CAMBRA DE LA TARDOR

  Digues, te'n recordaràs

d'aquesta cambra?

"Me l'estimo molt.

Aquelles veus d'obrers - Què son?"

Paletes:

manca una casa a la mançana.

"Canten, i avui no els sento.

Criden, riuen,i avui que callen em fa estrany".

Gabriel Ferrater

COMENTARI: 

He escollit aquest poema de Gabriel Ferrater; perquè ens explica com una persona troba a faltar a la persona del qual l'autor hi estava enamorat. Aquest fragment en concret és un diàleg que hi ha entre l'autor i la persona de l'habitació que ens diu que en aquella habitació sempre sentia les veus d'uns paletes i que els troba a faltar ara que no hi són. El poema ens dóna a entendre la tardor de que troba a faltar a la noia en què primavera e estiu estaven junts, i tardor ja no.

Ester Poveda

Cambra de la tardor

"Mira, s'obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida."

Jo he triat aquest fragment perquè expressa la vida els camins que te una persona per triar i acava no agafant cap.

Dues Amigues

Volen només saber
que s'agafen de les mans
i van juntes, per un
carrer de l'estranger

Gabriel Ferrater

Comentari:
He triat aquest fragment perquè trobo que és una mica la definició d'amistat. Ens parla de dues amigues, que per molt que passi al seu voltant, es fan costat l'una a l'altra, i que ja poden passar coses, que ningú les separarà.

Berta Salvat Farré

Diumenge

Els ocells de la llum se'n van a jóc

i ens deixen a les branques un subtil
tremolor de petites veritats.

Cal perdre l'ànima d'arbust. Un altre

sentiment transitori s'ha gastat.

Ens aixequem, i amb por de no saber
retrobar a temps qui som i què volem,

anem tornant ben poc a poc.

Gabriel Ferrater

Comentari:

He triat aquest fragment del poema perquè no he trobat directament que volia dir, penso que és sobre els canvis sentimentals de la gent, la interpretació de les coses amb el pas del temps.

Thomas Sarmiento

LA VIDA FURTIVA

Segurament serà com ara. Estaré despert,
aniré amunt i avall pel corredor. Com un minador
que surt d’un pou, em pujaràdes del silenci de tota la casa, brusc,                                        
el ronc de l’ascensor. M’aturaré a escoltar
el bufeteig de portes de metall, i els passos
pel replà, i endevinaré l’instant
que arrencarà a tremolar l’angúnia del timbre.
Sabré qui són. Els obriré de seguida. Tot perdut,
que entrin aquests, a qui ho hauré de dir tot.

COMENTARI: He escollit el "LA VIDA FURTIVA" de Gabriel Ferrater perquè trobo que et fa sentir una certa angoixa, ja que he entès que algú que viu clandestinament s'imagina com el trobaran i l'obligaran a parlar.


 Guillem Rodriguez

EL SECRET

Ens asseurem, i tot el dia,

mirats però sense mirar, ens prendrem

la tèbia cervesa del silenci.

(...) Que no sàpiga ningú

que no vam dir ni sentir res. Que puguin

odiar-nos també, fraternalment.

COMENTARI: A la vida tots tenim un secret que a poques persones es revelat. Contemplarem aquells ulls confidents, i recordarem allò que algun dia o fins i tot encara, ens va doldre.

            L’he triat perquè els secrets, com diu el títol, és un tema molt comú, i Gabriel Ferrater sap expressar com ens sentim quan li expliquem a una persona, i que es quedi en el oblit per no patir.

Laia Vallve López

A TRAVÉS DELS TEMPERAMENTS

Uns pins massa sensibles es revinclen

deixant sentir com se saben patètics

mentre compleixen aquest deure líric

d'expressió del vent, que arriba net.

Les arrels cruixen sordes i les branques

exulten de dolor, per proclamar

que és greu que bufi l'esperit. El vent

quam surt del bosc, va tot podrit de queixes.

Gabriel Ferrater

COMENTARI

Aquest poema m'ha semblat molt curiós ja que només llegint-lo un cop no saps ben bé de que tracta.

Podriem interpretar els pins com la societat, i el vent com la politica, etc. i tractaria de la  forma en que ens afecta la política.

Però d'altra banda ho podriem interpretar d'una manera més amorosa, poètica, associant el pins a les persones però en canvi ara el vent significaria l'amor, ja que durant l'amor es sufreix, pateixes,etc.

Cèlia Gutiérrez Giménez

A l'inrevés

Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja
frenètica d'agost, els peus d'un noi
caragolats al fil del trampolí,
l'agut salt de llebrer que fa l'arena
dels lilàs a l'abril, la paciència
de l'aranya que escriu la seva fam,
el cos amb quatre cames i dos caps
en un solar gris de crepuscle, [...]
Diré el que em fuig. No diré res més.

Gabriel Ferrater

Comentari:

He escollit aquest fragment perquè és un poema amb el que tothom es pot sentir identificat, ja que esmenta coses diferents, oposades, que no tenen res a veure l'una amb l'altra i que expressen la idea de una persona totalment capficada en els seus pensaments, en els seus problemes, que no té ganes de parlar amb ningú, que l'única cosa que vol és allunyar-se de tothom.

Isabel Ródenas

CAMBRA DE TARDOR

La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l’aire. Mira, s’obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se’ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d’olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se’n van
de pressa. Digues, te’n recordaràs
d’aquesta cambra?

  COMENTARI:  He triat aquesta estrofa perquè ens parla del pas del temps.Si la llum i l'aire passent per la persiana, ens dona esperança a la vida encara que aquesta vagi canviant com la llum.
L'amor es present en aquesta estrofa quan ho compara amb la claror de l' estiu i la de la tardor, mencionant el pas del temps.

Guillem Guasch

Si puc, Gabriel Ferrater

Alguna cosa ha entrat
dins algun vers que sé
que podré escriure, i no
sé quan, ni com, ni què
s'avindrà a dir. Si puc
te'l duré cap a tu.
Que digui els teus cabells
o l'escata de sol
que et vibra en aquesta ungla.
Però potser no sempre
tindré del tot present
el que ara veig en tu.
He sentit el so fosc
d'una cosa que em cau
dins algun pou. Quan suri,
he de saber conèixer
que ve d'aquest moment?

Comentari:
He triat aquest poema, perquè parla de l'inspiració a l'hora de fer un poema. Aquesta inspiració pot presentar-se de diferentes formes i en diferents situacions i no vol dir que s'utilitzi en un mateix poema. Malgrat tenir la inspiració per fer poemes l'autor ha de ser capaç d'escollir el que necessita del que no. I estar sempre atent a possibles informacions que reps del món. De qualsevol lloc pots treure la inspiració.

Meritxell Estivill

cambra de la tardor 

Que lent el món, que lent el món, que lenta

la pena per les hores que se'n van de pressa.

COMENTARI: 

El temps pasa lent pero els anys passan volant. 

Pensem en el lent que passa el instant en que ens trobem, pero l'oblidem i passem a pensar en el temps global, ens fiquem a pensar i recordem les coses com si agessin passat feia unes hores.

Jordi Segura Duran 

Floral.

 La primavera del cinquanta-dos, les noies

 portaven bruses blanques i rebeques

 verdes, i pel carrer sentíem el fresseig

 precipitat de flors i fulles on s’amaguen

els negres cuirs de l’ametller. Vaig fer

 trenta anys, que també em semblen prematurs.

però cap vent no en fa justícia. Romanen,

 inconvincents i eixuts, sota cada any

 que va venint per recobrir l’edat

 distreta, el blanc atònit i el verd aspre,

 i aquell ventet menut pels llargs carrers

de noies flors i fulles, el record

 que se me’n va, de tan confús, cap al futur,

se’m fa desig, i la memòria em verdeja.

 

Neus Duran C.

DITS

Em somreies a través
del llagrimeig que plovia
damunt el teu abric de cuïr.












COMENTARI: He escollit aquest fragment del poema "Dits" de Gabriel Ferrater perquè el moment en que transcorre aquesta acció és un moment molt trist de comiat que malgrat tot, la persona que plora intenta amagar el dolor somrient. Per expressar dues accions aparentment contradictòries com somriure i plorar l'autor utilitza una paradoxa.
Carla Roselló 

A L'INREVÉS

Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja
frenètica d'agost, els peus d'un noi
cargolats al fil del trampolí,
l'agut salt del llebrer que fa l'aroma
dels lilàs a l'abril, la paciència
de l'aranya que escriu la seva fam,

                         
           Gabriel Ferrater

Comentari:

He triat aquests versos perquè en aquest poema, Ferrater va esmentant imatges, situacions sense cap relació aparent entre elles, com si no volgués parlar de res en concret, tal com diu en l'últim vers: "Diré el que em fuig, No diré res de mi". Crec que tots ens podem sentir identificats amb aquells moments quan no tenim ganes de parlar. 

G. Dayana Velásquez

  

   A TRAVÉS DELS TEMPERAMENTS

Uns pins massa sensibles es revinclen

deixant sentir com se saben patètics

mentre compleixen aquest deure líric

d'expressió del vent, que arriba net.

Les arrels cruixen sordes, i les branques

exulten de dolor, per proclamar

que és greu que bufi l'esperit. El vent,

quan surt del bosc, va tot podrit de queixes.

               Gabriel Ferraté

comentari:  En aquest poema l'autor es compara amb els pins, encara que no ho digui explicitament. L'autor ha volgut que nosaltres, els lectors busquem mes enllà del que ha escrit. El pi nomes es una forma de transmetre els seus sentiments.

Alex Ubach

                                     

Sobre la catarsi

En ella

la carn del comte es feia verb, amb l'entenent

que el verb, de Maragall i no del comte,

s'havia de fer carn, la de la noia. Tot plegat

un joc pervers. La carn més pura ja somnia.

Vol carn, sense l'empelt de la memòria

          Gabriel Ferrater

- Comentari:

He escollit aquest fragment del poema "Sobre la catarsi"      perquè reflecteix el moment humà en què el desig carnal es situa al capdavant de totes les nostres voluntats.

Andreu Garcia

A l'inrevés - Gabriel Ferrater

La paciència de l'aranya que escriu la seva fam,

[...] la set dramàtica del gos, el tall dels
fars de camió en la matinada
pútrida del mercat, els braços fins.
Diré el que em fuig. No diré res de mi.

He escollit aquest poema perquè és molt diferent de tots els que vaig veure llavors, em va cridar l'atenció el fet de que siguin frases, una darrera l'altra, sense cap sentit..
És com si fos incapaç de parlar d'ell mateix, i diu les coses que se li escapen.
Aconseguint un poema bastant interessant i estrany alhora.

Sara Santangelo Escarrà

DIUMENGE

Els ocells de la llum se'n van a jóc

i ens deixen a les branques un subtil

tremolor de petites veritats.

Cal perdre l'ànima d'arbust. Un altre

sentiment transitori s'ha gastat.

COMENTARI

He triat aquest fragment perquè ens fa reflexionar sobre

la veritat i ens diu que per trobar-la cal estar-hi predisposat.

Albert Barraso

LA VIDA FURTIVA DE GABRIEL FERRATER

Segurament serà com ara. Estaré despert,
aniré amunt i avall pel corredor. Com un minador
que surt d’un pou, em pujarà
des del silenci de tota la casa, brusc,
el ronc de l’ascensor. M’aturaré a escoltar
el bufeteig de portes de metall, i els passos
pel replà, i endevinaré l’instant
que arrencarà a tremolar l’angúnia del timbre.
Sabré qui són. Els obriré de seguida. Tot perdut,
que entrin aquests, a qui ho hauré de dir tot.

COMENTARI: He triat aquest poema perquè la vida apareix com una cosa amagada o dissimulada on mai saps què pot passar. Gabriel Ferrater provoca en el lector una angoixa amb molts signes de puntuació i moltes pauses. Trobo el poema curiós ja que el lector no sap què passarà.

Mario Mateo

LLICÓ D'HISTÒRIA 

Ningú no veu quan va per ell, que és seva                    

la vida que li passa pel davant,

i fuig del compromís d'afavorir-la.
Després oblida, i es fa l'innocent.

He triat aquest fragment del poema ''lliçó d'història'' ja que tracta un fet que passa sovint, persones que passen no s'enfronten als obstacles als quals s'haurien d'enfrontar de la seva vida.

Quim Via

SI PUC

Alguna cosa ha entrat

dins algun vers que sé

que podré escriure, i no

sé quan, ni com, ni què

s'avindrà a dir. Si puc

te'l duré cap a tu.

    Gabriel Ferrater ( Si puc, Menja't una cama)

Comentari :

 He escollit aquest versos ja que per mi expressen a la perfecció el que és la inspiració i com aquesta pot envair  la teva ment, i de la mateixa forma desaparèixer si la ignores. La inspiració és un ens misteriós , que durant molt de temps ha sigut representada de moltes formes: muses, natura, sentiments, ... . Fins a dia d'avui, que encara som incapaços de descriure-la o controlar-la, però aixo no evitara mai que ella guiï a grans artistes a crear tota aquesta màgia en les seves obres, poemes, músiques per tota l'eternitat.

La inspiració es capritxosa però tots en gaudirem algun cop del seu favor.

Eduvigis Sardà Sánchez.

"El mutilat" de Gabriel Ferrater

Jo sé que no l'estimes.

No ho diguis a ningú.

Tots tres, si tu ens ajudes,

guardarem el secret.

Que ningú més no vegi

allò que hem vist tu i jo.

De la gent i les coses

que us han estat amics,

ell se n'amagarà.

Comentari:

He escollit aquest poema perquè em recorda a tots aquells que saben detalls de la vida dels altres, aquests, en algunes ocasions es poden trobar davant algun que altre dilema: dir el que saps i que turmenti a un altre, o callar i que et turmenti a tu.

Es un poema molt bonic però té un aspecte misteriós.

Anderson Barbier Meyer

      Temps Enrere

Som joves. No sentim cap pietat

pels silencis passats, i tenim pors

dels altres que ens distreuen de les nostres.

Baixem per l'avinguda, i a cada arbre

que ens cobreix d'ombra espessa, tenim fred,

          i anem de fred en fred, sense pensar-hi.


Comentari: He triat aquest fragment de la obra de Gabriel Ferrater "Temps Enrere" perque mostra una mica els nostres pensaments com a joves que som.


BARBÉ

CAMBRA DE LA TARDOR (Gabriel Ferrater)

Mira, s'obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se'ns va morint la llum, que era color
de mel i ara és color d'olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se'n van
de pressa. 
Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l'estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, 
mig de la lluna.

Comentari:
''Sense enyor se'ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d'olor de poma.''
M'agraden molt aquests versos perquè fan una bonica metàfora del temps, de com passa la vida sense que te n'adonis, desde la joventut; és de color mel, potent, forta i brillant i després la vellesa, que de mica en mica es va anant apagant i enfosquin com una poma quan es panseix.

Cori Sanz Isern

DIUMENGE (Gabriel Ferrater)

Un nen que se li ha rebentat el globus

llança un plor viperí. Tots ens mirem

i riem satisfets. Cap de nosaltres

no és gaire amunt en l'escala dels éssers.

Comentari:

He triat aquests versos perque parlen d'una realitat present en el nostre dia a dia.

Quan veiem que a una persona li afecta alguna cosa, en comptes d'ajudarla passem d'ella o encara pitjor ens en riem.

Albert Ortega

POSSEÏT (Gabriel Ferrater)

Sóc més lluny que estimar-te. 
Quan els cucs faran un sopar fred 
amb el meu cos
trobaran un regust de tu.

Gabriel Ferrater

Comentari:

Ens expressa l'amor no correspost cap a una persona, 
i fins i tot, l'idea de morir per amor; 
ja que quan ell estigui mort, 
continuarà enamorat fins sempre.



Laia Esteban Miralles

LA CONFIDÈNCIA (GABRIEL FERRATER)

Fins a la fi
ho hem de saber: com la van violar,
i el corredor del col·legi es tornava
un uad de pedres seques,i els voltors
explotaven, enlaire, com les gotes
de gasolina en els pistons.


Comentari:
He triat aquests versos perquè
són uns versos molt dramàtics
on es pot veure plasmat la
desagradable situació de
violència que va haver de sofrir
aquesta noia.







Kevin Martínez

                                                                                                                       

LA CIUTAT (Gabriel Ferrater)

Plena de carrers per on he tombat

per no passar els indrets que em coneixien.

Plena de veus que m'han cridat pel nom.

Plena de cambres on he cobrat records.

Plena de finestres des d'on he vist créixer

les piles de sols i de pluges que se m'han fet anys.

Plena de dones que he seguit amb la vista.

Plena de nens que només sabran

coses que jo sé, i que no vull dir-los.

Comentari:

He escollit aquest poema perquè ens deix veure l'important que pot arribar a ser la ciutat on has viscut gran part de la teva vida, els records que se't passen pel cap i els sentiments que et produeix.

Marc Fernández

DUES AMIGUES (Gabriel Ferrater)

No s' enduen records.

Volen només saber

que s' agafen de mans 

i van juntes, per un

carrer de l' estranger.

Comentari:

He escollit aquests versos perquè tracten d' un tema molt important, com és l' amistat.

En aquests cinc versos ens dóna a entendre que l' important per a elles és estar juntes pel camí de les seves vides sense donar importancia als llocs pels que van ni al que hi passa al voltant.

Ariadna Durante.

La Vida Furtiva - Gabriel Ferrater

Segurament serà com ara. Estaré despert,

aniré amunt i avall pel corredor. Com un minador

que surt d'un pou, em pujarà

des del silenci de tota la casa, brusc,

el ronc de l'ascensor. M'aturaré a escoltar 

el bufeteig de portes de metall, i els passos

pel replà, i endevinaré l'instant

que arrencarà a tremolar l'angúnia del timbre.

Sabré qui són. Els obriré de seguida. Tot perdut,

que entrin aquests, a qui ho hauré de dir tot. 

 Comentari:
En aquest poema el poeta plasma una imatge visual molt realista d' un concepte molt profund com és la mort. El traspàs de la vida a la mort.Com si ens poguéssim adonar d'allò que passa en aquest moment.

 

Ariadna Peris