A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil

Ab una pinta de marfil polia

sos cabells de finíssima adzabeja
a qui els d’or més fi tenen enveja
en un terrat la bella Flora un dia.

Entre ells la pura neu se descobria
del coll, que amb son contrari més campeja,
i a la mà que com el marfil blanqueja
pinta i mà d’una peça pareixia.

Jo de lluny tan atònit contemplava
el dolç combat que amb extremada gràcia
aquestos dos contraris mantenien,

que el cor enamorat se m’alterava
i temorós d’alguna gran desgràcia
de prende’ls treves ganes me venien.

de Francesc Vicenç

En aquest poema l'autor  ens parla d'una dama molt maca de la que esta bojament enamorat.Mentre està veient com es pentina, el poeta s’enamora de la dona i no pot parar de mirar-la.

Maria Siscanu