A TRAVÉS DELS TEMPERAMENTS

Uns pins massa sensibles es revinclen

deixant sentir com se saben patètics

mentre compleixen aquest deure líric

d'expressió del vent, que arriba net.

Les arrels cruixen sordes i les branques

exulten de dolor, per proclamar

que és greu que bufi l'esperit. El vent

quam surt del bosc, va tot podrit de queixes.

Gabriel Ferrater

COMENTARI

Aquest poema m'ha semblat molt curiós ja que només llegint-lo un cop no saps ben bé de que tracta.

Podriem interpretar els pins com la societat, i el vent com la politica, etc. i tractaria de la  forma en que ens afecta la política.

Però d'altra banda ho podriem interpretar d'una manera més amorosa, poètica, associant el pins a les persones però en canvi ara el vent significaria l'amor, ja que durant l'amor es sufreix, pateixes,etc.

Cèlia Gutiérrez Giménez