A la vora de la mar

 Mariner, bon mariner, torneu-me en terra

que los aires de la mar me'n donen pena.

Això si que no ho faré que heu de ser meva.

De tres germanes que som só la més bella.

 [...]

No en sou marinera, no, que en sereu reina,

que jo só fill del rei de Inglaterra,

set anys ha que vaig pel món, per vós, donzella.

Comentari:

Aquests fragments del Romanç ''A la vora de la Mar'', ens simbolitza l'amor. El mariner no la vol deixar a terra perquè no la vol perdre i vol tenir una relació d'amor amb ella. Li mostra el seu afecte dient-li que és per ella que ell viu. 

Personalment, crec que aquest mariner va sentir un amor a primera vista i no va volguer-ne desperdiciar l'ocasió de perdre la seva donzella.

Pol Pérez.

El distret.

Segur que avui hi havia núvols,

i no he mirat enlaire. Tot el dia

que veig cares i pedres i les soques dels arbres,

i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.

Mirava de prop, no m'aixecava de terra.

Ara se m'ha fet fosc, i no he vist els núvols.

Que demà m'enrecordi. L'altre dia

vaig mirar enlaire, i enllà de la barana

d'un terrat, una noia que s'havia

rentat el cap, amb una tovallola

damunt les espatlles, s'anava passant
una vegada i deu i vint, la pinta dels cabells.
Els braços em van semblar branques d'un arbre molt alt.

Eren les quatre de la tarda, i feia vent.

Gabriel Ferrater

En el poema i veiem un home abatut, perdut en la solitud, sense cap esperit de superació en sí mateix. 

L'home no gosà de mirar el cel, probablement veu un paisatge de desolació i melancòlic, que el supera dia a dia... No obstant, quan menys t'ho esperes, apareix algú que t'ajuda a enfocar d'una altra manera la vida... 
 Podem representar que, ja que alguna cosa l'impedeix mirar cap el cel, mitjançant l'hermosa noia s'imagina que els seus braços són petites branques d'arbres, que van  fent camí fins arribar més enllà de l'ennuvolat cel, on l'infeliç home pot arribar a oblidar les preocupacions que mica en mica, el deixen sense alè...

Maria Roig Marè. 1BAT c 

El distret

Segur que avui hi havia núvols,

i no he mirat enlaire. Tot el dia

que veig cares i pedres i les soques dels arbres,

i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.

Mirava de prop, no m'aixecava de terra.

Ara se m'ha fet fosc, i no he vist els núvols.

Que demà m'enrecordi. L'altre dia

vaig mirar enlaire, i enllà de la barana

d'un terrat, una noia que s'havia

rentat el cap, amb una tovallola

damunt les espatlles, s'anava passant
una vegada i deu i vint, la pinta dels cabells.
Els braços em van semblar branques d'un arbre molt alt.

Eren les quatre de la tarda, i feia vent.

Gabriel Ferrater

El temps passa, i d'avegades pots no adonar-te de que sempre estàs veient el mateix. Però, de sobte, un dia aixeques la vista i veus a una noia, una noia que amb tan sols la acció de pentinar-se els cabells pots grabar en la teva memòria fotogràfica aquella imatge durant molt de temps. Els dies van passant, es van consumint i el pobre noi només recorda la noia de la tovallola. L'home es sent sol i només desitja tenir unes belles branques que li serveixin de braços per poder arribar ben aprop de la noia i abraçar-la fins a no trobar final. Així és com en Gabriel Ferrater s'expressa en aquest bell poema que tracta de la soletat i de l'amor.

Treves i festes a Constantinoble

Tiran junyí amb el Gran Noble i s'encontraren moltes vegades; i finalment l'encontre fou gairebé mortal, que Tirant l'encontrà en el revolt de l'escut, i li rompé el maniple, que rebotà en l'elm, i el féu caure per les aques del cavall; i així, gros i pesat com era, en caure, es donà un cop tan fort al costat que dues costelles es trencà de dins del cos.

Comentari: Tirant lluita contra el Gran Noble en les festes de Constantinoble. El Gran Noble acaba amb dues costelles trencades, però Tirant acaba avergonyit per culpa del seu cavall que va caure. Tirant va jurar que no junyiria mai més en la seva vida, si no era amb rei o fill de rei.

Adrià Català

Amor a primera vista.

-Mai no hauria cregut que en aquesta terra hi hagués coses tan admirables com les que veig .

 Comentari :

Aquesta frase fa referencia a quan tirant veu per primer cop a Carmesina i s'enamora de ella a primera vista , i en el moment pel qual s'enamora fa referència a com va ser ferit al cor amb una fletxa que li tirà la deesa venus perquè observava la filla de l'emperador(Carmesina).

Anton Pardo López

El Distret

EL DISTRET

 Segur que avui hi havia núvols,
 i no he mirat enlaire. Tot el dia

 que veig cares i pedres i les soques dels arbres,
 i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.
 Mirava de prop, no m'aixecava de terra.
 Ara se m'ha fet fosc, i no he vist els núvols.
 Que demà m'enrecordi. L'altre dia
 vaig mirar enlaire, i enllà de la barana
 d'un terrat, una noia que s'havia
 rentat el cap, amb una tovallola
 damunt les espatlles, s'anava passant

 una vegada i deu i vint, la pinta dels cabells.
 Els braços em van semblar branques d'un arbre  molt alt.
 Eren les quatre de la tarda, i feia vent.

 Gabriel Ferrater



Comentari:


 En aquest fragment es podria veure com un home trist ho que no aprofita el temps, no disfruta de la vida
es sent com sol perque no mostra interes als detalls, anomena el temps i ni es para a mirar si hi ha nuvols al cel.
 S'anadona massa tard de que ell estimava una noia i la va perdre, per aixo al cap nomes li ve l'imatge
de la noia pentinant-se perque es el record mes bonic que te i per aixo mai s'oblidara d'aquella imatge
de la dona a qui estimava , per aixo aquet sentiment com de soletat o aburrimen sense saver que fer perdent
el temps sense aprofitar la vida.

        Jupiter Moran Alves

-M