LA VIDA FURTIVA

Segurament serà com ara. Estaré despert,
aniré amunt i avall pel corredor. Com un minador
que surt d’un pou, em pujaràdes del silenci de tota la casa, brusc,                                        
el ronc de l’ascensor. M’aturaré a escoltar
el bufeteig de portes de metall, i els passos
pel replà, i endevinaré l’instant
que arrencarà a tremolar l’angúnia del timbre.
Sabré qui són. Els obriré de seguida. Tot perdut,
que entrin aquests, a qui ho hauré de dir tot.

COMENTARI: He escollit el "LA VIDA FURTIVA" de Gabriel Ferrater perquè trobo que et fa sentir una certa angoixa, ja que he entès que algú que viu clandestinament s'imagina com el trobaran i l'obligaran a parlar.


 Guillem Rodriguez