus passos tots els fets amargs i durs, les persones que van fer d'ella una persona trista i els episodis viscuts en aquesta època de la seva vida. Que serien la mort de la seva filla, la desil·lusió d'haver cregut en un amor que no ho era i el no poder intentar una nova il·lusió amb en Pere. Solsament vol tornar a començar.
Carla Romero Felipe.
No hay comentarios:
Publicar un comentario