La paciència de l'aranya que escriu la seva fam,
[...] la set dramàtica del gos, el tall dels
fars de camió en la matinada
pútrida del mercat, els braços fins.
Diré el que em fuig. No diré res de mi.
He escollit aquest poema perquè és molt diferent de tots els que vaig veure llavors, em va cridar l'atenció el fet de que siguin frases, una darrera l'altra, sense cap sentit..
És com si fos incapaç de parlar d'ell mateix, i diu les coses que se li escapen.
Aconseguint un poema bastant interessant i estrany alhora.
Sara Santangelo Escarrà
No hay comentarios:
Publicar un comentario