La Laura a la ciuitat dels sants

"Tres mesos, fins l'abril, de caure la boira, de passar els núvols de l'hivern. Vetlles de pluja i de quietud compassada pels ssenyals de campanes que el vent s'emporta lluny a traves dels camps xops, desolats, o bé se senten tan a prop que encomanen als vidres del balcó una queixa tremolosa."






Comentari:
Es tracta de la primera frase de la segona part del llibre. Ens parla de la monotonia i el desagradable que és el clima de Comarquinal. De la tranquilitat que es respira "Vetlles de pluja i de quietud". La única cosa que trenca aquesta situació es el sò de les campanes, que o s'escolten de lluny, o tan fort que fan tremolar les finestres de les cases.


Eduard Martorell