A l'inrevés

Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja
frenètica d'agost, els peus d'un noi
caragolats al fil del trampolí,
l'agut salt de llebrer que fa l'arena
dels lilàs a l'abril, la paciència
de l'aranya que escriu la seva fam,
el cos amb quatre cames i dos caps
en un solar gris de crepuscle, [...]
Diré el que em fuig. No diré res més.

Gabriel Ferrater

Comentari:

He escollit aquest fragment perquè és un poema amb el que tothom es pot sentir identificat, ja que esmenta coses diferents, oposades, que no tenen res a veure l'una amb l'altra i que expressen la idea de una persona totalment capficada en els seus pensaments, en els seus problemes, que no té ganes de parlar amb ningú, que l'única cosa que vol és allunyar-se de tothom.

Isabel Ródenas