CURS 2012-2013

Curs 2011-2012: enguany continuem amb el bloc. Ara els alumnes, també de la matèria comuna de Llengua catalana i literatura, són del grup 1r BAT A.
Durant el curs 2012-2013 els encarregats d'aquest bloc seran els alumnes de 1r Batxillerat C.


jueves, 4 de noviembre de 2010

SENS LO DESIG DE COSA DESHONESTA

Sens lo desig de cosa deshonesta,
d’on ve dolor a tot enamorat,
visc dolorit desitjant ser amat,
e par-ho bé que no us vull deshonesta.
Ço que jo am de vós és vostre seny
e los estats de vostra vida casta:
molt no deman, car mon desig no basta
sinó en ço que honestat ateny.
 
L’enteniment a vós amar m’empeny
e no lo cos ab voler deshonest:
tira’m a vós un amigable gest,
ab sentir prim, qui desperta desdeny.
Tant està pres lo meu enteniment
per molta part del vostre que li alta
que em tol sentir e em fa la carn malalta
d’un tal dormir que perd lo sentiment.
 
No cessarà lo meu egual talent,
puix mou de part que no es cansa ni es farta,
car l’esperit tot lo finit aparta:
no és en cos lo seu contentament.
De vós deman la voluntat guanyada,
cella qui és en l’arma infinida;
la part d’amor que pot ésser perida,
en lo meu cor no s’hi troba esforçada.
 
Sí com lo foc creix la sua flamada
quan li són dats molts fusts perquè els aflam
e lladoncs creix e mostra major fam
com pot sorbir cosa que el sia dada,
ne pren a mi, car ma voluntat creix
per los desigs presentats en ma pensa
e, remoguts, seria’ls fer ofensa,
car d’altra part ma voluntat no es peix.
 
Mon pensament mostra que m’entristeix
quan entre gents estic mut e pensiu;
lladoncs amor peix sos fills en lo niu
que dins mon cap és llong temps que nodreix.
Cest és aquell voler sens negun terme,
per ço amor de mi no es partirà:
aquella amor que en nostra carn està
no met al cor lo no cansable verme.
 
Plena de seny, mon enteniment ferme
en ço que mai amador lo fermà,
e si fallesc, vera amor fallirà.
Mellor de tots hauré nom, si em conferme.

Autor: Ausiàs March

El poema tracta del debat que té Ausiàs davant la seva estimada. Té un gran conflicte i és que ell vol estimar a la seva dama, però li sorgeix la passió i no sap com frenar-la. Ell no vol tenir un amor deshonest amb ella, basat en el desig, però tampoc pot parar de pensar-hi. Diu que quan ell mori, el seu amor morirá amb ell, prova de que sent un amor verdader per ella.

Voldira tenir el meu cavaller...

Voldria tenir el meu cavaller
una nit, nu en els meus braços
i que ell es tingués per feliç
només que jo li fes de coixí.
Li dono el meu cor, el meu amor,
el meu judici, els meus ulls
i la meva vida.
Bell amic, amable i bo.
quan us tindré en el meu poder?
I que jagués amb vos un vespre
i que us donés un bes amorós.
Sapigueu que tindria gran desig
que us tingués en lloc del marit,
només que m'haguéssiu concedit
de fer tot això que jo voldria. 

                                                                       Comtessa de Dia


                                                                       


Comentari:

En el poema podem veure el tema pròpi de les obres dels trobadors i les trobairitz, l'amor cortès,  l'amor i el desig per aquella persona que no podran tenir mai, amor platònic. La trobairitz només desitja està al costat del seu amat, i vol que ell estigui content per tenir-la al seu costat, estimant-lo. La poetessa ofereix al cavaller el seu cor, fent així que la seva vida depengui d'ell. En el principi del poema la poetessa parla d'un amor platònic, però a mida de que avança, aquest amor passa a ser un amor carnal. 




Ariadna Farriol 



VOS QUE·M SEMBLATZ DELS CORALS AMADORS

Vos que·m semblatz dels corals amadors,
ja non volgra que fossetz tan doptanz;
e platz mi molt quar vos destreing m'amors,
qu'autressi sui eu per voz malananz.
Ez avetz dan en vostre vulpillatge;
quar no·us ausatz de preiar enardir,
e faitz a vos ez a mi gran dampnatge,
que ges dompna non ausa descobrir
tot so qu'il vol per paor de faillir.

Bona dompna, vostr'onrada valors
mi fai temeros estar, tan es granz,
e no·m o tol negun'autra paors
qu'eu non vos prec; que·us voldria enanz
tan gen servir que non fezes oltratge,
-qu'aissi·m sai eu de preiar enardir-
e voldria que·l faich fosson messatge
e presessetz en loc de precs servir,
qu'us honratz faiz deu be valer un dir.

Garsenda.



Comentari:
La trobairitz estima un home, i encara que sospita que el seu amor és correspost, no ho sap segur, per això el culpa del torment que està causant en els dos. Per altra banda, el seu enamorat li confessa els seus sentiments, diu que calla però que desitja servir-la, i que li demostrarà el que sent amb fets, no amb paraules.


Júlia Llauradó
I
Tant he perdut el meu saber
que a penes sé on sóc,
ni sé d'on vinc ni on vaig,
ni que em faig el dia i la nit;
i sóc de tal manera
que no vetllo ni puc dormir,
ni em plau viure ni morir,
ni el mal ni el bé no m'agraden.

II
Per poc no em desespero
i em faig monjo de Jau,
o em fico dins una afrau
on ningú no em pugui veure.
Perquè he estat traït en la confiança
d'aquella que més desitjo,
que em fa sospirant llanguir
perquè trenca el meu pacte.
III
Ja mai penso goig tenir
ni un dia estar tranquil,
ja que la meva dama em dóna tracte dur
i em menysprea.
No sé on trobar guariment:
com més penso i reflexiono
com poder servir-la al se gust,
aleshores creix sa malevolència.
IV
Amb gran injustícia em fa mal,
que jo sigui penjat d'una biga
si jo he seguit altra petjada
des de que m'ha pres en el seu poder
i no he comès falta contra ella
només això, això veig,
perquè la temo i goso parlar-ne bé
i perquè li tinc benevolència.
V
Per res no em puc estar
d'estima-la i lloar-la,
perquè la més gentil que es pugui dir
es, i no menteixo i dic veritat;
amb que prengués penediment
dels turments que em fa sofrir;
i es dignés penedir-se
seria perfecte son valor.
VI
Jo sóc aquell que no discuteix
amb la seva dama
, i no m'irrito,
i solament sé atrevir-me
a allò que a ella li agrada.
VII
I sóc aquell que va sembrant,
i sé amagar i cobrir
millor que cap altre amant, i agrair
qui em dóna ajut i valença.


Ponç d'Ortafà


El trobador es mostra completamente somís, i intentar fer tot el que ella desitja, malgrat això, alguns cops, la dama el menysprea i ell es troba desconcertat, però tot i això no es sap enfadar amb ella i no sap fer  res més que tot el que a ella li agrada.


Carla Antolín Sanz

Guillem de Berguedà

Joglar, no et desesperis
i vés-te'n esperonant
-no observis auguris ni sorts-
cap al rei d'Aragó,
que em tregui de la presó;
que ja, un cop seré mort,
no em farà dany ni profit.


http://www.educared.org.ar/comunidades/tamtam/mmages/IDD_fin.jpg




És una part del poema de Guillem de Berguedà el qual ens mostra una relació entre el malestar i la mort.Aquest trobador descriu una situació d'angoixa o d'incomoditat i diu que encara viu o mort no es notarà la seva presencia.Recalca el concepte de invalidesa i soletat.
Pol Pérez

Poema de Beatriz de Dia.


Bé voldría mon cavaller
tenir un vespre en els meus braços nu,
que ell es tingués per feliç
sols que li fes de coixí...
Bell amic amable i bo,
quan us tindré en el meu poder?
i que jagués amb vós un vespre
que us donés un bes amorós.
Sapigueu que tindria un gran desig
que us tingués en lloc del marit.
Tan sols que em concedíssiu
de fer tot el que jo voldria.


 La Comtessa de Dia


Comentari de text:

En aquest petit fragment del poema de Beatriz de Dia s’expressa l'amor que té Beatriu pel seu cavaller i les ganes que té de despertar-se al seu costat i estar amb ell, també expressa el desig que té de que en lloc del seu marit estigues el seu estimat cavaller i així poder complaure’l. 

AIXI COM EL CELL


Així com cell qui en lo somni es delita
e son delit de foll pensament ve,
ne pren a mi, que el temps passat me té
l'imaginar, que altre bé no hi habita.
Sentint estar en aguait ma dolor,
sabent de cert que en ses mans he de jaure,
temps d'avenir en negun bé em pot caure:
aquell passat en mi és lo millor.

Del temps present no em trobe amador,
mas del passat, que és no res e finit.
D'aquest pensar me sojorn e em delit,
mas, quan lo perd, s'esforça ma dolor,
sí com aquell qui és jutjat a mort
e de llong temps la sap e s'aconhorta
e creure el fan que li serà estorta
e el fan morir sens un punt de record.
Plagués a Déu que mon pensar fos mort
e que passàs ma vida en dorment:
malament viu qui té lo pensament
per enemic, fent-li d'enuigs report,
e, com lo vol d'algun plaer servir,
li'n pren així com dona ab son infant,
que, si verí li demana plorant,
ha tan poc seny que no el sap contradir.
Fóra millor ma dolor soferir
que no mesclar poca part de plaer
entre aquells mals, qui em giten de saber
com del passat plaer me cové eixir.
Llas, mon delit dolor se converteix,
doble és l'afany aprés d'un poc repòs,
sí co el malalt qui, per un plasent mos,
tot son menjar en dolor se nodreix.

Com l'ermità qui enyorament no el creix
d'aquells amics que tenia en lo món
e, essent llong temps que en lo poblat no fon,
per fortuit cas un d'ells li apareix
qui los passats plaers li renovella
sí que el passat present li fa tornar,
mas, com se'n part, l'és forçat congoixar,
lo bé, com fuig, ab grans crits mal apella.
Plena de seny, quan amor és molt vella,
absença és lo verme que la guasta,
si fermetat durament no contrasta
e creure poc, si l'envejós consella.


Ausias March

Comentari :
El que ens diu aquest poema d'Ausias March es el mateix que en totes les seves obres, es a dir, parlem d'un amor no correspòs en aquest cas de la dona cap a l'Ausias March i per més que li demostra i hi intenta convencer a la dona de que se l'estima per la seva intel·ligència i no pas per el físic ella el rebutja, això fa que l'autor agafi un grau de tristor molt elevat. 
En aquest text trobem una firma molt habitual en les obres de Ausias March que es la forma de anomenar a la seva estimada amb un senhal en aquest cas es Plena de seny, una forma de anomenar a les seves estimades els trobadors.