LA VIDA FURTIVA DE GABRIEL FERRATER

Segurament serà com ara. Estaré despert,
aniré amunt i avall pel corredor. Com un minador
que surt d’un pou, em pujarà
des del silenci de tota la casa, brusc,
el ronc de l’ascensor. M’aturaré a escoltar
el bufeteig de portes de metall, i els passos
pel replà, i endevinaré l’instant
que arrencarà a tremolar l’angúnia del timbre.
Sabré qui són. Els obriré de seguida. Tot perdut,
que entrin aquests, a qui ho hauré de dir tot.

COMENTARI: He triat aquest poema perquè la vida apareix com una cosa amagada o dissimulada on mai saps què pot passar. Gabriel Ferrater provoca en el lector una angoixa amb molts signes de puntuació i moltes pauses. Trobo el poema curiós ja que el lector no sap què passarà.

Mario Mateo