A la vora del mar

A la vora de la mar
n'hi ha una donzella,
que en brodava un mocador
que és per la reina.

–Mariner, bon mariner,
que en porteu seda?
–De quin color la voleu,
blanca o vermella ?

–Vermelleta la vull jo,
que és millor seda;
vermelleta la vull jo,
que és per la reina.

–Pugeu a dalt de la nau
triareu d'ella.
–Ai no! No hi puc pujar
no tinc moneda.

El meu pare té les claus
de l'arquimesa.
–No quedeu per diners no,
gentil donzella.

–Mariner, bon mariner,
torneu-me a terra,
perquè els aires de la mar
me'n donen pena.

–Això si que no ho faré,
que heu de ser meva;
set anys que vaig pel mar
per vos donzella.

–Cent llegües dins de la mar
lluny de la terra.
De tres germanes que som,
sóc la més bella.

L'una es casada amb un Duc,
l'altra és princesa,
i jo pobreta de mi,
sóc marinera.

–No sou marinera, no,
que en sereu reina,
que sóc el fill del rei
de l'Anglaterra.

Comentari:

Aquest romanç antic és un poema narratiu on el tema és l'amor interessat entre una donzella i un rei. No m’ha agradat gaire ja que penso que ens fa entendre com si totes les dones estiguessin amb un home per interès i el trobo un altre poema masclista com molts altres. En canvi, si puc dir que m’agrada la seva rima i els recursos que utilitza. Jo no la coneixia, ni tampoc la meva família, i no ha format part de la meva infància. La primera vegada va ser llegint-la i no escoltant-la, com la gran majoria de la gent ja que s’ha transmet oralment. I es per això que jo la veig potser diferent que els altres i tinc una crítica més dura.

Laura Campos 

1r BAT "C"