CAMBRA DE TARDOR

La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l’aire. Mira, s’obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se’ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d’olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se’n van
de pressa. Digues, te’n recordaràs
d’aquesta cambra?

  COMENTARI:  He triat aquesta estrofa perquè ens parla del pas del temps.Si la llum i l'aire passent per la persiana, ens dona esperança a la vida encara que aquesta vagi canviant com la llum.
L'amor es present en aquesta estrofa quan ho compara amb la claror de l' estiu i la de la tardor, mencionant el pas del temps.

Guillem Guasch